Pels mateixos carrers de Viena

La Schubertíada ha programat el Quartet Casals, el Quartet Gerhard i el Quartet Klimt. Diferents generacions que mostren les fases per les quals passen aquestes formacions, però també ha estat l’ocasió per a entendre com cada quartet és capaç de defensar un caràcter propi i transmetre la música d’una forma particular.

Enguany, la Schubertíada de Vilabertran ha proposat tres concerts per a quartets de corda, de la mà del Quartet Casals, el Quartet Gerhard i el Quartet Klimt. Diferents generacions que mostren les fases per les quals passen aquestes formacions, però també ha estat l’ocasió per a entendre com cada quartet és capaç de defensar un caràcter propi i transmetre la música d’una forma particular.

El Quartet Casals a Vilabertran

Els programes convocaven majoritàriament compositors que en algun moment han passat pels carrers de Viena, cada un en èpoques culturals diferents. Per tant, parlem de tres dies consecutius d’una música que ha vagarejat pels vespres intemporals de la ciutat, transportant un ideari social i uns moviments artístics caracteritzats per la seva constant evolució.

El Quartet Casals va inaugurar el cicle apostant pels clàssics Joseph Haydn, W. A. Mozart i Franz Schubert, autors que transiten entre la galanteria del Rococó, l’inici de la Il·lustració i l’explosió romàntica. Tot i així, van presentar tres obres pertanyents al repertori més transgressor de cada autor, com per exemple, el Quartet K465 “Dissonàncies” de Mozart, una obra fortament rebutjada en el seu moment, i que ara, en canvi, s’ha de cercar la millor ocasió per a poder-la escoltar. Com és habitual en el Quartet Casals, el concert es podia escoltar amb els ulls, gràcies a la gran força que desprenen en la interpretació, combinada amb les seves capacitats de dialogar entre ells i amb el públic. El seu joc de mirades tan característic va convertir cada moviment en una història per explicar, que inaugurava aquest passeig vienès ple de moments estel·lars, on la força vibrant de la música es va saber expandir per un espai tan íntim i privilegiat com és la canònica de Vilabertran.

L’endemà el Quartet Gerhard reprenia el fil intemporal, amb el Quartet en sol major n. 14 K 387 de Mozart i el Quartet n. 1 en do menor op. 51/1 de Johannes Brahms, unes obres esplèndides i plenes de cromatismes que van permetre al grup de cambra català –actualment resident a Berlín- demostrar quin és el seu punt més fort: la seguretat i fermesa melòdica banyada per una sonoritat cohesionada. Això és gràcies a la seva tècnica impecable, i també a la naturalesa dels seus instruments, un al·licient a tenir en compte, ja que estan fets de la mateixa talla de fusta.

El Quartet Gerhard

Entre el repertori proposat destacava una tercera peça del compositor hongarès György Kurtag, Officium breve in memoriam Andreae Szervansky, op. 28, que introduïa, enmig de la densitat harmònica, una perspectiva ben diferent, la de ser plenament conscient de l’escolta del so en relació amb l’espai. L’obra de Kurtag està formada per diferents peces breus que acaben convocant, en les darreres notes, el silenci com una forma musical més, capaç de suggerir continuïtat, suspensió, vida o mort. Una barreja de conceptes que tenen lloc quan es traspassa l’experiència audible i l’espectador passa a sentir-se –i escoltar-se– a ell mateix dins l’espai sonor que ocupen els músics.

El tercer dia arribava de la mà dels més joves, el quartet Klimt –una gran descoberta–, formats al Conservatori Superior de Música de l’Aragó des del 2001 i guanyadors del premi Joventuts Musicals d’Espanya, l’any 2013. El quartet va oferir un repertori de luxe ple de complexitat i lucidesa: el Quartet en re major op. 18 n. 3 de Beethoven i el Quartet en re menor n. 14, D. 810, “La Mort i la Donzella”, de Schubert, dues perles que de nou es constitueixen a Viena. El grup va aconseguir emmudir al públic amb una interpretació plegada de concentració i a la vegada entusiasme. “La Mort i la Donzella” és una obra imprescindible per la seva solemnitat, que aconsegueix plegar-te les oïdes de sentiments contradictoris, ja que divaga entre moments d’eufòria melòdica i d’altres que semblen conduir-te a la caiguda total. El quartet Klimt va saber gestionar la sensibilitat i la força que necessita la peça, dos vessants que funcionen en múltiples direccions: al mateix temps que certifica l’alliberació de l’ànima, anticipa la tragèdia final.

El Quartet Klimt

En definitiva, han estat tres concerts de repertoris independents però amb una projecció transmissora conjunta, que ha aconseguit encaixar diferents èpoques pletòriques d’una ciutat que ho va revolucionar tot. I explicat des del llenguatge de la música, vam ser capaços de reviure’n aquesta emoció.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació