La bellesa eterna de Bach

La temporada Ibercàmera va fer la cloenda el proppassat 20 de juny al Palau de la Música amb un concert dedicat al gran mestre Bach, protagonitzat per uns intèrprets d’excepció que ens van fer tocar el cel amb els dits: el conjunt asturià Forma Antiqva, dirigit per Aarón Zapico, i el contratenor basc Carlos Mena. Junts van crear i irradiar la bellesa, la serenitat i l’espiritualitat pròpies de la música del Cantor de Leipzig.

El programa va tenir dues parts simètriques, integrades cadascuna per una suite orquestral i una cantata, totes pertanyents al període de Leipzig, el darrer i el més llarg de la vida de Bach. Les suites orquestrals són obres que no mantenen una unitat de conjunt com els concerts de Brandenburg, sinó que Bach les va escriure de manera espaiada en el temps. Forma Antiqva en va interpretar la primera i la segona, que daten de 1724 i 1738, respectivament, tot i que possiblement Bach les va escriure a partir d’obres anteriors, avui perdudes.

Aarón Zapico va dirigir amb un ritme molt àgil, i sobretot, ballable. Malgrat que les danses que integren aquestes suites no són òbviament música de ball, no deixen de ser danses, cadascuna amb un nom característic, i així és com Zapico ho va fer sonar, amb un equilibri molt reeixit entre staccato i legato. Va aconseguir la quadratura del cercle en una fusió entre dos conceptes aparentment contraris. La Suite núm. 2 en si menor, que inclou la famosa Badinerie, va tenir el protagonisme de Luis Martínez al traverso, però cal fer notar que el so del solista va ser malauradament molt exigu i no va lluir prou.

Aarón Zapico va dirigir amb un ritme molt àgil, i sobretot, ballable.

Al costat de Forma Antiqva, Carlos Mena va ser el gran protagonista de la vetllada bachiana, amb dues de les tres cantates que el compositor va escriure per a contratenor i sense participació de cor, les BWV 35 i BWV 170. Per a la cantata Esperit i ànima són trobats, BWV 35, Forma Antiqva va comptar amb el protagonisme de Daniel Oyarzabal a l’orgue, en una intervenció gairebé titànica, atesa l’enorme quantitat de notes a gran velocitat que té aquesta part. En l’obertura de la cantata, Forma Antiqva va oferir una nova mostra d’un estil equilibrat, precís i lleuger que ens va fer paladejar un cop més la música instrumental del compositor.

Carlos Mena va fer una actuació lluminosa, esplèndida, magistral. Amb una dicció acuradíssima, la seva interpretació va posar l’accent en la bellesa artística més que no pas en l’expressivitat emotiva de la música. Amb una capacitat respiratòria magnífica, va enfilar cada frase amb suficiència i elegància, i alhora amb la lleugeresa d’allò que sembla fàcil, i en el cas de Bach, sabem que no ho és gens. El timbre de Mena és agut, cristal·lí i transparent, gairebé androgin, i quan canta crea una atmosfera de pau impertorbable. El seu estil se sustenta en la creació de bellesa apol·línia, purament racional, sense cap inflexió vocal d’expressió ni cap canvi dràstic que pugui alterar bruscament la línia melòdica.

El timbre de Mena és agut, cristal·lí i transparent, gairebé androgin

La cantata Plaent repòs, benvolgut goig de l’ànima, BWV 170, va ser l’expressió més sublim, etèria i embriagadora de bellesa, tant per part de Mena com de Forma Antiqva. En l’ària inicial, de caràcter lent i reposat, construïda a partir de frases interminables, Mena va tornar a mostrar una veu dolça i un estil delicat i sense arestes, i va crear un oasi de beatitud, gairebé de desmai conscient, provocat per un excés de bellesa. La cantata s’acaba amb una ària ràpida, que recorda les danses de les suites, i que Mena, en perfecta complicitat amb Zapico, va interpretar amb un efecte bressador.

Escoltar la música de Bach en directe amb grans intèrprets com els que vam escoltar en aquest concert és un gaudi suprem, un plaer intel·lectual que es barreja amb el sensorial de manera simbiòtica. Amb un llenguatge totalment personal, la música de Bach emana una bellesa espiritual que la veu de Carlos Mena va saber copsar i transmetre de manera diàfana. Una cloenda de temporada colossal.