Descobrint el guitarrista Emili Pujol

Coneixeu la figura d’Emili Pujol i Vilarrubí? Fins fa una setmana, jo no n’havia sentit parlar mai. I mira que va ser un dels guitarristes catalans més importants del segle xx! Vaig descobrir-ho divendres passat, 26 de març, a la Biblioteca de Catalunya. Davant una vintena de persones, la guitarrista, musicòloga i professora Maria Ribera Gibal va presentar un retrat general de la vida i l’obra de Pujol (La Granadella, 1886—Barcelona, 1980). A través d’una combinació de paraules, imatges, material documental i música, Ribera va explicar lluminosament les claus necessàries per entendre la importància de Pujol dins la història de la música catalana.

L’acte de divendres pretenia ser un homenatge al guitarrista i, al mateix temps, una presentació del llibre Emili Pujol Vilarrubí, retrat d’un guitarrista, que Ribera ha escrit després de dedicar la seva tesi doctoral a la figura de Pujol. De fet, la guitarrista ha esmerçat força energia a divulgar l’obra del granadellenc. L’any 2011 va realitzar el documental Emili Pujol, mestre de vida, i fa tres anys, el 2018, va publicar el disc Maria Ribera Gibal interpreta Emili Pujol. Tot i que Ribera no va conèixer personalment Pujol, ja de ben jove va interessar-se per la seva obra. Diversos factors van connectar-la aviat amb la biografia del mestre granadellenc: tots dos són nascuts en terres lleidatanes i, a més, Ribera va formar-se amb alguns deixebles de Pujol, com ara l’italià Armando Marrosu.

“Pujol ens ha llegat molts tresors guitarrístics”, va assegurar Ribera. Deixeble de Francesc Tàrrega, Pujol va ser un dels grans renovadors catalans de la guitarra, tant a nivell interpretatiu com compositiu. Va néixer a La Granadella, però de ben petit va anar a viure a Barcelona. A la gran ciutat, després de patir una malaltia pulmonar greu, va tenir l’oportunitat de conèixer Francesc Tàrrega. El gran mestre va acceptar-lo com a alumne i, a partir de llavors, Pujol va començar una carrera musical certament fructífera, que va dur-lo a Madrid, Buenos Aires i París.

Ribera va narrar entenedorament diversos episodis de la vida de Pujol. El vincle amb el pintor de la cort espanyola Pablo Antonio Novella, que durant un temps va ser el seu mecenes. La relació peculiar amb el guitarrista Andrés Segovia. La temporada a Buenos Aires, que va compartir amb altres guitarristes importants, com Miquel Llobet i Domingo Prat. La relació amb la guitarrista Matilde Cuervas, la seva primera esposa, amb qui va compartir “vida, escenari i investigacions musicològiques”, en paraules de Ribera. La faceta com a professor ambulant, amb un peu al Conservatori de Barcelona i l’altre al Conservatori de París. Tots aquests fets biogràfics i molts d’altres serveixen per copsar la magnitud de la figura de Pujol. Avui dia és especialment conegut per haver elaborat una biografia de Francesc Tàrrega, per haver fet nombroses transcripcions d’obres de llaütistes del Segle d’Or i, sobretot, per haver escrit un mètode d’aprenentatge de l’instrument, titulat Escuela razonada de la guitarra.

La biografia d’un artista hauria d’incloure, sempre que sigui possible, fragments de la seva obra. Vaig poder comprovar-ho divendres passat. Entre fets biogràfics, entre anècdota i anècdota, Ribera va interpretar algunes obres de Pujol, com ara Barcarola, Rapsòdia valenciana, Preludi romàntic / Homenatge a Chopin, Scottisch madrileny, Romança i, també, el seu Estudi vi, que va aparèixer a la pel·lícula Los Tarantos (1936) com a leitmotiv dels dos enamorats protagonistes. Ribera va aprofitar la seva condició de guitarrista i alhora musicòloga per oferir un retrat global, complet i original de la figura de Pujol. Va encavalcar, amb gràcia i senzillesa, la vida i l’obra del guitarrista homenatjat.