El vals de la corrupció

Talment com si fóssim vienesos, els melòmans catalans acollírem el 2014 amb un concert de valsos televisats des del Teatre El Jardí de Figueres. El nostre poble, ja ho sabeu, combina orgull i innovació: Si ells tenen la Radetzky, afirmava orgullosa la padrina empordanesa, nosaltres traurem pit picant de mans amb ‘La Santa Espina’. Per això els responsables públics figuerencs cregueren oportú no regalar la batuta del concert a un Barenboim qualsevol –on vas a parar!– sinó a tot un bandoler professional de la música catalana. Al perla en qüestió que dirigia l’Orquestra Filharmònica de Catalunya (en un concert que, posats a ser carteristes i jugar amb la gent, TV3 va gravar el 29 de novembre com un fals directe!) li diuen Carles Coll, pare espiritual de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Durant lustres, Coll s’ha fet famós al nord del país per aprofitar-se vergonyantment dels seus músics, pagant-los en negre o regatejant-los 1.200 euros bruts cada mes per fer 150 concerts anuals. Sous raquítics que escudava en la manca de subvencions, però que contrastaven amb el seu jornal (d’uns modestíssims 7.941,29 Euros mensuals) i el dels seus fills, feliçment endollats al tinglado.

Aquestes dades que escric es varen fer públiques després d’un ERO del 2012 que va afectar als professionals de l’orquestra, reduint-los un 70% la jornada laboral, sense rebre cap compensació per assajar: treballant de franc, vaja. De nou, Coll va escudar aquesta situació en la gasiveria de les administracions, quelcom absolutament fals, perquè l’orquestra havia rebut sucoses ajudes de fins a 200.000 euros anuals (una de les dotacions més importants de la Conselleria pel que fa a formacions privades) i continuava rebent peticions de concerts de municipis de l’Empordà.  S’enganyava per tant als músics i, com sempre passa, el professional no viatjava sol: l’ajudaven molts alcaldes d’ERC que disposaven de poder a la Diputació de Girona i que van contractar l’orquestra durant anys, bo i conscients del poc pa que s’hi donava. Els republicans també regalaren al patriota un espai a les llistes electorals municipals figuerenques: hi va anar de 6 el 2003, d’11 el 2007, i de 12 el 2011. Seria bo reclamar a aquests antics responsables d’ERC a la Diputació i la Conselleria, algun d’ells enormes analistes de la cultura catalana, el perquè d’ajudes tan generoses a pràctiques tan indecents.

Les ajudes de la Generalitat a l’orquestra havien continuat fins enguany, tot i que la formació havia rebut quinze reclamacions de deute i nou embargaments de comptes corrents i d’estalvi entre el maig de 2011 i el setembre de 2013. La bestiesa només es va aturar quan el mestre i membres de la Diputació de Girona van tenir la brillant idea de reclamar un extra de 100.000 euros a l’ICEC, subvenció que fou refusada, i aplaudeixo el Departament de Cultura, perquè volia destinar-se a un compte corrent que Coll té embargat per impagament a la seguretat social (la xifra sembla ser superior als cent milions de les futures pessetes). Dit en plata: hi ha polítics gironins que han demanat fons públics per silenciar un delicte. I hi ha regidors i alcaldes a la Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà que, conscients de les males pràctiques d’aquest individu, encara no les han denunciades. Per tot això, cal exigir Marta Felip, alcaldessa de Figueres, i a tots els batlles de l’Empordà, que mai més es doni cobertura a malfactors en espais públics i demanar al fiscal en cap de l’Audiència Provincial de Girona –Josep Maria Casadevall– que iniciï un procés d’informació per escatir responsabilitats.

Espero, finalment, que TV3 mai més doni cobertura televisiva a quelcom que no hauríem d’exhibir, sinó d’escarnir com a vergonya nacional (a la retransmissió del concert, per cert, no hi vaig veure cap imatge de Santi Vila, entusiasta valedor de la feina d’en Coll). Pensareu que això de què us parlo avui són pocs calers, que –comptat i debatut– regalar diner públic a qui no ho mereix són detalls sense importància en el dia a dia d’una nació: però sóc dels que gosen pensar que mai no aconseguirem tenir un futur brillant sense purgar les males pràctiques que han viciat inexorablement la nostra cultura. Ja n’hi ha prou de tapar les vergonyes del país amb música patriòtica i padrines picant de mans, ja n’hi ha prou de pagar entre tots quelcom que és simple incompetència, ja n’hi ha prou de subvencionar projectes culturals que no interessen ningú més enllà de la vanitat dels seus impulsors: ja n’hi ha prou, en definitiva, d’enganyar tothom i, a més a més, voler-se fer passar per patriota embolicant-se alegrement amb la senyera.  Entre tots podem aturar el vals de la corrupció: només cal un periodisme crític i polítics disposats a assumir els errors i no repetir-los mai més.

Article publicat a Fundació Catalunya Oberta.