Discreta estrena de Kurt Weill al Liceu

La producció de Street Scene de Kurt Weill resulta més discreta que les expectatives generades, però evidencia l’enorme qualitat i riquesa de la música de Kurt Weill. Esperem que no hagin de tornar a passar quaranta anys fins que es torni a interpretar. Ni el compositor ni el públic del Liceu s’ho mereixen.

Nit d’estrena al Liceu. Es presentava per primera vegada, al teatre barceloní i a Espanya, l’òbra Street Scene (1947), de Kurt Weill, en una coproducció del The Opera Group i Young Vic de Londres. Un musical interpretat per companyies angleses! Un compositor que feia més de quaranta anys que no estava en cartellera al coliseu de La Rambla! La conjunció havia generat expectativa. La producció les va satisfer a mitges.

L’escenografia està formada per una estructura metàl·lica que ve a sublimar l’estructura d’un edifici. Un parell d’escales defineixen dos nivells, el del carrer i el dels habitatges, evocant les entrades arxiconegudes dels edificis de maó vermellós de Nova York. La roba estesa acaba de donar l’ambient de barri popular, el Lower East Side del primer terç de segle XX. És cert que aquests elements defineixen bé i deixa en primer pla l’espai essencial on passa l’acció, el carrer que dóna nom a l’òpera. I transmet la sensació de manca de privacitat, d’intimitat exposada que es donava en aquests blocs sobrepoblats. Però desaprofita les possibilitats que les dimensions de l’escenari del Liceu proporciona. Fins i tot si es pretén que l’acció transcorri en un espai físic reduït, o possibles raons de pressupost aconsellen pocs elements i escenografies mínimes es podria treure més partit al joc de llums, que es va reduir, pràcticament, a més o menys intensitat lluminosa i el canó que segueix al protagonista d’alguna escena. L’ambient de calor opressiva, de xafogor estival, i el traspàs d’un dia a l’altre que tant la música com el text retraten, no es veien recollides a l’escenografia.

La situació de l’orquestra també va ser excepcional, perquè estava situada dalt de l’escenari. Aprofitant els dos nivells definits per l’escenografia, la secció de cordes i percussió estava situada al peu de carrer, i els vents al primer pis. Una distribució que va generar desequilibri entre les seccions. Si més no, des de la privilegiada butaca situada al fossar de l’orquestra, cobert per a l’ocasió, la corda quedava tapada pels vents. Aquesta orquestra vertical semblava voler funcionar com a teló de fons de l’acció, posant en primer pla el component teatral de l’òpera (al cap i a la fi, Street Scene es basa en l’exitosa obra de teatre d’Elmer Rice, que en va fer l’adaptació per al llibret). Però va obligar al director musical, Tim Murray, a una gestualitat aparentment incòmode.

Malgrat les dificultats, l’orquestra del Liceu va respondre amb molta solvència. Van estar especialment bé en el primer acte, on Weill va incorporar a la partitura una gran diversitat d’estils populars (blues, swing, jazz…) que exigeix agilitat per adaptar-se ara a un, ara a l’altre, i moure’s en una tessitura musical que no és la més habitual per aquest tipus de formacions.

Menció a banda, com és lògic, mereix l’apartat vocal. És cert que l’aficionat a l’òpera pot estar acostumat a veus d’un timbre i tècnica diferents del que exigeix el musical (o un gènera ambigu com aquesta American Opera,  tal com la va qualificar el propi Weill). Però no ha de ser aquest un punt de discussió o crítica. Com diu el tòpic, les veus més aptes per a musical no són ni millors ni pitjors; són diferents. També els diversos estils operístics requereixen interprets amb recursos molt variats.  Però en aquesta producció, cap veu resultà especialment extraordinària. Per altra banda, repassant els currículums dels artistes, tots inclouen en el seu repertori papers protagonistes de la literatura operística. Sorprèn, per tant, l’amplificació que duien els intèrprets que, tot i que va estar resolta amb discreció.

També és cert que als actors de musical se’ls exigeix més en altres habilitats interpretatives, com pot ser el ball, o la dicció del text (també en l’abundància de text parlat es nota l’origen teatral del llibret). En aquesta producció, la majoria dels actors representen més d’un paper. Per això, a l’hora de valorar els intèrprets cal mirar tot aquest conjunt d’aspectes.

No els repassarem tots, però sí que voldríem destacar-ne alguns. La més reeixida en totes les vessants fou Susanna Hurrell, en el paper de Rose Murrant, la filla de la família protagonista dins del fresc coral que sustenta l’argument. Tingué personatges vocalment discrets però va lluir bones dots actorals Paul Feathrstone en la tripleta d’Abraham Kaplan, Steve Sankey i d’oficial de policia. Una bona interpretació en el paper d’Emma Jones, una altra de les veïnes del bloc, i de mainadera, fou la de Margaret Preece. En canvi, tinguren una interpretació menys que discreta els dos papers masculins de major portagonisme. Resultà deficient, tant en l’aspecte vocal (poca potència, timbre pla i justesa en els aguts) com dramàtic Paul Curievici en el paper Sam Kaplan. També resultà una mica repetitiva la interpretació de Geof Dolton com a Frank Murrant. Robert Burt patí una contusió i no pogué aparèixer en el segon acte. Però la seva intervenció com a Lippo Fiorentino en “Ice cream sextet” fou més entusiasta que entusiasmant. Menció final mereixen Kate Nilson i Ashley Campbell per l’intens ball de “Moon-Faced, starry-eyed” que arrencà l’aplaudiment del públic.

En conjunt, la producció resulta més discreta que les expectatives generades. Però amb tot i això serveix per evidenciar l’enorme qualitat i riquesa de la música de Kurt Weill. Esperem que no hagin de tornar a passar quaranta anys fins que es torni a interpretar. Ni el compositor ni el públic del Liceu s’ho mereixen.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació