Barcelona Fiddle Congress: una sinèrgia per a les cordes obertes

 L’Associació Catalana d’Escoles de Música de Catalunya (ACEM), amb la col·laboració d’EMIPAC (Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya) i l’ESMUC, van aconseguir reunir més de 550 joves estudiants de música de 39 escoles del país a la Trobada Fiddle que va tenir lloc el cap de setmana passat al Poliesportiu Municipal de Martorell. Anaís Falcó Ibàñez ho va viure en primera persona i ho explica a Núvol.

Sóc en una aula de l’Escola Superior de Música de Catalunya, tinc el violí a les mans –de fet, com tota la gent que m’envolta- i sense cap paper davant em disposo a repetir i copiar el què la Hanneke Cassel (violinista nord-americana especialitzada en música escocesa) em proposa aprendre. Amagada entre la gent m’equivoco, provo, recordo, em diverteixo buscant una manera de fer parlar el violí –com aquell que intenta en una altra llengua copiar el dialecte local-, somric a una companya que amb la mirada em diu que s’ho està passant bé, em despisto i començo a pensar marxant mentalment del taller: “qui ho diria que després de tantes peripècies et trobaries al costat de casa compartint el teu procés amb tantes altres cultures i opcions!”

Aquest viatge mental el vaig fer en diversos moments del Barcelona Fiddle Congress que ha tingut lloc a l’ESMUC els passats 15, 16 i 17 de novembre. El termòmetre de l’Oriol Saña, professor de violí jazz i modern a l’escola, va marcar que era el moment de compartir, que hi havia moltes propostes, gent i projectes vius que calia reunir. Fiddle és la manera d’anomenar el violí popular en llengua anglesa, i a conseqüència s’aplica tot sovint a violes i violoncels. És una manera de concebre l’instrument que avui dia reuneix tota la pràctica interpretativa provinent del jazz, músiques modernes i músiques sota l’etiqueta folk i tradicionals. En definitiva, una manera d’entendre l’instrument que fuig de l’academicisme clàssic que es troba a la majoria d’escoles de música.

El congrés va aplegar diferents àmbits: pedagogs, sonòlegs, músics, compositors, musicòlegs i luthiers. Ben bé, l’exemple del què qualsevol congrés de música hauria de reunir en un centre d’ensenyament superior. A més, cal destacar que també ha mostrat com un centre superior és responsable d’educar socialment. És per això que reunia nivells, currículums, edats i cultures del tot diverses; i a la vegada va ser capaç de crear una sinèrgia amb les escoles de música de Catalunya amb la Trobada Fiddle que es va realitzar diumenge 17 a Martorell. Aquest congrés, amb gran èxit d’assistència i excel·lència organitzativa, ha permès donar una lliçó en positiu a la situació social actual: malgrat l’anomenada “crisi” ningú ens pot privar de crear grans esdeveniments culturals ni poder-los dur a terme amb rigor, ambició i bons resultats.

Si l’objectiu del Barcelona Fiddle Congress era enxarxar i relacionar la gent que treballa, viu i gaudeix d’aquesta manera de tocar a través de tallers, conferències, taules rodones i concerts és ben bé reeixit. A la taula rodona final es va llençar la pregunta: i tota aquesta sinèrgia creada al congrés com continua? Una pregunta amb moltes respostes, però que totes tenen en comú quelcom: que continua.