“Hi ha cantants que ens truquen i ens diuen que volen venir”. Aquesta afirmació d’Helena Mora, presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, corroborada per Victor Medem, coordinador de l’Associació Franz Schubert, resum la feliç circumstància que viu el lied a casa nostra. Hi tornarem al final d’aquestes línies però, qui s’està de posar una bona notícia a l’entradeta?
Una altra bona notícia la tenim implícita en la imatge del festival, que enguany (a més de les pinzellades de l’Àlex, el fill de la Victoria de los Ángeles) presenta una fotografia de la soprano amb Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore que ens remet al disc de duets que van enregistrar els tres músics el 1960, un enregistrament que es reeditarà aviat. Aquesta fotografia ens porta directament també al recital que clourà el festival el 23 de novembre: la soprano Kate Royal, el baríton Benjamin Appl i el pianista Graham Johnson revisitaran aquell recital amb la mirada del segle XXI.
Abans que arribi aquest recital n’hi haurà nou més, dins la sèrie principal. El baríton Josep-Ramon Olivé i Malcolm Martineau oferiran el recital inaugural el 25 de setembre, i continuant amb els barítons, tindrem Simon Keenlyside i Christopher Maltman, tots dos novament amb Malcolm Martineau, Julien van Mellaerts, acompanyat per Simon Lepper i Benjamin Appl, aquest cop en solitari, també amb Graham Johnson. Completen el sector masculí el contratenor Jakub Józef Orlinski, amb Michal Biel. Les veus femenines seran, a més de la de Royal, les de les mezzosopranos María José Montiel, amb Rubén Fernández Aguirre i Cristina Faus, amb José Antonio Domené, i la soprano Carine Tinney, amb Daniel Tarrida.
D’aquests deu concerts, vuit seran a la Sala Domènec i Montaner de Sant Pau Recinte Modernista, que s’estableix com a seu oficial del festival. El recital de Simon Keenlyside està inclòs dins del cicle Grans Veus del Palau de la Música Catalana, que col·labora per primer cop amb el LIFE Victoria, i el de Benjamin Appl és un concert extraordinari que es farà al Cercle del Liceu per presentar la nova campanya d’Amics de la Fundació Victoria de los Ángeles.
Com és habitual, alguns dels recitals principals aniran precedits pels minirecitals dels joves teloners: Eduard Mas i Marta Puig; Manuel Gómez Ruiz i Kunal Lahiry; Nuria Vinyals i Rubén Fernández Aguirre i Belén Roig i José Antonio Domené (naturalment, en els darrers dos casos l’etiqueta LIFE New Artists aplica només a les cantants; els acompanyants es fan de teloners a ells mateixos).
I quina música escoltarem en aquests deu recitals? Si no m’he descomptat, hi ha programats trenta-un compositors, així que la cosa està variada (segurament, ara és el moment de recomanar-vos que quan acabeu de llegir aquí visiteu el web de festival, on trobareu tota la informació ben endreçada). Ara bé, hi ha dos noms (dos grans noms) que s’imposen: Franz Schubert i Francis Poulenc, com s’imposen també el lied i la mélodie, sovint confraternitzant harmoniosament. Hi trobem homenatges a Frederic Mompou i Claude Debussy amb ocasió dels seus aniversaris rodons i l’oportunitat de (re)descobrir un repertori menys conegut com el de José Padilla i Maria Malibran o la cançó polonesa (que, si em permeteu la recomanació, bé es mereix unes quantes audicions). I el programa més juganer, el de Christopher Maltman i Malcolm Martineau: sabeu que és un facoquer? No? No patiu, que ells ens ho explicaran.
A més d’aquests concerts, el LIFE Victoria inclou també les dues sèries de recitals més breus que ja comencen a ser també habituals: els Aperitius i els Tasts de Lied, sis recitals amb sis sopranos! i una mezzosoprano (#onsónelshomes?), entre elles Violeta Alarcón i Helena Ressurreiçao, que amb Marc Serra van posar la música al final de la presentació del festival. Anoteu també dues Jams de Lied, coordinades per Mercedes Gancedo, i un concert especial, Més que Lied, a l’església de Santa Anna, en què un munt de cantants i pianistes actuaran a benefici de l’hospital de campanya instal·lat en aquesta església.
La vessant acadèmica és fonamental en la trajectòria del LIFE Victoria, i aquest any hi haurà tres tandes de masterclasses, al setembre, l’octubre i el novembre, impartides per Malcolm Martineau, Simon Lepper i Ketevan Kemoklidze, respectivament. Si voleu aprendre més coses sobre el lied, aneu-hi; les portes de l’ESMUC estan obertes per a tots els aficionats. I parlant de no desaprofitar ocasions, atenció, joves! Els menors de 30 anys podeu assistir als recitals del festival a uns preus molt ajustats. Aprofiteu-los, que la joventut passa amb l’edat!
Per acabar, torno al començament, al breu diàleg que es va establir al final de la presentació sobre la presència del lied a Barcelona. Durant molt de temps, el lied a Catalunya ha estat només cosa de la Schubertíada a Vilabertran, un esdeveniment esperat gairebé amb ànsia pels aficionats. Però la Schubertíada és un festival d’estiu i durant la temporada, més enllà d’alguns recitals ocasionals (i necessaris) al Palau de la Música i el Liceu, això era un desert liederístic. Els darrers anys, tant l’Associació Franz Schubert com la Fundació Victoria de los Ángeles (recordem, dues entitats petites) han aconseguit, treballant amb tenacitat, programar lied a Barcelona durant la temporada i han aconseguit també implicar-hi els grans equipaments, necessaris per normalitzar una situació fins ara anòmala. Sumar esforços és important. També ho és que els programadors europeus considerin Catalunya part del circuït liederístic i que els artistes s’hi apuntin amb ganes. Prou com per obrir i tancar aquesta peça.