Jarousskelli desferma passions al Liceu

Després dels tebis concerts Verdi d’inici de temporada, el mediàtic contratenor Philippe Jaroussky va desfermar l’entusiasme del públic liceista aquest passat diumenge amb la presentació del seu darrer treball discogràfic, dedicat íntegrament al cèlebre castrato Carlo Broschi, popularment conegut com a Farinelli.

Després dels tebis concerts Verdi d’inici de temporada, el mediàtic contratenor Philippe Jaroussky va desfermar l’entusiasme del públic liceista aquest passat diumenge amb la presentació del seu darrer treball discogràfic, dedicat íntegrament al cèlebre castrato Carlo Broschi, popularment conegut com a Farinelli.

Després d’una carrera meteòrica als principals escenaris internacionals i precedit per l’èxit dels seus darrers treballs dedicats a llegendaris castrati, com ara Carestini, i a compositors vuitcentistes com Vivaldi, Haendel o Caldara, el seu darrer disc, enregistrat amb la prestigiosa formació veneciana que dirigeix Andrea Marcon, l’Orchestra Barocca di Venezia, recupera algunes de les peces més exquisides i emblemàtiques que el compositor i professor de cant napolità Nicola Porpora va dedicar al seu alumne més brillant, el llegendari castrat Farinelli. Peces de refinada escriptura i de virtuosística execució tècnica que el jove cantant francès va desgranar tot exhibint les qualitats del seu prodigiós i encisador instrument vocal.

Un total de quatre àries cada part, amb la intercalació d’obertures i números instrumentals –entre els quals va destacar especialment el Concerto grosso en Re menor, “la folia” de Francesco Geminiani, d’inspiració corelliana-, donaren bona mostra de l’excel·lència d’un repertori belcantista a l’abast d’unes poques veus privilegiades. Pàgines, la majoria d’elles absolutament oblidades, que l’entusiasta contratenor ha exhumat de la pols dels arxius, posant-les novament en circulació i atorgant-los una brillantor francament excepcional.

Jaroussky va abordar amb un vigor impecable les temibles colorature i ornamentacions pirotècniques de pàgines tan compromeses com l’ària de Semiramide regina dell’Assiria “Come nave in ria tempesta”, però va ser en els números de punyent lirisme on el públic quedà absolutament extasiat amb el timbre immaculat, el refinament i el preciosisme dels recursos expressius desplegats pel jove intèrpret. Les àries “Le limpid’onde”(Ifigenia in Aulide)  i sobretot “Alto Giove” (Polifemo) foren, en aquest respecte, dos moments culminants d’una vetllada que es veié brillantment arrodonida per la memorable i enèrgica prestació de l’Orquestra Barroca de Venècia.

El públic acomiadà els intèrprets amb una sonora i rotunda ovació d’aquelles que fan història, obligant-los sortir a saludar reiterades ocasions i a oferir tres números més, entre els quals la deliciosa “Sposa, non mi conosci” (Merope) de Giacomelli, meravellosament interpretada. L’entusiasta resposta de l’auditori va tornar a constatar, per enèsima vegada, que la sensibilitat musical del públic del segle XXI sembla estar més propera a la descoberta del repertori de fa gairebé 300 anys que a les experimentals i sofisticades propostes dels compositors “cultes” actuals. Caldrà exhumar també els tractats d’harmonia de l’època?

L’anècdota futbolística de la victòria culé sobre el Real Madrid del dia anterior també feu acte de presència a l’escenari en forma de bufanda blaugrana penjada del coll del cantant i del director Marcon, en el segon bis. El Liceu ja té el seu Messi dels contratenors.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació