Alagna, doble rol al díptic verista del Liceu per Nadal

‘Pagliacci’ i ‘Cavalleria Rusticana’ seran a La Rambla amb producció de Damiano Michieletto

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

Entre el 5 i el 22 de desembre, el verisme torna al Gran Teatre del Liceuamb el díptic més cèlebre del gènere, Cavalleria Rusticana, de Piero Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, amb un cast encapçalat per Roberto Alagna(doble rol), Elena PankratovaAleksandra Kurzak, sota la direcció de Henrik Nánásii amb posada en escena de Damiano Michieletto.   

‘Pagliacci’, producció de Michieletto. Foto: Catherine Ashmore

El verisme ha estat molt present al Liceu en les darreres temporades, des deLa bohème, passant per l’apoteòsicAndrea Chénier, Manon Lescaut o el recent Turandot. Ara, el teatre ens convida, per Nadal, al díptic més cèlebre del repertori operístic, Cavalleria Rusticana, de Piero Mascagni, i Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, que ara, més que mai, es veuran intrínsecament lligades per una posada en escena de Damiano Michielettoen què es fa conviure espai, temps i personatges d’una i altra obra mestra. I és que el verisme és una aposta segura, i aquesta producció de la Royal Opera House una exquisidesa. 

El verismeés un corrent estètic que etimològicament ve de l’italià vero (vertader), i es caracteritza per l’esforç per tornar a la realitat quotidiana, per interessar-se pels petits detalls que inunden el nostre ser-en-el-món i eleva a la categoria d’herois les criatures més fràgils, volubles, però alhora encisadores del món que ens envolta. És molt enriquidor llegir un llibret d’una obra verista perquè els autors fan acotacions molt precises (per exemple, “allo sbocco della via laterale al Caffè nascondendosi dientro l’angolo”, és a dir: “a la cantonada del carrer lateral amagant-se darrera de l’angle”) que, en certa manera, coarten la llibertat del director d’escena però, alhora, fer el mateix “d’una altra manera” és un repte molt engrescador, com és el cas de Michieletto, que ofereix una visió fresca del nou realisme. 

Cav/Pag, en terminologia anglosaxona, comparteixen molts elements que fan que les dues històries puguin coexistir en una mateixa escenografia: el món rural del sud d’Itàlia, gent senzilla, unitat espacio-temporal, pocs personatges i incursions del cor. A més, a nivell temàtic, en ambdues hi ha assassinats per gelosia, es van compondre per a un concurs i totes dues són vertaders manifestos del verisme.

Cavalleria Rusticana està ambientada a Sicília a finals del segle XIX, gairebé contemporàniament a la seva rapidíssima creació. Té com a protagonistes Turiddu (de Salvaturiddu, Salvador), un noi que torna del servei militar, i Santuzza, una jove amb qui té un didil.li que es truncarà perquè ell continua enamorat de Lola, la promesa de tota la vida i ara casada amb el carreter Alfio, però que retorna als seus braços incestuosament. Per tant, Santuzza actua per despit, amb la complicitat de la Mamma Lucia. 

Pagliacci, per la seva banda, ocorre a Calàbria en un dia assenyalat per als cristians: el 15 d’agost, el dia de la Mare de Déu, associada a tant a la devoció com a la joia de la festa. L’obra de Leoncavallo és metaficcional, ja que hi ha ficció dins de la ficció, i fins-i-tot ens atreviríem a dir que hi ha ficció dins de la ficció dins d’una altra ficció: comença amb Tonio, que personifica el Pròleg, per donar pas a la història de comediants desgraciats que fan riure de poble en poble que, al seu torn, representen un fragment de la Commedia dell’arteque es barreja amb la realitat dels infeliços personatges. 

L’obra té un argument ben senzill: Canio està casat amb Nedda, una noieta que va trobar-se abandonada fa molt de temps i li va donar aixopluc. Però el pas del temps desgasta els sentiments si no es cultiven i ara, ella, està enamorada de Silvio, un camperol de la zona. Al seu torn, el geperut Tonio li declara el seu amor, i com ella el rebutja menyspreant la seva aparença, ell li promet que un dia es venjarà d’ella. Canio, empès per la gelosia, acaba apunyalant la seva estimada i l’amant donant per acabada la comèdia (“La commedia è finita”).

‘Cavalleria Rusticana’, producció de Michieletto. Foto: Catherine Ashmore

La visió de Michieletto ens presenta un espectacle amb recursos visuals que barregen les temàtiques d’ambdues històries, situant l’acció a la Itàlia de 1950, incidint en “mostrar un tros de vida”, tal com es canta al pròleg de Pagliacci

L’acostament de Michieletto és gairebé cinematogràfic, en ser extremadament detallista. Segons el director Rodula Gaitanou, “la temperatura fluctua d’acord amb qui hi ha a l’escenari”, amb un exercici d’orfebreria escènica meravellós per explicar històries d’amor, sexe, gelosia i venjança en moviment continu. 

Michieletto no és el primer director que intenta relacionar les dues òperes, unides, segons ell, “per la passió, l’amor, la mort, la religió”i emmarcar-les en la mateixa escena, però és el que se n’ha sortit millor. L’acció se situa a una vila italiana d’escassos recursos que atreu la tragèdia tan ràpidament com Ambdridge o Albert Square. A l’”Intermezzo” de Cavalleriaveiem Nedda i Silvio, de Pagliacci, destinats al primer petó, mentre el director se serveix dels millors elements per descriure la violència a Sicília i la relació endèmica que uneix els habitants de la petita vila. I a l’interludi orquestral de Pagliacci, Santuzza es reconcilia amb Mamma Lucia, i es crea un moment de llum i esperança en un vespre fosc. Michieletto dirigeix el seu enorme repartiment amb un toc inigualable, i a través d’una il·luminació enginyosa i l’intercanvi entre el dins i el fora de l’escenari que mostra il·lusòriament la pertorbació creixent de la ment dels personatges.

El disseny de Paolo Fantini el vestuari de Carla Tetiprenen la mateixa atenció al detall que Michieletto, en una producció dirigida perHeinrik Nánási,coproduïda per la Royal Opera House Covent Garden, La Monnaie, Opera Australia i The Göteborg Opera. Conxita Garciadirigeix el cor, i el cast està encapçalat per Roberto Alagna, que farà tant de Turiddu (Cavalleria) com de Canio (Pagliacci). Un veritable esforç per la gran presència en escena dels dos personatges, però també pels reptes vocals als quals s’ha enfrontar, aquest verisme estripat que experimenta a l’extrem de les tessitures i les tècniques interpretatives, amb aguts sostinguts i insistents i un cant sovintdeclamatiu. Cal resiliència i caràcter per transmetre vivacitat i realisme. El tenor sentuna “enorme responsabilitat” pel fet d’interpretar dos personatges: Turiddu i Canio, i explica que “en aquesta producció és bastant difícil, ja ho és de per si simultaniejar els dos papers, però pel fet que durant la comèdia he de quedar-me a l’escenari, no puc descansar abans del final que realment és complicat i tràgic, per tant m’obliga a controlar-me per poder arribar al final amb una veu clara i sense cansar-me massa físicament”. I rebla el clau dient que “tot i així, és una producció preciosa que em permet entrar en la ment de Canio, no tant sols per les seves accions dalt l’escenari, sinó dins del seu pensament”.

L’enamorada de Turiddu serà la soprano Elenka Pankratova, que s’alternarà amb Oksana Dyka (Santuzza). Pankratova comentava a la roda de premsa que“des de la primera escena ja sentim aquesta base musical que és premonitòria i, a partir d’aquí, comencem a intuir que allà hi ha l’arrel del problema”. L’argentina i catalana d’adopció Mercedes Gancedo farà de Lola, la que juga un doble paper en la història, com a dona d’Alfio i amant de Turiddu, i Gabriele Viviani i Àngel Òdena seran Alfio, mentre que Elena Zilio i Maria Luisa Corbacho es lluiran com a Mamma Lucia, pal de paller de la història de Mascagni. El personatge de Turiddu també serà encarnat per Teodor Ilincai i Martin Muehle. 

Quant a Pagliacci, Nedda ho seran Dinara Alieva i Aleksandra Kurzak, que considera que “Nedda és un personatge curt però molt intens. En la segona part de Pagliacci permet ser molt més activa, amb un final molt dramàtic en què es requereix un ús potent de la veu. És un paper molt complex i alhora molt gratificant, si el fas bé. Pots combinar la part més interpretativa, cantar i ballar…”. Fabio Sartori i Martin Muehle comparteixen el rol de Canio amb Alagna. Tonio ho seran Gabriele Viviani i Àngel Òdena, que està convençut que l’escenografia triomfarà entre el públic, mentre que Vicenç Esteve serà Beppe i, finalment, Silvio estarà encarnat per Duncan Rock i Manel Esteve. Cav/Pagseran al Gran Teatre del Liceu entre el 5 i el 22 de desembre.Aquest clàssic es pot convertir en un gran regal de Nadal.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació