Pau Casals: excel•lència musical i compromís social

Enguany fa 100 anys de la materialització del somni de Pau Casals: el naixement de l’Orquestra Pau Casals i la seva pertinent direcció. És per aquest motiu que la Fundació Pau Casals i el Museu de la Música de Barcelona han creat conjuntament amb el Museu Pau Casals del Vendrell dues exposicions que volen fer conèixer la història de l’Orquestra i el seu impacte social, musical i polític, així com reivindicar la figura del mestre Casals.

A l’extensa anàlisi que la revista Barcelona Clàssica va fer sobre Pau Casals i la seva orquestra, s’explicaven les pretensions del músic: «Elevar una d’aquelles orquestres —les existents— a un nivell digne de la capital catalana». Casals, un home compromès amb el país, quan va tornar a Barcelona volia formar una orquestra d’alt nivell. L’artista estava convençut que el seu prestigi li permetria encoratjar el sector i convèncer-lo per al seu finançament. Però no va ser així. Contràriament al que s’esperava, va topar-se amb una fredor institucional. Tot i així, la tossuderia de Casals en va fer possible finalment la creació i el 13 d’octubre de 1920 va celebrar-se el primer concert. L’orquestra estava formada majoritàriament per músics catalans, fet que denota el compromís que tenia el músic amb el talent del poble català. A més, un tret que els va distingir va ser que un 40% del repertori pel qual van apostar va ser d’autors contemporanis al seu temps. Un fet singular i poc habitual.

«100 anys de l’Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social» és l’ocasió per redescobrir la figura del músic. La proposta museística compta amb dues parts: la primera és l’exposició del Museu de la Música de Barcelona i la segona al Museu Pau Casals del Vendrell. No són la mateixa exposició, sinó que una és continuació de l’altra. «De fet, podrien semblar que es troben en una mateixa sala, ja que tenen una continuïtat de contingut, però també estètica», assegurava Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals i comissària de l’exposició.

A l’exposició de Barcelona hi ha un estudi historiogràfic i contextual del panorama barceloní quan Casals va arribar a la ciutat. Es fan paleses les dificultats amb què es va trobar per materialitzar el seu somni. També hi ha la secció anomenada per Ballester: «La vitrina de les relíquies», que conté objectes originals del músic com ara el faristol i les partitures que havia utilitzat, també la seva levita i batuta. A la vegada, hi ha un desplegament d’arxius contemporanis que il·lustren i permeten fer-se a la idea de la intensa activitat que es va dur a terme en aquest gran projecte musical. «Es tracta d’una exposició oberta, que encara no està tancada», explicava Ballester. És a dir, l’exposició pretén ser una experiència viva, ja que encara queden enigmes per resoldre d’aquella gran orquestra. Molts noms dels músics encara avui es desconeixen, per això es vol convidar familiars i amics a visitar el museu perquè, així, puguin identificar-los. De fet, una part important de l’exposició de Barcelona és l’exhibició d’una gran imatge amb tots els membres de l’Orquestra per tal que el reconeixement sigui més senzill.

El Museu Pau Casals del Vendrell posa el focus en el recorregut concertístic fet per l’Orquestra durant els 17 anys abans de la interrupció per la Guerra Civil arreu del país. S’inaugurarà el dia 1 de desembre.

Tant l’exposició del Museu de la Música de Barcelona com la del Museu Pau Casals del Vendrell són d’enorme envergadura i volen convertir-se en un referent dins el panorama musical. «L’objectiu és fer difusió d’un músic que malauradament a casa nostra encara és un desconegut, no s’ha parlat prou de la seva genialitat», reivindicava Ballester. És per això que aquesta és l’oportunitat de ser més conscient del fenomen que va representar, un humanista que transcendia les èpoques. Ja ho sabeu, aquestes dues exposicions es podran visitar fins al 18 de juliol del 2021.