Matthias Goerne canta en honor de Jordi Roch

El baríton Matthias Goerne va oferir un concert en honor a Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada de Vilabertran, a l’Auditori AXA de Barcelona. El recital va servir per celebrar públicament una amistat de més de 20 anys, i per felicitar Roch pel seus 83è aniversari, que se celebra avui mateix.

El baríton Matthias Goerne va oferir un concert en honor a Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada de Vilabertran, a l’Auditori AXA de Barcelona. El recital va servir per celebrar públicament una amistat de més de 20 anys, i per felicitar Roch pel seus 83è aniversari, que se celebra avui mateix. Que sigui per molts anys! 

Tots hem organitzat o assistit a una festa sorpresa. Hem viscut els preparatius, fets amb totes les precaucions del món: cal vigilar cada paraula que es diu davant de l’homenatjat, no fos cas que se t’escapés res. Coneixem la sensació barreja d’il·lusió i neguit, que et fa sentir conspirador i còmplice.

Aquestes festes acostumen a ser actes privats, reservats a la família i amics. Però vet aquí que divendres 3 d’octubre vam tenir la sort de poder assistir a una festa sorpresa oberta a tots els aficionats al Lied, una celebració convertida en acte cultural.

Tot va començar fa més d’un any, quan el baríton Matthias Goerne va manifestar el seu desig d’oferir un concert sorpresa a Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada de Vilabertran. Pel febrer d’enguany tot estava lligat, i el recital tenia data i lloc. I per què, aquest concert? Pel mateix que es fan totes les festes sorpreses: per celebrar l’amistat. I per què convertir-lo en un acte públic? Perquè aquesta amistat de més de vint anys ha tingut una dimensió artística pública, de la qual molts n’hem pogut gaudir.

Si parlem del recital hem de parlar del programa: Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz van interpretar tres cicles de Robert Schumann (1810 – 1856): Frauenliebe und -leben (Amor i vida d’una dona), Dichterliebe (Amor de poeta) i Zwölf Gedichte von Justinus Kerner, més coneguts com Kerner Lieder, tots tres compostos l’any 1840.

Els lectors més aficionats al lied hauran vist alguna cosa estranya al programa: Amor i vida d’una dona interpretada per un baríton? No és gens habitual. Comencem a estar acostumats a escoltar els Quatre darrers Lieder d’Strauss o els Wesendonck Lieder de Wagner interpretats per homes, però el cicle de Schumann ha estat cantat gairebé exclusivament per dones. Només recordem com a excepcions les interpretacions del mateix Goerne farà cosa de deu anys. La majoria dels assistents ahir ho escoltàvem per primer cop. Un regal més que ens feia el baríton.

Dèiem abans que tot va començar fa més d’un any. Però en realitat, ve de molt més lluny. De quan, fa més de dues dècades, Jordi Roch, per recomanació de la soprano Juliane Banse,  va viatjar a Heide a escoltar un aleshores joveníssim Matthias Goerne. L’any següent, el baríton ja va interpretar Winterreise a Vilabertran. D’aleshores ençà, hi ha tornat pràcticament cada any. L’amistat entre ambdós va donar pas a un estret vincle entre Goerne i el públic de la Schubertíada, i això també es va celebrar divendres: l’amistat i la música.

Així ho recollia el vídeo que es va projectar a l’inici de l’acte, una entrevista de Maricel Chavarria a Roch i Goerne gravada durant la passada edició de la Schubertíada. Així ho reconeixia el mateix Roch quan, després del recital, Goerne el va fer pujar a l’escenari per rebre, al seu costat, l’eixordador aplaudiment ofert pels assistents. Amb la humilitat dels savis, Roch va dir que “sol no he fet res”. Això sí, es concedia almenys “haver estimulat coses”. I, feliç, estava sobretot content de “ser el pretext d’un acte com aquest, de respecte a la poesia, a la música, i a l’amistat”.

Una amistat que va celebrar amb uns versos de Carner, que bé mereixen un Lied: “Una mica d’amistat/ fins a morir diu que dura. / Vés, amor, metzina impura;/ vull la mel, vull el brossat/ d’una mica d’amistat”. I que va reconèixer com a motor vital: “Són aquests lligams els que ajuden a viure”. Lligams que segueixen enfortint-se, perquè Roch va anunciar que aquell mateix dia havien concretat el concert de Goerne en la propera Schubertíada. “Serà el concert de l’estiu”. Una altra festa per als aficionats.

El recital a l’Auditori AXA va ser un acte extraordinari, com extraordinària va ser la coincidència amb un altre concert de Lied. A Barcelona, on anem més aviat curts d’aquest gènere, hi havia dos recitals alhora! Els aficionats vàrem haver de triar entre assistir a l’homenatge a Jordi Roch o la inauguració del LIFE Victoria 2014, amb un recital del baríton Roman Trekel. Ben cert és que no es pot tenir tot i que una tria implica una renúncia. Si més no ens queda el consol i l’alegria de saber que el públic va omplir tots dos auditoris. O, dit d’una altra manera, a Barcelona sí hi ha públic pel Lied. I tots plegats hem de felicitar-nos per això.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació