Händel a Torroella de Montgrí

El Festival de Torroella de Montgrí va oferir el passat dissabte 8 d’agost un altre magnífic concert a càrrec del conjunt anglès The King’s Consort, un dels referents de la música barroca. Josep Maria Cortina hi va assistir i ens ho explica a Núvol.

The King’s Consort, el conjunt especialitzat en música barroca creat fa més de trenta anys pel prestigiós director i musicòleg Robert King, va oferir ahir un concert al Festival de Torroella en què va destacar la presència de la soprano solista Julia Doyle. Un any més el festival dóna protagonisme a les veus.

El programa del concert estava plantejat amb la idea de posar de manifest la influència de la música i els compositors italians en l’obra de Händel. És sabut que el gran músic va passar uns anys a Itàlia abans d’establir-se a Anglaterra el 1712. I els contactes amb els compositors italians com Vivaldi, Albinoni o Corelli van deixar una empremta en l’estil i les composicions posteriors, tant en la música religiosa com en la directament operística.  Händel va ser un compositor i empresari musical molt prolífic, especialment en el món de la veu. Va compondre una gran quantitat d’òperes, cantates, oratoris i motets. Com assenyala el musicòleg Manfred Bukofzer, a Itàlia Händel “va recollir la influència de melodia, idioma inconfusible del bel canto italià”.

La primera part del concert va arrencar amb el “Concert per a cordes i baix continu” d’Antonio Vivaldi, seguit de dues àries de Händel , “Di cor mio”, de l’òpera Alcina i “Tune your harps”, de l’oratori Esther. La veu molt ben timbrada de la soprano Julia Doyle va omplir l’espai de l’auditori amb els ornaments i l’elegància propis del cant barroc. Va seguir el “Concert per a oboé, corda i baix continu” de T. Albinoni que va ser una veritable delícia gràcies a la magnífica interpretació de la oboista Frances Norbury, que al llarg de tot el concert ens oferiria, amb la seva habilitat i la sonoritat del seu instrument antic, moments d’exquisida musicalitat.

Després d’una breu xacona de Henry Purcell,  la soprano va interpretar dues peces religioses: en primer lloc “Angels, ever bright and fair” de l’oratori Theodora, que em va recordar alguns dels moments que vivim per Nadal amb El Messies participatiu, i tot seguit “My vengence awakes me” d’Athalia. Va ser en aquesta darrera peça que em va semblar trobar una connexió més evident amb els ritmes vius i l’estil musical de Vivaldi.

La segona part comprenia dues úniques peces d’una extensió més gran. Primer el “Concerto Grosso en Re major” d’A. Corelli i seguidament “Silete Venti”, un motet per a soprano i orquestra. Va ser en aquesta peça quan vam assistir a una interpretació magistral de l’oboè i la soprano. Les seves veus s’acoplaven perfectament en un duet que establia entre elles un diàleg musical magnífic.

El públic va premiar l’actuació del conjunt de les dues solistes amb forts aplaudiments i el conjunt va oferir com a premi un bis amb la interpretació d’una de les àries emblemàtiques de Händel, potser un dels seus hits, com en diríem ara, titulat “Lascia ch’io pianga mia cruda sorte”, de l’òpera Rinaldo; una magnífica interpretació final de la soprano Julia Doyle per a un magnífic concert.