Rossini i el poder revolucionari del riure

El compositor italià està tractant diversos temes que ens fa arribar a través del canal amè de l’humor

Des d’aquest dijous 13 de desembre fins el dia 23 de desembre, el Liceu programa L’italiana in Algeri de Rossini, una de les opere buffe més cèlebres del compositor italià que ens trasllada a través de l’humor a l’Alger de finals del s.XVIII.

L'italiana in Algeri. Foto: Teatro Reggio di Torino

L’italiana in Algeri narra la història d’Isabella, una jove italiana decidida i amb molt caràcter que, juntament amb Taddeo, va a buscar el seu amant Lindoro a Alger. Allà, ell està al servei de Mustafà, un Bei (governador) cansat de la seva esposa Elvira que decideix buscar noves emocions en les dones italianes. Però és això realment el que ens està explicant Rossini? No, és molt més. El compositor italià està tractant diversos temes que ens fa arribar a través del canal amè de l’humor, fent-nos reflexionar sobre qüestions de gènere, sobre el contrast entre cultures diferents (o no tant) i sobre el poder revolucionari del riure.

Aquesta comedia buffa que torna al Liceu després de més de trenta anys des de l’última representació, es desenvolupa a partir d’embolics causats per malentesos o desconeixements, de petits enganys i plans estratègics pensats per fugir d’aquesta ciutat costanera. L’humor, basat en la mofa, el gag i les situacions ridícules, envolta aquesta obra de Rossini des del principi fins al final i dota d’un estil molt característic la música del compositor. Per què el Liceu recupera aquesta comèdia enguany? Potser perquè alguns dels temes que tracta són d’escandalosa actualitat.

L’italiana in Algeri és una obra plena de llum, de vida, d’energia, de moviment i, amb aquesta idea, Vittorio Borrelli, com a director d’escena i juntament amb l’escenògrafa Claudia Boasso, van decidir vestir l’escenari d’un blau turquesa de motius moriscos i omplir dels vermells, verds, roses i grocs més vius els vestuaris dels seus protagonistes. A través d’un canvi de decorats elegant i estètic, van entrant i sortint d’escena coixins, lliteres per fer-s’hi massatges, taules, tamborets i fins i tot, una font, una banyera i una cuina! Un element d’atrezzo que cal destacar és el de la preparació de vera pasta italiana ja cap al final, en el moment de la falsa celebració pel «Pappataci».

Ja entrant en l’aspecte musical, l’Orquestra Simfònica del Liceu, amb Ricardo Frizza a la batuta, va iniciar l’òpera amb l’obertura amb uns tempi molt àgils que, seguint la característica pròpia dels crescendi rossinians, s’acceleraven encara més en els moments àlgids. Aquesta decisió musical comportà alguna descoordinació entre l’orquestra, el cor i els solistes que es va fer força notòria en un parell d’ocasions. Una de les dificultats d’aquesta comèdia, però, és precisament fer fàcil (perquè és broma i ha de ser lleugera) tot allò que és realment complicat. Aconseguir una articulació del text clara, salvant totes les exigències musicals d’aquesta òpera ja és tot un mèrit.

Pel que fa els solistes i començant pel principi cal posar el focus sobre Mustafà: un personatge tirànic, superb, altiu, masclista que, però, a través de Luca Pisaroni, amb una veu vellutada i agradable i amb una posada en escena molt convincent, va cobrar vida com un personatge empàtic i fins i tot entranyable al final de l’obra, quan torna als braços de la seva esposa. Precisament també vam poder gaudir de la capacitat dramatúrgica de Sara Blanch al paper d’Elvira amb una veu brillant i fresca al llarg de tota l’obra. Aquest personatge va ser especialment protagonista en l’escena que clausurà el primer acte, on Rossini va escriure un divertit diàleg onomatopeic. Lidia Vinyes-Curtis al paper de Zulma, acompanyant sempre a Elvira, va saber encaixar perfectament amb aquest personatge serè i prudent. També com a personatge secundari, Haly, interpretat per Toni Marsol, va comptar amb la complicitat del públic protagonitzant diversos gags sense, però, descuidar la qualitat vocal.

Maxim Mironov al paper de Lindoro va saber enamorar la sala a «Languir per una bella», va aconseguir fer riure el públic amb el moment «Pappataci» compartit amb Taddeo i Mustafà i ens va fer gaudir en general en totes les intervencions. Fins i tot, en un moment en què estirat al terra i arrossegat per una cama, va continuar mantenint una veu d’un color molt bonic i força brillant. D’altra banda, Giorgio Caoduro en el paper de Taddeo va saber dominar aquest personatge talòs i simpàtic amb una gran solvència i interpretació.

Per últim hem de parlar de la clara protagonista, de l’italiana. Sobre el paper de la dona en aquesta òpera s’ha vessat molta tinta i és que Isabella és sens dubte un personatge sorprenentment fort per l’època en què va ser escrit. En aquesta ocasió, la magnífica Varduhi Abrahamyan, que debutava al Liceu, li va donar vida amb una energia que atrapava a l’espectador des del primer moment. La mezzosoprano armeniana, a través d’una veu profunda, càlida i poderosa va encarnar realment aquest temperament que caracteritza el personatge protagonista. Àgil als aguts i molt hàbil en tots els dibuixos melòdics també va omplir de so el pati de butaques en el registre més greu. Així mateix, sabia transmetre picardia i sensualitat en els moments que així ho requerien i decisió i valentia en les àrees més serioses.

L’italiana in Algeri és, sens dubte, una clara recomanació per totes aquelles persones que des d’ara fins les festes de Nadal vulguin riure i gaudir d’una de les millors òperes de Rossini interpretada per grans músics i cantants. Sobretot, però, és l’excusa perfecta per anar més enllà i reflexionar, a través de la música i de l’humor, sobre qüestions que arriben fins els nostres dies i s’entronquen amb polèmiques ben actuals.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació