Tota l’òpera de Jaume Radigales

El dia de Sant Jordi es va presentar al Saló dels Miralls del Liceu el darrer llibre de Jaume Radigales, Una tarda a l’òpera (Huygens Editorial), una síntesi de tretze temporades del programa homònim a Catalunya Música, tot coincidint amb el quinzè aniversari de la reinauguració del Gran Teatre.

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

El dia de Sant Jordi es va presentar al Saló dels Miralls del Liceu el darrer llibre de Jaume Radigales, Una tarda a l’òpera (Huygens Editorial), una síntesi de tretze temporades del programa homònim a Catalunya Música, tot coincidint amb el quinzè aniversari de la reinauguració del Gran Teatre. La soprano Marta Mathéu, acompanyada al piano per Josep Buforn, van amenitzar l’acte amb tres àries.

Acte de presentació d'Una tarda a l'òpera de Jaume Radigales

Una tarda a l’òpera és un gran llibre, però també un llibre gran, manifestà Pere Andreu Jariod, presentador de l’acte. Amb les vora 1200 pàgines, l’obra és testimoni del saber acumulat durant tretze temporades en antena, setmanalment, en el programa homònim de Catalunya Música. El seu valor és doble, d’una banda, perquè està concebut com a llibre de capçalera, com un company de viatge en la vida musical d’aquells qui estimem l’òpera, ja que convida a la consulta constant. Però també perquè està escrit en català, i aquest és un fet sense precedents, donat que la literatura musical en la nostra llengua és encara molt pobra. La rigorositat, l’honestedat i el treball tenaç de Jaume Radigales ens han fet un regal que hem de saber apreciar. Aquesta obra és, per tant, un imprescindible en les llars melòmanes de Catalunya.

Jariod va conduir la presentació del llibre editat per Huygens, en directe per Catalunya Música, on Jaume Radigales va comentar els eixos principals del seu programa de ràdio: la informació d’actualitat operística a casa nostra, la formació a través de conceptes més tècnics que requereixen ser explicats, i la il·lustració musical, fonamental per a l’emissora. A més, la secció Opera Mundi, amb col·laboradors com Mònica Pagès, Xavier Cester o el mateix Pere Andreu Jariod apropen l’òpera cap als nostres temps, parlant de les xarxes socials o del paper dels cinemes.

En l’acte també hi va intervenir el director general del Liceu, Roger Guasch, que va recordar que “el Liceu és casa vostra”. Guasch va manifestar la seva satisfacció per la col·laboració per part de la institució, fet que celebrà Mariana Sàrrias, editora de Huygens. Una tarda a l’òpera encapçala una nova col·lecció, La Sonata de Vinteuil, nom que evoca una sonata per a violí fictícia que apareix a l’obra A la recerca del temps perdut, de Proust. Sàrrias va aprofitar per reconèixer la tasca d’Antoni Bofill, el fotògraf del Liceu. Finalment, va parlar Josep Pons, que comentà que “és necessari que una orquestra d’òpera ampliï el seu repertori simfònic”, ja que l’òpera i la música simfònica “es retroalimenten”.

La presentació fou al Saló dels Miralls del Liceu

En aquest llibre de consulta hi podem trobar una introducció a l’època, una introducció artística dels compositors, el llistat de les seves òperes més rellevants i l’explicació de les òperes escollides, amb els rols i la corda dels personatges, una sinopsi i una recomanació discogràfica i videogràfica. En total, Radigales tracta 225 òperes que, al seu torn, es poden distingir en quatre grups que marquen el segell l’autor: indispensable, apta per a tots els públics, injustament oblidada i ideal per a iniciar-se. Radigales remarcà la presència de compositors catalans com Toldrà, Montsalvatge o Soler: “hem de defensar allò que és nostre”.

En la presentació d’aquest llibre d’òpera que esdevindrà canònic no hi podia faltar música en directe. La soprano Marta Mathéu i el pianista Josep Buforn van intervenir en tres ocasions. En la primera, van interpretar “Piangete voi? Al dolce guidami castel natio”, d’Anna Bolena de Donizetti, després “Donde Lieta”, de la Bohème de Puccini i, finalment, “O mio babbino caro”, de Giani Schicchi, també de Puccini. Mathéu va cantar amb una veu clara i plena de subtilesa, amb uns pianissimi molt elegants, i Josep Buforn va convertir el piano en una orquestra, amb la seva habilitat tècnica i la seva atenció al nivell vital de la cantant.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació