Jordi A. Jauset: “La musicoteràpia va més enllà de fer concerts als hospitals”

“La neurociència i les telecomunicacions s’assemblen bastant: el cervell és un gran circuit elèctric”, diu el divulgador científic Jordi A. Jauset (Lleida, 1955). Va estudiar Enginyeria Superior de Telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya, es va doctorar en Comunicació a la Universitat Ramon Llull i al cap d’uns anys va fer un Màster en Psicobiologia i Neurociència cognitiva a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Volia esbrinar per què quan sortim a córrer escoltant música amb auriculars ens cansem menys i tenim idees més creatives”, diu. Des de petit ha estat vinculat amb el món dels pianos i els acordions —de fet, amb només deu anys ja feia concerts a tort i a dret amb Los Satélites Microtonos, un grup familiar— i, per tant, no és gens estrany que s’hagi acabat dedicant a divulgar les relacions entre la música i el cervell. Coordina el grup de treball ‘Música i Neurociència’ de l’Acadèmia Catalana de la Música, que ha publicat dos informes sobre els beneficis de la música en la salut i l’educació. “Hem recollit estudis científics d’arreu del món i ens posem a disposició tant del Departament d’Educació com del de Salut per millorar l’aplicació de la música a la societat”, explica. El passat dijous 10 de novembre va inaugurar el Fòrum 2022 de l’Acadèmia amb la conferència ‘La potencialitat de la música’.

Què passa al cervell d’una persona quan escolta una cançó?

Quan un músic toca un violí, les cordes es mouen i la pressió atmosfèrica de la sala canvia. El nostre timpà detecta aquests canvis i també es comença a moure. Els ossets es belluguen, i a la còclea aquest moviment es transforma en un impuls bioelèctric. Tot això acaba arribant al sistema nerviós, però la neurociència encara no ha aconseguit explicar com aquesta transmissió d’impulsos es tradueix finalment en una sensació musical, que és intangible. En qualsevol cas, quan escoltem música se’ns activen bastantes àrees del cervell, tant si som músics com si no. Si som músics, aquesta resposta neuronal és encara major. Un músic escolta una cançó i s’imagina que l’està tocant, i això fa que s’activin certes àrees motrius del cervell. A un cantant sobretot se li posa en marxa l’hemisferi dret, perquè treballa amb l’entonació i la prosòdia. A la resta d’instrumentistes, tots dos hemisferis més o menys per igual, en funció de les extremitats que fan servir. Els músics que utilitzen les dues mans experimenten un augment de volum del cerebel, perquè intervé molt en el control del moviment.

Des del Grup de Treball ‘Música i Neurociència’ defenseu que la música pot millorar el nostre benestar. Com s’explica, això, a nivell científic?

Si escoltem una música que ens agrada, el cervell generalment modifica el nivell d’alguns neurotransmissors, com la dopamina i la serotonina, que tenen a veure amb el benestar i el plaer. Passa una cosa similar quan sortim a córrer amb música: el cervell segrega endorfines, que són una mena de droga natural que ens dona energia i ens fa sentir bé.

Tota la música té els mateixos efectes sobre el cervell? És a dir, podríem elaborar una mena de rànquing de qualitat musical en funció dels beneficis que ens produeix cada obra?

L’efecte de la música és molt individual. Al marge dels paràmetres estrictament musicals —un volum més o menys elevat, una tonalitat major o menor, un instrument o un altre—, també hem de tenir en compte les característiques personals de cada oient. On he nascut? He crescut en un entorn musical? Soc d’un país oriental o occidental? Tinc formació musical? Tots aquests factors faran que una obra ens afecti d’una manera determinada. També hi fa molt la memòria: pot ser que una cançó determinada transmeti alegria a la majoria de gent però a nosaltres ens faci posar tristos perquè l’associem amb la mort d’algú estimat.

Què fa que una tonalitat ens soni més alegre o més trista?

És un debat obert, però la majoria de científics pensen que es tracta d’una qüestió purament cultural, com anar vestit de color blanc o negre quan estàs de dol: als països asiàtics van blancs i aquí, en canvi, anem —o anàvem!— negres. Alguns països asiàtics poden considerar alegre una tonalitat que a nosaltres ens transmet nostàlgia.

Escoltar música en viu produeix uns efectes neuronals especials?

Més que efectes neuronals, diria que sensacions. Està comprovat i molts ho hem experimentat. No és el mateix escoltar un concert des de casa, amb una pantalla i un equip de música, que fer-ho des d’un estadi amb molta gent. Percebem les vibracions acústiques a través dels mecanoreceptors de la pell. I l’entorn i els elements visuals també incideixen en l’experiència musical final.

Es pot fer servir la música per millorar el caminar de les persones que tenen Parkinson o que han patit un ictus

El ritme i la melodia afecten el cervell de manera diferent?

La melodia és processada sobretot per l’hemisferi dret —menys en el cas dels músics, que també utilitzen l’esquerre. El ritme, en canvi, incideix sobretot en l’hemisferi esquerre, i també en el cerebel i els ganglis basals, on hi ha una gran quantitat de neurones que segreguen dopamina. Es pot fer servir la música per millorar el caminar de les persones que tenen Parkinson o que han patit un ictus, perquè aquestes malalties afecten justament els ganglis basals. Els fas escoltar un metrònom, tic-tac-tic-tac, o bé una marxa militar amb un ritme marcat, i de cop es posen més rectes i sincronitzen el pas amb més facilitat. Quan ja no senten la música, tornen a tenir problemes per caminar, però poden aprendre a fer servir la imaginació musical.

El 2019, l’Organització Mundial de la Salut va instar els països europeus a introduir l’art en les polítiques sanitàries, no només per promoure el benestar de les persones, sinó també per tractar malalties. Des de llavors, ha canviat alguna cosa?

No gaire res. Aquest informe és molt important, perquè parteix d’uns tres mil estudis científics. El 21 de juny d’aquest any, el Congrés dels Diputats va abraçar les recomanacions de l’OMS i va donar suport a l’ús de la música en la sanitat. Ara bé, fa quinze dies va sortir un informe del Ministeri de Sanitat que conclou que la musicoteràpia és una pseudociència. Hi ha moltes contradiccions. El Ministeri diu que la musicoteràpia no té evidència científica, i al mateix temps hi ha un equip de científics de Santiago de Compostel·la que investiga els efectes de la música sobre el genoma humà…

El Ministeri diu que la musicoteràpia no té evidència científica, i al mateix temps hi ha un equip de científics de Santiago de Compostel·la que investiga els efectes de la música sobre el genoma humà…

Tu creus que la musicoteràpia té evidència científica.

Sí que en té. Potser fa uns quants anys el mètode científic no se seguia correctament, però hi ha molts centres dels Estats Units —fins i tot el famós MIT—, del Japó, de Finlàndia, del Regne Unit, d’Alemanya i d’altres països que han publicat informes positius sobre l’ús de la música en hospitals. Com diu el refrany: quan els gossos lladren, alguna cosa senten. A més, una organització com l’OMS té molta cura a l’hora de seleccionar estudis i informes i emetre recomanacions.

A l’informe ‘Beneficis de la música en el benestar’ de l’Acadèmia Catalana de la Música, citeu un estudi que calcula que cada any es podrien evitar 800.000 morts si es fes un bon ús sanitari de la música.

Aquest estudi parla de les morts per suïcidi. La música, correctament aplicada, pot fer disminuir els estats depressius. No dic que sigui millor que els fàrmacs. Simplement és una eina més que s’hauria de tenir en compte. El nostre informe se centra en l’ansietat i la depressió, que arran de la pandèmia han esdevingut malalties prioritàries.

Què vol dir “correctament aplicada”?

Els tractaments amb música els ha de fer un musicoterapeuta professional. No només es tracta d’agafar una cançó i fer-la escoltar al pacient. Primer cal que el metge li faci un diagnòstic, i després el musicoterapeuta avaluarà el cas concret i hi aplicarà les eines que li semblin oportunes. Hi ha músics que van als hospitals a tocar. És una bona iniciativa, perquè regalen moments de felicitat als pacients, però no és musicoteràpia. La musicoteràpia busca un tractament, amb uns objectius finals de millora. El problema és que a Espanya la figura professional del musicoterapeuta no existeix. Diversos hospitals espanyols organitzen sessions de musicoteràpia, però per fer-ho contracten autònoms o treballadors externs.

El problema és que a Espanya la figura professional del musicoterapeuta no existeix

Abans parlaves d’un equip científic de Santiago de Compostel·la que analitza els efectes de la música sobre el genoma humà. Quina repercussió podria tenir aquest estudi en el tractament del càncer?

Aquests científics de Compostel·la han donat nom a una nova disciplina, que es diu ‘sensogenòmica’. Investiguen si els estímuls sensorials poden arribar a modificar el genoma humà. De moment, han començat a fer experiments amb estímuls musicals. Tot just en tenen les dades inicials, però sembla que són positives. D’altra banda, un estudi del 2019 va concloure que determinats tipus de música poden fer que les cèl·lules cancerígenes siguin menys agressives. No es pot eliminar el càncer, però es pot fer menys violent. Per ara, el que es fa amb els malalts de càncer és intentar pal·liar els efectes secundaris de la quimioteràpia a través de la música.  

La música també pot tractar les malalties cardiovasculars?

Un estudi del 2013 va comprovar que la música fa augmentar la segregació d’òxid nítric, i això fa que el sistema vascular del pacient estigui més protegit. El 2016 un altre estudi va analitzar quin efecte tenen diferents músiques sobre el cor. La conclusió va ser que tant la música d’Strauss com, sobretot, de Mozart redueixen la pressió arterial i la freqüència cardíaca, mentre que la d’ABBA, no. Ara bé, no podem generalitzar els resultats a partir d’un estudi aïllat. Cal replicar l’experiment amb mostres diverses i en països diferents, fent servir la mateixa metodologia i tenint en compte les limitacions que existeixen en qualsevol estudi científic.

Tant la música d’Strauss com, sobretot, de Mozart redueixen la pressió arterial i la freqüència cardíaca

Al llibre ‘Música y neurociencia: La musicoterapia. Fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas’ (Editorial UOC, 2017), expliques que la música es fa servir per relaxar els nadons ingressats en unitats de cures intensives.

Sí. Ho vaig veure de primera mà a la secció de nadons prematurs d’un hospital del Mount Sinai Beth Israel de de Nova York, en què vaig fer una estada acadèmica. Quan un infant estava accelerat de pulsacions i patia un moment d’estrès, agafaven un tambor oceànic —una mena de pandereta amb pedres a dins, que fa un soroll semblant al de les onades del mar— i el bellugaven una bona estona, fins que les xifres del monitor baixaven. També funciona amb la veu: la musicoterapeuta va cantar vocals, sons relaxants, i les pulsacions del cor del nadó van anar disminuint.

Suposo que aquestes tècniques també serien útils per tractar la hiperactivitat.

No pots fer seure un nen hiperactiu en una cadira i posar-li música calmada. No aconseguiràs res. Has d’intentar que comenci a escoltar músiques que tinguin a veure amb el seu estat d’ànim mogut, que s’hi pugui identificar i s’hi senti còmode, i a mesura que vagi progressant pots alentir els tempos de la música.

És veritat que la música pot fer despertar gent que està en coma?

De tant en tant n’apareixen casos a la premsa. Per què? No se sap. Sovint s’intenta repetint el seu nom. És un “mantra” molt poderós, que forma part de la nostra identitat; el portem a dins des de petits, perquè ens han cridat moltes vegades amb aquest so. Hi ha persones que han sortit del coma després d’escoltar repetidament alguna cançó que els agradava, però no està comprovat que la música en fos la causa directa.

I què passa amb l’Alzheimer? La meva àvia en tenia i, quan ja no recordava ni el meu nom, era capaç de cantar cançons de fa molts anys.

Se sap que la memòria musical queda emmagatzemada a l’escorça cingulada, en què hi ha la mateixa densitat de plaques beta amiloides que a la resta del cervell. No se sap, però, per què en aquesta part del cervell hi ha menys neurodegeneració. El 2015 se’n va fer un estudi, però encara no s’ha aclarit del tot. El cervell és complicadíssim.

Per què és més fàcil memoritzar paraules quan les diem acompanyades d’una melodia?

Quan cantem activem més àrees del cervell que quan parlem. Per tant, hi ha més probabilitats que te’n recordis d’una frase si la dius amb música.

És adient que la gent amb acúfens o altres malalties relacionades amb l’oïda acudeixi a la musicoteràpia?

En aquest cas, no conec cap estratègia musicoterapèutica específica. Això sí, l’otorinolaringòleg francès Alfred Tomatis va desenvolupar el Mètode Tomatis, que consisteix a modificar les freqüències de la música, en uns auriculars especials, per tal d’estimular les parts de l’oïda més danyades de cada pacient.

És dolent, per al cervell, anar a concerts amb altaveus gegants?

