Flandes i Catalunya redescobreixen el seu barroc

L'Ensemble Flandriae-Pyrenaei ha estat rescatar de l'oblit obres de compositors barrocs catalans i flamencs.

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Aquest cap de setmana s’ha inaugurat el Festival de Música Antiga dels Pirineus, amb una producció pròpia ben singular, que ha reunit en un mateix conjunt músics catalans i flamencs. L’objectiu del FeMAP en impulsar la configuració de l’Ensemble Flandriae-Pyrenaei ha estat rescatar de l’oblit obres de compositors barrocs d’un i altre país.

Partint d’un encàrrec inicial de Josep M. Dutrèn, ànima del FeMAP, el director i compositor flamenc Frank Agsteribbe s’ha proposat exhumar obres del barroc més tardà, compostes ja plenament dins el segle XVIII. Per fer la prospecció en el barroc català, ha comptat amb el bon consell del musicòleg Màrius Bernadó, de la Universitat de Lleida, que li ha proposat unes cançons de Francesc Valls (1671-1747) i Pere Rabassa (1683-1767) escrites en castellà i una sonata per a violí i violoncel de Francesc Manalt (1710-1759).

Per la banda flamenca Agsteribbe ha comptat amb l’assessorament dels musicòlegs del seu país, Gerard De Swerts, Eugeen Schreurs i Jan De Wilde. L’han ajudat a recuperar compositors flamencs que, tot i haver estat localment importants en el seu temps, havien quedat sepultats en l’oblit. Així, l’Ensemble Flandriae-Pyrenaei, dirigit pel mateix Frank Agsteribbe, ens ha ofert una simfonia de Pierre Van Maldere (1729-1768) i el concert en la major ‘Il Rossignolo & Coucou’ del compositor Henricus-Jacobus De Croes (1705-1986), i també una delicadíssima Ave Maria de Joseph-Hector Fuoco (1703-1741), que ha comptat amb la interpretació de la soprano Anne Cambier. Aquesta solista belga també ha cantat els tonos a solo que Francesc Valls van dedicar al Santísimo Sacramento, (De un puro amor abrasado i A Dios amante suspiran) i la peça per a veu de Pere Rabassa, Elissa, Gran Reyna. Cambier, que ha afluixat la seva dedicació a l’òpera per abocar-se més a propostes de més petit format, s’ha declarat sorpresa per la bellesa d’unes peces que no s’interpretaven des que es van compondre. El mateix confessa el violinista solista Guido de Neve, que ha fet una interpretació precisa del concert de De Croes, de ressons vivaldians: “Quan em mirava aquestes partitures a casa ja em semblaven interessants, però no ha estat fins al moment de tocar-les plegats aquí que m’he adonat de la seva força”. El mateix ens deien els instrumentistes catalans de l’Ensemble Flandriae-Pyrenaei. Havien sentit a parlar de Valls, però no havien tocat mai aquestes peces ni tampoc res de Rabassa o de Manalt.

Aquesta exhumació estat tot un descobriment, perquè cap d’aquestes partitures havia estat enregistrada fins ara. Eren autèntiques relíquies, algunes de les quals només ens han pervingut en forma manuscrita. Agsteribbe les ha posat en solfa i ha reunit músics del seu país i d’altres d’aquí que no s’havien vist mai per assajar intensament a la Seu d’Urgell durant tres dies abans de l’estrena. Sorprèn que en tan poc temps es pugui aixecar un repertori tan singular, format per peces de les quals no existeix cap gravació i amb músics que no han treballat mai junts. “Aquests miracles són possibles, perquè aquests músics viuen immersos en un mateix llenguatge musical. També hi ajuda aquesta capacitat d’adaptació pròpia dels músics freelance, que van amunt i avall i es contagien de les maneres de fer d’altres països. Ja estan acostumats a integrar-se en conjunts internacionals efímers”, diu Agsteribbe, satisfet que la connexió entre uns i altres hagi estat instantània. “Tant de bo ho puguem repetir a altres bandes, més enllà d’aquests tres concerts”, afegeix. Aviat podreu escoltar el resultat esplèndid d’aquest experiment a Catalunya Música, que n’ha gravat l’estrena a la Catedral de La Seu d’Urgell. Aquest diumenge 7 de juliol encara sou a temps d’escoltar-los a Pesillà de la Ribera, a l’Església de les Santes Hòsties a les 19h.

L’Ensemble Flandriae-Pyrenaei, una prova més de la bona sintonia actual entre el govern de Flandes i el de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Llull, el Franders Arts Institute i el Flanders State of the Art. Ha estat una brillant arrencada del FeMAP, que enguany té Flandes com a país convidat, com ja us avançava Aina Vega Rofes en aquesta crònica a Núvol. Els que hi assistiu, no us deixeu perdre el disc d’aquesta edició, que inclou un tast dels músics que componen el programa d’enguany: Juan de la Rubia, Pau Codina, però també d’altres músics flamencs, com el RedHerring Baroque Ensemble o Sofie Vaneden Eynde. Podeu consultar el programa del FeMAP aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació