Lieder amb Güra i Berner al Palau

Els protagonistes eren el tenor Werner Güra i el pianista Christoph Berner, que havien programat per a la primera part una selecció de Lieder de Schubert i per a la segona el cicle Dichterliebe de Schumann

Entre dimarts 18 i divendres 28 de març hi ha programats a Barcelona tres recitals de Lied, tots tres atractius pels intèrprets, el programa o totes dues coses. Una circumstància que a ciutats com Londres o Viena és ben normal però a casa nostra és extraordinària, i l’afició, potser minsa però fidel, està expectant; dimarts passat teníem el primer recital al Palau de la Música i als passadissos se sentien comentaris sobre les properes cites al Liceu. Vam poder gaudir d’un bon recital, tot i que no rodó, mirarem d’explicar perquè.

Els protagonistes eren el tenor Werner Güra (que ens va visitar fa no gaire) i el pianista Christoph Berner, que havien programat per a la primera part una selecció de Lieder de Schubert i per a la segona el cicle Dichterliebe de Schumann. El primer encert de la nit va ser la tria de lieder del compositor vienès; dotze peces que, fos o no aquesta la intenció de Güra, eren molt representatius de la seva obra, des de la primerenca Heidenröslein fins a Bei dir allein!, escrita durant els seus últims mesos de vida. Cançons estròfiques d’aire popular, balades, cançons íntimes, versos de poetes grans i semidesconeguts, obres mestres, cançons ben conegudes i d’altres menys cantades… Una bona mostra del que Schubert era capaç de fer.

Güra va mostrar des del primer lied que té molt d’ofici; canta amb intel·ligència i evita, per exemple, caure en el parany de l’afectació en un lied  senzill com Heindenröslein o en una cançó de bressol, Wiegenlied (D.867, per diferenciar-lo d’altres Wiegenlieder schubertians). Va fer una interpretació remarcable de Ganymed i Auf der Bruck, i va destacar sobretot amb una excel·lent versió de Dass sie hier gewesen, íntima i matisada. No tan reeixida va ser, en general, la interpretació de Christoph Berner; un excés de volum i alguns desajustaments amb els temps van fer que els primers lieder no lluïssin com podrien haver-ho fet. Per sort, aquests problemes es van corregir i vam poder gaudir de la resta de les cançons.

Robert Schumann va triar setze poemes del recull Lyrisches Intermezzo de Heinrich Heine per explicar una història  de desamor a Dichterliebe: un jove veu com la noia que estima el menysprea per casar-se amb un altre de més ric. Fins aquí la història és similar a Die schöne Müllerin de Schubert, però el protagonista de Schumann, al contari que el de Schubert, aconsegueix superar el desengany. Dichterliebe és el cicle més estimat de Schumann, molt breu (no dura gaire més d’una hora) i molt variat, una joia del repertori. Els poemes de Heine traspuen ironia, i Güra va optar per destacar aquesta ironia en lloc d’insistir en la tristesa del protagonista; el seu Dichterliebe va tenir un punt volgudament distant, fins i tot sorneguer de vegades, com a Ein Jüngling liebt ein Mädchen: el tenor va explicar perfectament la “vella història” de la qual ha estat víctima el protagonista. Però malgrat la bona feina de Güra la interpretació no va acabar d’alçar el vol, i Berner va ser-ne responsable en una part important.

Sovint passa que quan parlem d’un recital de cançó passem per alt la feina del pianista, o li dediquem un parell de línies o un comentari cap al final, com si la seva participació no fos significativa. Però el cert és que és fonamental, i segurament és injust dedicar-li un paràgraf precisament quan no ha tingut el dia. Berner, dimarts, no el va tenir, i una obra tan rica en detalls i matissos com la de Schumann va sonar per moments amb un volum excessiu, mecànica; semblava com si pianista i cantant fessin una lectura diferent de la partitura. Però bé, ens quedem amb els bons moments, que n’hi va haber, i esperem tenir ocasió de tornar a escoltar Güra i Berner.

Un detall per acabar: aquest cop sí vam disposar del programa de mà amb els poemes en alemany i la seva traducció al català, com hauria de ser sempre, i és d’agrair que Palau 100 continuï amb aquest bon costum. El programa estava a més disponible a la pàgina web del Palau des d’uns dies abans, així és més fàcil preparar-se un recital.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació