Bach és Déu i Gardiner, el seu profeta

John Eliot Gardiner ha demostrat que no només coneix l’obra de J.S. Bach com a director, sinó que també la sap intel·lectualitzar i conceptualitzar.

A propòsit de la Passió segons Sant Mateu, interpretada al Palau de la Música el dimarts 15 de març. Un dia per a la història en aquesta brillant temporada de Palau 100 a l’auditori modernista barceloní.

Sir John Elito Gardiner | Foto: Palau de la Música

Després de la publicació del magnífic llibre La música en el castillo del cielo, John Eliot Gardiner ha tornat a demostrar que no només coneix l’obra de J.S. Bach com a director, sinó que també la sap intel·lectualitzar i conceptualitzar. Això no va obstar per gaudir, al Palau de la Música Catalana, d’una versió de la Passió segons sant Mateu en la qual el director britànic va dibuixar amb teatralitat, però sense afectacions, els mil-i- un matisos de la cèlebre partitura. La teoria està molt bé, però a la pràctica Gardiner demostra que és un músic excel·lent, seriós i responsable, i que aconsegueix un so magnífic dels artistes que té davant seu. Si Bach és Déu, John Eliot Gardiner n’és l’insigne profeta.

Esclar que compta amb una orquestra i un cor senzillament magnífics, els English Baroque Soloists i el Monteverdi Choir, formats per músics de cap a peus, i als quals es va afegir el bon paper del Cor Infantil de l’Orfeó Català. I la complicitat està servida davant la narració del patiment, agonia i mort de Crist. Tres hores davant Gardiner dirigint l’obra mestra del cantor de Leipzig són suficients perquè el més incrèdul esdevingui, almenys durant aquella estona, en un devot davant la creu.

Per a l’ocasió, els músics anglesos van comptar amb l’Evangelista del moment, un Mark Padmore en estat de gràcia, que va cantar (com la resta d’intèrprets vocals, incloent els cors) de memòria una partitura immensa pel que fa a longitud. Padmore matisa les paraules, es converteix en còmplice del patiment de Crist i en pietós testimoni del Gòlgota. Es va endur una sonora i justificada ovació al final del concert.

Bé el Jesús de Stefan Loges, tot i que amb escassa rotunditat en els greus. I van complir els intèrprets de les àries, membres del Monteverdi Choir, especialment el contratenor Reginald Mobley i la contralt Reginald Mobley. No es tracta de grans veus, però sí de personalitats sensibles i bons músics, que entren en el joc, sabent el que tenen entre mans i amb una lloable tasca d’equip.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació