Luis Codera Puzo, premi Cast@fiore 2017

En la primera edició dels premis Núvol, la secció Cast@fiore guardona Luis Codera Puzo i la seva ensemble CrossingLines. D’una banda, per l’estrena d’Empor del compositor i, de l’altra, pel concert amb prémières d’autors catalans que oferí el grup, ambdues cites en el marc de Sampler Sèries de L’Auditori aquest 2017. En definitiva, el reconeixement a una trajectòria impecable com a agents propulsors de la nova música a Catalunya, sempre a l’epicentre de les manifestacions sonores més importants.

A Núvol hem parlat a bastament del compositor Luis Codera Puzo, un home orquestra. No només perquè toqui molts instruments (guitarra elèctrica, piano, trombó i percussió), sinó perquè, en l’àmbit de la música, toca totes les tecles, com a compositor, arranjador, director artístic, director musical, professor, gestor cultural i agent decisiu en el desenvolupament del projecte Sampler Sèries de L’Auditori. S’ha mogut entre el jazz, la música moderna, la clàssica i l’electrònica, forjant-se amb Agustí Charles, Wolfgang Rihm o Pierluigi Billone, i formacions com Klangforum Wien, Ensemble Recherche, Ensemble Intercontemporain o UMS’n JIP han interpretat obres seves.

Una cita important per als amants de la contemporània aquest 2017 va ser l’estrena d’Empor, la darrera gran obra de Codera. Al mes de maig, el també compositor Joan Magrané ressenyava: “Empor és una obra important. I és un obra que provoca de diverses maneres un sentiment de contradicció en l’oient, justament pel fet que la voluntat del compositor ha estat la de ser concís en extrem i allunyar-se el màxim possible d’allò d’afegir (de farcir l’obra com un gall dindi en festa major, vaja) i el resultat, precisament, és un doll de possibilitats d’escolta, que és com dir de pensament. De maneres d’entendre-la (si és que això és possible en la seva totalitat)”. Us aconsello que us llegiu la crítica completa aquí. https://www.nuvol.com/critica/luis-codera-puzo-la-frontera-imperi-de-lescolta/

Destaca un disc en solitari que Codera publicà amb Col Legno el 2014 d’obres compostes en els darrers quatre anys, sota el títol Multiplicidad. Codera reflexiona sobre aquest concepte en relació als d’unitat i discontinuïtat en obres instrumentals i vocals dins dins d’una estètica minimalista, plena de subtileses. Són obres on la veu humana pren una rellevància important, com en la primera peça, Aproximación a lo invisible (2013), en què Sarah Maria Sun interpreta un Stimme magistral al costat de l’Ensemble Modern, que també participa en Kaolinite [Al₂Si₂O₅(OH)₄] quartet (2012), una obra on Codera explora el camí des del soroll al so habitual de l’instrument. L’altra obra per a veu, Oscillation ou interstice, també de 2013, està interpretada pel duo UMS’nJIP que, com ens té acostumats, exhibeix màxim nivell. És una obra amb més contrastos que es basa en un poema d’Irène Gayraud, inintel·ligible per a l’oient, ja que l’important és percebre els fonemes, més que el contingut. L’Ensemble Recherche presenta, per la seva banda, Multiplicidad y relación (2011), una obra que presenta idees que se juxtaposen de forma més o menys intensa i que juguen amb la percepció auditiva. Finalment, π (2014), interpretada per CrossingLines, sota la mateixa direcció del compositor, és una obra d’intensitat creixent que beu d’autors com Feldman, Webern, Pedro Álvarez i Otomo Yoshihide, entre d’altres tendències. És un disc ben trabat, amb coherència estètica i punts de transgressió.

Per ressenyar una altra fita que comentàvem a Núvol el dijous 10 de novembre de 2016, en el marc de Sampler Sèries, l’ensemble CrossingLines, amb Lorenzo Ferrándiz a la direcció, presentava Spanish Paradox, una aposta arriscada amb estrenes d’Íñigo Giner, Rubens Askenar, Luis Codera i Pablo Carrascosa. Aleshores ens preguntàvem, “fins a quin punt el so pot arribar a desafiar la tècnica?”. Un exemple d’això fou Phi, obra de Codera que ell mateix va interpretar amb la guitarra elèctrica en solitari, un encàrrec del “Premio del Colegio de España en París y del INAEM”, del 2013, que incorporava l’electrònica com a base. El so estava amplificat fins a l’estridència, i les partícules eren heterogènies. Codera va fer un veritable tour de force en tocar el seu instrument, en una obra que demanava gran domini de la tècnica i un nivell de resiliència elevat. Fins i tot va utilitzar un diapassó que va generar un so gairebé celestial. L’obra beu de la influencia de la música improvisada, el noise i sobretot la música realitzada amb sintetitzadors. Aquesta descoberta l’any 2013 va provocar un xoc estètic a l’artista que es resol en una peça que resulta ser una metàfora d’aquest canvi, és a dir, phi és un nombre irracional transcendent que existeix de forma clara i inequívoca, però que, alhora, s’escapa i resisteix qualsevol codificació completa.

Precisament l’ensemble CrossingLines, un grup format per alguns dels intèrprets de noves músiques més destacats de l’actualitat musical catalana s’endú el premi Cast@afiore amb el seu director artístic Luis Codera. La formació s’ha establert com un dels principals exponents de música de nova creació a Catalunya, tot encarregant, estrenant, promocionant i enregistrant obres de la nova generació de creadors. La seva particular plantilla instrumental, la visió de la música dels nostres dies i l’exhaustiva preparació dels seus programes converteixen el grup en una de les propostes més renovadores del nostre país. Ha participat en importants festivals nacionals i europeus i ha publicat sota els segells discogràfics Col legno i Neu Records. Cal destacar la labor pedagògica que el grup, ja consolidat al nostre país, desenvolupa amb joves intèrprets i compositors.

El dijous 1 de juny presentaren a la Fundació Joan Miró de Barcelona el programa Trànsit, que completava la participació de la banda al cicle Sampler Sèries, basat en la idea de migració de creadors en un entorn globalitzat. El grup estrenà un dels encàrrecs del cicle que ha fet a Hèctor Parra (Barcelona, 1976), reconegut compositor català establert a París. A més, també tingué lloc l’estrena mundial de noves obres d’Oliver Rappoport (Màlaga, 1980), compositor i codirector del Festival Mixtur, i de Fabià Santcovsky (Barcelona, 1989), compositor resident a Berlín i reconegut recentment al concurs de composició Toru Takemitsu. La formació comptà en aquesta ocasió amb el director argentí convidat Mariano Chiacchiarini.

Altres propostes de Codera i CrossingLines

La música és l’art més transversal, perquè és capaç de connotar les altres arts, dialogar-hi i reforçar el seu missatge. I la música de nova creació s’encamina cap a la concepció de l’art total, envaint nous espais artístics com el cinema, el vídeo, la dansa, la pintura, l’escultura o l’arquitectura. Però també està sortint dels auditoris i està conquerint el patrimoni natural i arquitectònic. Un fenomen que està marcant el moment actual és l’interès de diferents sales d’art per incorporar-hi la música. Així neix el cicle OUT.SIDE, un festival de petit format dirigit Codera Puzo. És un projecte en col·laboració entre el el Centre d’Art Santa Mònica, La Tecla de l’Hospitalet, La Panera de Lleida i, aquest 2017, al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, a les Terres de l’Ebre. CrossingLines participa del cicle, així com Frames Percussion –en col·laboració amb el compositor danès Simon Leffler- i Funktion String Quartet o l’Ensemble Discordian Community, entre diversos artistes de música