Deixar-ho tot i cantar a la bona vida

Ara imagina’t que ets un intel·lectual, però que plegues d’estudiar. T’has format en un convent perquè ets nascut al segle XIII, però un cop penjat l’hàbit, vius d’almoina i acabes portant una vida, diguem-ne, poc recta. Ets el que s’anomena un goliard i, juntament amb d’altres com tu, escrius cançons que lloen el vi, el menjar i l’amor; te’n rius de tot i de tothom i celebres la vagància. Sense saber-ho ben bé, tu i els teus, formeu part d’un moviment internacional, segurament el primer corrent contracultural –underground– d’aquesta magnitud, i és que us serviu de la formació humanística i musical que heu tingut durant tants anys al convent per escriure cants des de la sàtira més irreverent. Per això creeu un gènere de regust erudit i populista, escrit en una barreja de llatí aproximat, d’un dialecte del germànic antic i del francès antic.

Uns segles després, el 1803, aquestes bromes entre amics es trobarien recollides a un còdex a Baviera i, encara uns anys més tard, el 1937, el compositor alemany Carl Orff s’hi inspiraria per compondre una cantata escènica. Estem parlant de Carmina Burana, que juntament amb Psalmus brevis (1967) de Manuel Oltra o, al concert del Palau de la Música, Focs d’Artifici (2008) de Ferran Cruixent es podran sentir arreu aquesta primavera. L’Orquestra Simfònica del Vallès porta aquest programa de gira de setmana santa amb parada a Terrassa (31/03), Tarragona (14/04), Barcelona (15/04), Lleida (16/04), Igualada (21/04) i Manresa (06/05).

La protagonista serà una massa coral que cantarà a la roda de la fortuna, als pecats de la carn i a tots els vicis haguts i per haver: aquest gran cor d’escenari estarà format pel Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona, el Cor Ciutat de Tarragona, l’Orfeó Manresà, el Cor Aglepta, el Cor d’homes d’Igualada i la Coral Mixta d’Igualada. Comptarà, a més, amb la soprano Assumpta Mateu, el contratenor Jordi Domènech, el baríton Toni Marsol i Kai Strobel a la percussió en l’obra de Cruixent, i tot plegat sonarà sota la batuta del director titular de la formació vallesana, Xavier Puig.

L’obra central del concert serà, per tant, aquesta col·lecció de 25 cançons, subtitulada «cançons laiques per a cantants i coristes per ser cantades amb instruments i imatges màgiques». Carmina Burana és una cantata per a orquestra, cor i solistes que es divideix en una introducció –«Fortuna imperatrix mundi»–, tres parts –«Primo vere – Ûf dem anger», «In taberna» i «Cours d’amour – Blanziflour et Helena»– i un final, que repeteix la introducció. És una música descarnada i contundent que apel·la la catarsi col·lectiva, que va fascinar de tal manera des del moment de la seva estrena, que el mateix compositor va exclamar-se: «Tot el que he escrit fins ara, i que, malauradament, s’ha publicat, es pot destruir. Amb Carmina Burana comencen les meves obres col·leccionades».

El programa es completarà, en la majoria de concerts, amb el Psalmus Brevis de Manuel Oltra, una obra per a cor i orquestra simfònica basada, també, en un text llatí; en aquest cas el psalm 96, que proclama cantar un nou càntic, un que expliqui al món la bona-nova, l’arribada del Salvador. Diu: «El cel se n’alegra, la terra ho celebra, / bramula el mar amb tot el que s’hi mou, / jubilen els camps amb tot el que s’hi troba. / Criden de goig tots els arbres del bosc». A les notes al programa, el mateix compositor va escriure que «la música només vol expressar el caràcter i la intenció de la paraula» i que «l’estructura, per tant, és molt lliure, semblant a la d’alguns madrigalistes medievals». Una de les particularitats de l’obra, a més, és que la partitura és per a una orquestra sense violins i, en lloc d’arpa, hi ha un piano: una decisió que, tal com s’escriu a les notes, és «bastant adient al caràcter de l’obra».

Finalment, al concert al Palau de la Música hi tindrà lloc l’estrena nacional de Focs d’artifici de Ferran Cruixent, compositor convidat per l’entitat durant la temporada 2022-2023. L’obra, un concert per a percussió i orquestra que es va estrenar el 2008 a Reutilngen i que s’ha interpretat nombroses vegades arreu del món, consta de tres moviments: «Fanfarra de fusta» –festiva, explosiva, plena de moments de lluïment del solista– «Font màgica» –més etèria, feta d’una atmosfera harmònica, realment màgica– i «Correfocs» –que reprodueix l’ambient de foc i fum, de festa i dansa, de les timbales hipnòtiques i els xiulets esclatants dels petards.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.