Jordi Cornudella

Jordi Cornudella

Poeta, assagista i editor.

Bach, Déu i la música

«Si hi ha algú que l'hi degui tot a Bach, aquest algú és Déu»: la idea, que és d'Emil Cioran i molt suggestiva, jo sempre l'havia entès en el sentit més obvi. ¿I si Déu ho deu tot a Bach perquè la seva existència només depèn d'aquesta música? ¿I si Déu és aquesta música?

«Si hi ha algú que l’hi degui tot a Bach, aquest algú és Déu»: la idea, que és d’Emil Cioran i molt suggestiva, jo sempre l’havia entès en el sentit més obvi. D’una banda, Johann Sebastian Bach va consagrar tota la seva obra ad majorem Dei gloriam —i que em perdoni l’Església evangèlica dels protestants (la de Bach) si he fet servir aquesta locució catòlica i jesuítica: el Déu en què em penso que pensava Cioran, fill d’un sacerdot de l’Església ortodoxa, deu ser el Déu ecumènic de tots els cristians. D’altra banda, la qualitat intrínseca de la música de Bach li confereix un poder de convicció tan fort que no es pot concebre cap propaganda més efectiva de la creença en Déu. Devem ser uns quants els que algun cop fins i tot hem sentit una vaga temptació de convertir-nos —molt vaga, ho confesso, en el meu cas— per disfrutar encara des de més endins aquesta música, per agermanar-nos encara més amb Bach compartint-ne la intenció doctrinal.

Però dilluns, sortint del Palau de la Música Catalana, se’m va ocórrer una altra manera de donar sentit a l’aforisme del filòsof transsilvà. Sota la direcció del seu titular actual, Hans-Christop Rademann, un cor berlinès de primeríssima línia, el RIAS Kammerchor (35 veus: 16 homes i 19 dones), havia interpretat els cinc motets indiscutidament bachians del cànon (al cànon n’hi ha un sisè, i fora del cànon uns quants més, de paternitat dubtosa). El conjunt d’acompanyament era una formació reduïda del Concerto Köln: vuit violins, un xel·lo, un contrabaix, un orgue positiu, un fagot i tres oboès (un sempre da caccia; un dels altres dos, en una de les peces, oboè d’amore); val a dir que l’aportació dels instrumentistes va ser més aviat limitada, sobretot la dels vents en les simfonies extretes de diverses cantates que s’intercalaven entre els motets de cada part. Les cordes van sonar prou millor; el xel·lo i el contrabaix, excel·lents en el continu; el contrabaixista, de fet, tan posat a la feina que a estones se’l veia afegir la seva veu, baixet, a les del cor.

Les prestacions diguem-ne limitades dels instrumentistes no van rebaixar gens ni mica el resultat òptim del concert. Els motets de Bach, amb el joc de dobles cors i veus solistes, les alternances d’homofonia i contrapunt i la varietat de moviments sobre diversos passatges bíblics, són un dels punts àlgids del repertori coral. Com que en l’òptica barroca —i bachiana— la mort és també un alliberament de les penes de la vida, el fet que aquests motets siguin obres destinades majoritàriament a ocasions funerals, i per tant de caràcter greu, no es contradiu amb l’expansió exultant de certs moments. A còpia de precisió i d’expressivitat, el RIAS Kammerchor va donar els contrastos i les qualitats d’aquesta música amb tanta força que es va produir el miracle: en un moment de la segona part, les muses que hi ha esculpides i emmosaiades a la paret que tanca per darrere l’escenari del Palau es van posar a ballar, posseïdes, i se’n van fer un fart. Feia anys que no ho veia.

Tot plegat em va portar a proposar-me una altra interpretació de la dita de Cioran. ¿I si Déu ho deu tot a Bach perquè la seva existència només depèn d’aquesta música? ¿I si Déu és aquesta música? ¿I si és la música mateixa, en el fons, o sigui la Música amb majúscula, que se les va compondre per engendrar un Bach i fer-li imaginar-se un Déu per creure-hi i lloar-lo amb totes les veus cantant, només per satisfer-se així ella mateixa?

Va ser un concert memorable, em podeu creure.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació