Simfònics, operístics, corals

Aquest dimecres 14 de setembre l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Palau de la Música Catalana van presentar la 27^a temporada del cicle «Simfònics al Palau»; un projecte coproduït per les dues entitats que ja fa anys que teixeixen una gran afinitat; de fet, Joan Oller, director general del Palau, al final d’aquesta mateixa presentació definia l’OSV com «una orquestra molt amiga». Vam iniciar-la, però, amb unes paraules de Joaquim Uriach, qui s’estrenava davant dels mitjans com a president de la casa: «Potser, per alguns de vosaltres, aquesta és la primera roda de premsa de la temporada; per mi és la primera roda de premsa com a president», comentava.

Laia Pujolassos, qui divulgava l’acte, va proposar dividir el cicle en tres grans blocs: concerts simfònics, concerts d’òpera i concerts vocals, i així mateix ho farem en aquest article. El primer de tots, assenyalava, tindrà lloc els dissabtes a les 18.30h i presentarà una novetat: anirà precedit d’una xerrada a càrrec d’alguns dels protagonistes de la vetllada.

El tret inaugural, així doncs, tindrà lloc el 24 de setembre amb la Simfonia del nou món d’Antonín Dvořák com a peça estrella, que anirà acompanyada del Concert per a violoncel i orquestra també del compositor txec i l’Andante Moderato de Florence Price; Oller, a aquest punt, va voler destacar que era «un plaer presentar compositors més desconeguts. Volem atraure al públic però no volem renunciar a ensenyar-li noves obres». Jordi Cos, president de l’Orquestra Simfònica del Vallès, hi afegia: «és necessari introduir compositores a la programació; aquesta temporada tot just es tracta d’un primer pas. Són obres que desconeixia i són absolutament fantàstiques. És un apropament per caminar cap a la peritat».

De cara principis d’octubre, La Patètica de Txaikovski ressonarà a les parets modernistes de l’edifici, acompanyada del Concert per a piano i orquestra del mateix compositor. Tot plegat estarà conduït per Xavier Puig, director titular, qui destacava: «hi ha poques simfonies del s. XIX que acabin en piano. Txaikovski s’estava acomiadant, ja no buscava aquell aplaudiment del públic». Al mateix concert podrem sentir, a més, una estrena absoluta, una obra d’encàrrec, de Ferran Cruixent: «la música parla per si mateixa, però està inspirada en vuit compassos del segon moviment de La Patètica. Me l’imagino, a Txaikovski, als últims moments de la seva vida i en aquell moment li passa tot de música pel cap», i ens avançava, «he fet servir la tècnica del Cyber Singing: d’una banda, els músics faran servir els seus propis telèfons mòbils per crear sons. De l’altra, hi haurà una condensació de quinze segons de música de Txaikovski». Finalment, declarava: «m’agrada jugar amb la idea de comunicació, la que fa referència a les noves tecnologies, però també amb aquesta comunicació amb Txaikovski».

De cara al desembre, l’orquestra ens proposa recuperar un projecte que ja vam veure la temporada passada, el Festival de valsos i danses d’Strauss, però des d’una altra perspectiva: «intentarem donar-li una volta, plantejar-lo des d’un punt de vista diferent adoptant la mateixa estructura de l’any passat», apuntava Puig; «serà un resum d’aquest any i, per tant, a mesura que van passant els mesos l’anem construint». El programa inclourà alguns dels valsos més coneguts del compositor austríac però també voldrà ser un homenatge a plomes de casa nostra: a Josep Lluís Guzman i Antich, en el cinquè aniversari de la seva mort, i a Manuel Blancafort en el 125^è aniversari del seu naixement.

Arribarem al gener amb el Bolero de Ravel, on s’ha volgut subratllar l’aposta per la joventut dels intèrprets: la formació tornarà a comptar amb la direcció d’Andrés Salado i, en aquesta ocasió, amb la col·laboració del contrabaixista Edicson Ruiz per a interpretar el Concert per a contrabaix d’Efrain Oscher. Serà «un concert molt espectacular, molt obert al públic», segons ens avançaven. De cara el març, el cicle reivindicarà els llaços que la capital catalana manté amb el flamenc amb El amor brujo de Manuel de Falla: «volem reivindicar aquest llegat», declarava Puig; «i incorporarem un gran poeta que també va tenir una gran relació amb Barcelona, com és Lorca», afegia Oller.

I després de la fructífera col·laboració de Marco Mezquida i la Simfònica la temporada passada (aquí en podeu recuperar una crítica, una prèvia i una altra crítica), enguany tornaran a «jugar amb la música clàssica, la popular i el jazz»: el pianista menorquí, qui hi estrenarà una obra d’encàrrec, declarava com volia tornar a «unir aquests tres mons que realment son un de sol, però que de vegades estan molt separats». Finalment, tancarem aquest primer bloc de concerts amb La simfonia Júpiter de Mozart en un concert on serà el concertino -el violí convidat Julian Rachlin– qui tindrà el rol, també, de director: Jordi Cos matisava que «el director inspira però també és un cinturó de seguretat. Amb aquesta distribució dalt de l’escenari estimulem l’escolta, provoquem que els intèrprets estiguin més oberts a saber què passa al seu voltant».

La simfònica més operística

La proposta d’òpera en versió concert que la Simfònica presenta al Palau, sota el paraigua de la Fundació Òpera Catalunya (FOC), inclourà dos títols tant coneguts com diferents entre ells: un Don Giovanni mozartià el novembre, dirigit per Daniel Gil de Tejada i una Madama Butterfly pucciniana el febrer, dirigida per Sergi Roca. Oscar Lanuza, director general de la FOC, assenyalava que fa molts anys que fan d’intermediadors entre el Palau i el territori i que aposten per les veus del país; Jordi Torrents, vicepresident de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, va repassar la fitxa artística de les dues produccions i va destacar la figura de Carles Pachón, a qui teníem a l’Horabaixa de Núvol fa tot just unes setmanes: «és un jove cantant amb una trajectòria molt prometedora que va començar al cor de Sabadell i que té unes grans qualitats tant com a baríton com a actor».

La tercera proposta operística d’aquest cicle té un punt més d’atreviment: es tracta d’una producció a càrrec de Vespres d’Arnadí i Xavier Sabata titulada Gli Invisibili. El contratenor la definia de la següent manera: «és un recull d’àries i la presentació d’un CD que enregistrarem properament. Pretenem des-invisibilitzar, d’una banda, compositors barrocs no tant coneguts i, de l’altra, els músics de l’orquestra: cada ària tindrà un instrument solista que cobrarà més protagonisme, també, dalt de l’escenari». Dani Espasa, clavecí i director de la formació, afegia: «és dels projectes més personals i potser més valents que estem fent amb Vespres d’Arnadí. Hem estat regirant i revisant obres de l’època d’or del barroc italià; el fet que cadascuna tingui un instrument solista diferent aportarà una gran varietat de colors».

Els concerts corals i la música de cinema

«El cinema no només és música, també té paraula i imatge» i serà així, amb paraula i imatge, com s’acompanyaran els programes de banda sonora que l’orquestra ens proposa per enguany: del cinema americà de l’any passat anirem al cinema europeu amb Ennio Morricone i Nino Rota. Així mateix, l’orquestra també ens té preparat un altre programa audiovisual titulat «Grans heroïnes del cinema», un recull de músiques que acompanyen pel·lícules protagonitzades per dones i on hi haurà Virginia Martínez a la batuta, Mercè Montalà a la narració i que inclourà Emma de Rachel Portman, primera compositora a guanyar un Oscar amb aquesta mateixa partitura.

Un altre clàssic que reviurem aquest any serà el Carmina Burana de Setmana Santa de la Simfònica: ja fa dotze anys que l’interpreten amb la col·laboració de formacions corals d’arreu de Catalunya. El baríton Toni Marsol, que hi realitzarà una de les parts solistes, comentava: «és una obra que he cantat moltes vegades, potser és la que he cantat més vegades a la meva vida. A més de ser molt exigent, no només pel baríton sinó per a tots els solistes, m’agrada destacar-ne la importància dels textos». I, en aquest mateix programa, dels focs artificials d’Orff passarem als Focs d’artifici de Cruixent, un concert per a percussió i orquestra que es va estrenar el 2018 i que s’ha interpretat a escenaris internacionals.

La temporada clausurarà, com l’any passat, amb la sempre festiva i esperançadora Novena de Beethoven. Pablo Larraz, com a nou director de l’Orfeó Català, declarava que aquesta «és una obra molt estimada per nosaltres» i comentava que voldran repassar els fragments més exigents per cantar de memòria i estar a la disposició de la directora convidada, Marzena Diakun. Finalment, hem d’apuntar que el Cicle Simfònics al Palau inclourà un especial «Nadal al Palau» que tindrà lloc entre el 18 de desembre i el 7 de gener on es realitzaran fins a nou concerts en unes dates de gran assistència de públic.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.