Més que per al cervell, per a l’oïda. A l’òrgan de Corti, a la còclea, hi ha els estereocilis, les cèl·lules sensitives auditives, que es destrueixen quan estan exposades a un volum elevat. Són cèl·lules que no es regeneren. Per tant, a la llarga escoltar música o estar exposat a sons de gran intensitat pot ser perjudicial per al nostre sistema auditiu.

A molts centres penitenciaris de Guantánamo torturaven els interns fent-los escoltar, a volums exagerats, una barreja de ritmes i melodies diferents durant dos o tres dies seguits

La música és beneficiosa per al cervell en molts sentits. També pot perjudicar-lo?

Alguns músics professionals que assagen moltes hores poden patir distonia. Per exemple, un pianista està tocant i se li escapa un dit en una nota que no toca. És un moviment involuntari, causat per un excés de plasticitat neuronal. Altres efectes negatius de la música sobre el cervell? La música s’ha fet servir per torturar! Quan es van desclassificar els papers de la CIA, va sortir a la llum que a molts centres penitenciaris de Guantánamo torturaven els interns fent-los escoltar, a volums exagerats, una barreja de ritmes i melodies diferents —per exemple, una cançó pop, una samba i un pasdoble, tot alhora— durant dos o tres dies seguits. Provoca un mal de cap horrorós, perquè el cervell no ho suporta. Als camps d’extermini nazi, obligaven els presoners a cantar l’himne del seu país mentre els afusellaven, no pas perquè s’hi sentissin identificats, sinó perquè els seus companys ho veiessin i a partir de llavors associessin aquell himne amb una escena trista.

Des de l’Acadèmia Catalana de la Música també heu elaborat un informe sobre els beneficis de la música en l’educació. És veritat que apuntar els infants a música fa que millorin el rendiment escolar?

Segons molts estudis científics, l’aprenentatge musical està fortament relacionat amb les habilitats del llenguatge. Si fas escoltar un fragment musical a un nen i és capaç de seguir-ne el ritme amb els peus o les mans, vol dir que no té problemes de dislèxia. En canvi, si li costa seguir-lo, vol dir que segurament té algun problema de llenguatge. Una manera de corregir aquest problema és fer-li millorar la percepció musical. Si aconsegueixes que faci menys errors rítmics, també millorarà llegint i escrivint. La música fa que els infants aprenguin a llegir més ràpid i que tinguin més facilitat per aprendre una segona llengua. Ara bé, quan parlem d’aprenentatge musical no ens referim a tocar la flauta i prou.

Què vols dir?

La música s’hauria d’ensenyar com una eina transversal, i no pas com una assignatura o un passatemps. Es tracta que els infants experimentin amb els sentits i, en particular, amb els sons i la música; que es moguin amb la música, segueixin el ritme caminant, ballin i cantin, expressin les emocions. Tot això augmenta la connectivitat neuronal. Si comencem a infantil, estem formant unes vies als cervells dels nens que no només els seran útils per fer música. Els estem fent fer una gimnàstica mental general que els ajudarà a tenir més motricitat, memòria i concentració. Ens agradaria reunir-nos amb el Departament d’Educació per explicar-los els resultats de l’informe que hem elaborat, Beneficis de la música en l’educació, i posar-nos a la seva disposició pel que vulguin. Seria fàcil organitzar uns estudis estadístics durant tot un curs escolar als centres públics per saber quina repercussió té l’ensenyament musical en els infants. Som al segle XXI i amb els equips de diagnosi mèdic podem veure què fa la música al cervell. Aprofitem-ho per millorar l’educació. En sortirà beneficiada tota la societat.

A part d’estudiar els efectes de la música en la salut i l’educació, també has escrit un llibre sobre neuromàrqueting, ‘Pero…¿Qué le hace la música a mi cerebro?’ (Letrame, 2020). Vols dir que la música pot fer que comprem una cosa o una altra?

Quan entrem en un centre comercial, podem pensar que hi ha música perquè sí, però no és així. Tot es basa en estudis que determinen quin tipus de música pot arribar a potenciar el consum i millorar les vendes. S’ha observat que la música lenta fa que t’estiguis més estona dins una botiga. Al matí, quan hi ha poca gent, al venedor li interessarà posar música calmada, perquè vol que els clients facin voltes a poc a poc. En una hora punta, en canvi, posarà música ràpida, perquè preferirà que hi hagi un gran flux de persones. La música no farà que compris un producte concret. Però sí que farà que et sentis bé en aquella botiga i t’hi estiguis més estona, i això incrementarà les possibilitats que hi acabis comprant alguna cosa.