Lloança i agraïment

La Coral Càrmina i la Franz Schubert Filharmonia van interpretar Vivancos i Mendelssohn al Palau

La Franz Schubert Filharmonia va cloure la temporada al Palau de la Música el proppassat 21 de maig, amb un concert que va tenir l’agraïment com a fil conductor. Al costat de la Coral Càrmina, tots sota la direcció de Daniel Mestre, van interpretar dues obres d’estrena absoluta de Bernat Vivancos, i la immensa simfonia “Lobgesang”, de Felix Mendelssohn.

Daniel Mestre, Coral Càrmina i Franz Schubert Filharmonia.

El concert va suposar una celebració amb totes les gales del cinquantè aniversari de la Coral Càrmina, una de les formacions pioneres de casa nostra, i que va ser protagonista absoluta d’un concert sota la batuta del seu director, Daniel Mestre.

Vivancos és un compositor que ens té acostumats a una música etèria i espiritual, com un núvol de cotó fluix

Bernat Vivancos és un compositor que ens té acostumats a una música etèria i espiritual, com un núvol de cotó fluix. Veni Creator Spiritus és una obra estèticament preciosa en què les veus canten majoritàriament a l’uníson, amb la qual cosa recorda un cant espiritual d’aire intimista i recollit que només desprèn beatitud. Curiosament, el moment en què entra l’orquestra va tenir una clara reminiscència al final de l’Adagietto de la cinquena simfonia de Mahler, aquell estat de suspensió eterna.

El Càntic dels tres joves, basat en el text del Llibre de Daniel, té un caire completament diferent. Comença amb un crit caòtic i esgarrifós per part del cor i és una obra menys convencional i més experimental, que inclou elements trencadors com modulacions fetes a partir de glissandos que creen un efecte hipnòtic. Si bé en el món actual es fa difícil trobar-hi bellesa en el sentit clàssic del terme, Bernat Vivancos aconsegueix crear-ne i transmetre-la, de manera que posar-lo de bracet amb un geni en majúscules com Mendelssohn no es fa estrany.

Escoltar en directe la Simfonia núm. 2, “Lobgesang”, una de les menys interpretades del compositor alemany, és un autèntic privilegi. Mendelssohn va escriure aquesta simfonia per celebrar l’aniversari de la impremta de Gutenberg, i anys més tard n’escriuria una altra per celebrar la Reforma de Luter. Concebuda com una cantata amb textos dels psalms, va comptar amb la participació de les sopranos Ulrike Haller i Mar Jordana, i el tenor Roger Padullés.

Daniel Mestre, Coral Càrmina i Franz Schubert Filharmonia.

Un tenor mozartià sens dubte, Padullés té una veu clara, cristal·lina, una dicció immaculada i un frasseig magnífic

Daniel Mestre no va estar del tot encertat en la direcció del primer moviment, purament orquestral. Malgrat el bon so del conjunt, la corda va anar una mica lenta i va faltar tremp i vitalitat per a una música que traspua optimisme pels quatre costats. La FSF és ja una formació molt sòlida, però en aquesta ocasió no va lluir del tot la precisió que la caracteritza en l’execució de les frases.

La Coral Càrmina va demostrar un estat de forma excel·lent i es va reivindicar com una formació de grans dimensions, imprescindible per a una obra d’aquesta envergadura, amb un so global molt homogeni, malgrat que en les veus femenines es va percebre una mica de manca de timbre.

Ulrike Haller, una soprano que ja havíem vist amb la FSF, va fer una actuació absolutament estel·lar, amb gust, estil, musicalitat, sensibilitat, i amb una veu molt ben projectada i homogènia en tots els registres. Va exhibir facilitat en aguts difícils i una línia vocal de gran bellesa. Al seu costat, Roger Padullés va ser l’altre gran protagonista del concert. Un tenor mozartià sens dubte, Padullés té una veu clara, cristal·lina, una dicció immaculada i un frasseig magnífic que el fan un liederista de primer ordre. En el duo final amb Haller les dues veus es van unir i compenetrar de manera simbiòtica, amb total naturalitat, fins a produir l’efecte de la bellesa serena que travessa tota la música de Mendelssohn. Mar Jordana, en un paper més discret, va mostrar sobretot una gran capacitat d’integració amb l’orquestra i el cor, amb unes intervencions molt correctes.

La simfonia “Lobgesang”, una obra colossal que respira optimisme i agraïment per tot arreu, va suposar una cloenda plena de joia de la temporada actual de la FSF al Palau. L’orquestra, que es troba en estat de gràcia, ens augura noves temporades cada vegada més brillants.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació