Temps simfònic

Després de quatre temporades ben reeixides per part de la GIOrquestra i de la contribució internacional de qualitat que presta Ibercamera, es pot asseverar que la programació filharmònica i cambrística de l’Auditori gironí s'ha estabilitzat amb un nivell i una regularitat apreciables.

Ara que s’aproxima l’estiu, amb l’esperat festival Nits de Clàssica, està a punt de culminar la temporada regular de música simfònica de l’Auditori de Girona, ben coadjuvada per les aportacions de la GIOrquestra i d’Ibercamera. Després del programa nord-americà que ens va oferir l’Orquestra de Girona el passat dissabte, 30 de maig, la propera cita serà el diumenge vinent amb la grandíssima Orquestra de la Ràdio de Colònia.

Xavier Puig dirigint l'Orquestra de Girona

Després de quatre temporades ben reeixides per part de la GIOrquestra i de la contribució internacional de qualitat que presta Ibercamera, es pot asseverar que la programació filharmònica i cambrística de l’Auditori gironí s’ha estabilitzat amb un nivell i una regularitat apreciables, amb diferents propostes setmanals, un ritme impressionant per a una ciutat de (només) cent mil habitants, per més que sigui veritat que l’abast s’estengui a les comarques.

Girona, americana…

Aquest últim cap de setmana, l’Orquestra de Girona ens va oferir un concert a l’Auditori de la Devesa, amb ‘clàssics nord-americans’, concretament Aaron Copland i Samuel Barber. Aquesta formació no s’ha de confondre amb la GIO (tot i que comparteixen alguns instrumentistes), sinó que té un format de cambra i de fet, va actuar a la Sala que porta aquest nom, ben composta a nivell de públic, tot i alguns estossecs evitables.

El programa s’obria amb el celebèrrim i delicat Adagio de Barber, considerada pels radiooients de la BBC com la melodia «més melangiosa de tots els temps». Però, com adverteix la Real Acadèmia de Japó, «la música trista és bona per la salut», ja que ens ajuda a sublimar i suturar els nostres moments d’infelicitat. La resta del programa corria a càrrec de Copland, primer amb el concert per a clarinet i orquestra, amb el solista Josep Fuster. El clarinetista de Castelló, acompanyat de la formació, va ràpidament prestar un bis mozartià (en realitat era una obra de Heinrich Joseph Baermann) en resposta als aplaudiments. Sort que tothom tenia la partitura a punt… tot i que es desviava del programa americà.

El clarinetista Josep Fuster actuant amb l'Orquestra de Girona

Copland va continuar sonant a la segona part amb la coneguda suite Appalachian Spring, inicialment escrita per un ballet de Martha Graham que inclou el famós tram «doppio movimento», adaptat del tema popular «Simple Gifts» – i que, justament, va ser repetit al final. La peça, fita del talent del compositor jueu de Brooklyn, atesta la seva profunda influència sobre la música hodierna que es fa per les pel·lícules de Hollywood, ja que és molt evocadora, paisatgística i sentimental, amb àgils canvis rítmics, però que es preserva essencialment tonal. Execució còmoda, segura, a vegades fins i tot entusiàstica del conjunt orquestral, sota la batuta ferma del director Xavier Puig.

… i vet aquí els alemanys

Concerts notables també de l’estació, corren a càrrec de combinats germànics de primera grandesa. A mitjans de maig (el 14, per ser més exactes), també a la Sala de Cambra, havia actuat el Freiburg BarokConsort, formació que destaca per la seva alta qualitat i els preciosos instruments d’època, però també pel seu estil proper, desacomplexat i heterodox. Per la memòria, les seves interpretacions efusives de peces de Schmelzer, Falconieri, fins i tot Bach (!) i el bellíssim ‘Cànon i Giga’ de Pachelbel (realment canònica, però també traumàtic per més que un violoncel·lista, com es pot verificar en algunes deposicions videogràfiques al Youtube, com ara «Pachelbel Rant»).

I si Freiburg, des de fa unes dècades, és una de les seus europees de la música barroca, a Colònia tenim l’Orquestra de la Ràdio local (abreviada WDR SK), fundada en 1947 pels Aliats i especialitzada en novell repertori del segle XX. Però com que a Girona no se sol tocar música contemporània (no sabem si és tabú o assignatura pendent), el programa comptarà amb dos pesos pesants del repertori romàntic: el Concert nº 5 per Piano («Emperador») de Beethoven, amb el solista Rudolf Buchbinder i la més-que-genial Sinfonia nº6 (la «Patètica») de Txaikovski.

El director finlandès Jukka Pekka Saraste dirigeix la WDR de Colònia

Es tracta d’un concert imperdible. La WDR de Colònia és, sens dubte, una de les grans orquestres del continent, tot i que no consta en la llista de les més populars… Tal vegada la podríem considerar la gran desconeguda i ara tenim una oportunitat per conèixer-la. A més a més, la formació alemanya es presenta sota instruccions del seu director principal, el finlandès Jukka Pekka Saraste, indiscutiblement un dels més importants maestri de l’actualitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació