Cent anys del Príncep de la Tenora

“El príncep de la tenora”. Així és com va descriure Pau Casals a Ricard Viladesau i Caner, una de les figures més importants del sardanisme modern. Enguany es commemora el centenari del seu naixement. Aquest dissabte, 9 de febrer a les 20.30 h, l’Auditori de Girona acull el concert de cloenda de la commemoració del centenari. El recital comptarà amb La Principal de la Bisbal, Peix Fregit, Port Bo, Orquestra DiVersiones i Blas.

Viladesau va néixer l’any 1918. Un segle després, l’ajuntament del poble que el va veure créixer, Calonge i Sant Antoni, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, han decidit celebrar els cent anys del compositor. La Casa de Cultura de Girona va acollir dijous passat ‒dia que hauria complert cent anys‒ la presentació de l’Any Viladesau que conclourà en un gran concert de cloenda a l’Auditori de Girona, el 19 de gener del 2019.

L’acte va comptar amb la participació dels professors del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, Francesc Cassú (piano) i Conrad Rafart (tenora) que van interpretar dues composicions del mestre: Niu d’amor i Esperit Calongí. L’Any Viladesau promet més d’una trentena d’activitats culturals amb l’objectiu de difondre i estendre la figura del compositor de Calonge.

Núvol ha pogut parlar amb el comissari d’aquesta iniciativa, Francesc Sánchez Carcassés, que ha valorat i enaltit el personatge de Viladesau no només com a músic, sinó com a figura pedagògica, crucial i pionera de l’ensenyament i formació de la sardana. “Aleshores, no hi havia escoles de música i Viladesau feia de professor de tenora i tiple”, ens comenta. “Estem parlant dels anys setanta, una època en la qual faltaven instrumentistes, de manera que els alumnes que acabaven els estudis, gràcies a la Diputació de Girona, rebien una tenora”, contextualitza Sánchez Carcassés.

Amb l’excusa de l’efemèride, l’Any Viladesau inaugura una programació que inclourà, al llarg de l’any, concerts i ballades de sardanes, boleros i havaneres que estaran connectades i basades en l’obra del compositor calongí. La programació de l’Any Viladesau té previst celebrar, a més, xerrades, conferències, exposicions, cicles i altres esdeveniments com la presentació del disc compacte en directe de La Principal de la Bisbal.

Aquest disc, gravat l’any passat al pati d’armes del castell de Calonge, representa l’essència de Viladesau. Ha estat enregistrat per La Principal de la Bisbal, Cobla oficial de la Generalitat de Catalunya amb la qual el músic calongí va tenir una estreta vinculació: en va ser membre durant vint anys, entre 1950 i 1970.

Viladesau, l’orfebre de hits de la sardana

Molts són els experts, historiadors i músics que coincideixen a l’hora de definir Viladesau com un creador promiscu. Sánchez Carcassés assegura que “va ser autor d’unes 212 sardanes, 63 de les quals són obligades”. Li preguntem al comissari de l’Any Viladesau què és això de la sardana obligada i ens respon que “una sardana obligada és la que podríem anomenar solista per a un instrument, on aquest té paper principal i protagonista dins la sardana”. De manera que Viladesau va ser un productor sardanístic imparable. Un Luis Fonsi de l’època que, a més, tenia coneixements musicals.

Ricard Viladesau Caner combinava aquesta productivitat amb unes aptituds excel·lents per a la interpretació de la tenora. Se’l considera, de fet, un dels músics més destacats amb aquest instrument. Virtuós i fecund, Viladesau és un monstre en el seu gènere, autor de composicions populars com Girona m’enamora, Esperit Calongí, El tutut de l’avi, Pic, repic i repicó, Oca amb naps, Sal i pebre o Calongina. També cal esmentar música de ball, boleros i havaneres molt populars com Ulls verds. A més va compondre cant coral i música de cobla com Danses Catalanes o el pasdoble Fragància.

L’any 1970 abandona l’Empordà per entrar a l’Orquestra Simfònica de Barcelona, on toca la viola. L’any 1991, ja consagrada i escrita la llegenda, és distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. També va ser reconegut amb la Medalla al mèrit sardanista i nomenat Fill Predilecte de Calonge. Va morir l’any 2005 a Barcelona, deixant un llegat etern i una marca inesborrable a la cobla i la història de la música catalana.

Probablement un dels moments estel·lars de la seva vida va ser la trobada amb Pau Casals, que  es trobava exiliat a Prada de Conflent (França). Sánchez Carcassés descriu que aquesta reunió va ser natural, ja que molts sardanistes es congregaven sovint a Ceret i Perpinyà. En aquesta ocasió van coincidir els dos genis. Després de sentir-lo tocar en directe, Casals se li va acostar i li va dir que era el príncep de la tenora. Un elogi que amb el temps es va convertir en el seu sobrenom.

Empordanès com el que més, amb gràcia picaresca i una actitud hedonista davant la vida, Viladesau va significar un canal de transició entre la sardana clàssica i la que tenim avui dia. Així ens ho explica Sánchez Carcassés: “Era un músic empordanès i tenia l’atramuntanament de la rauxa. Les deixava anar i era directe, xerraire, extravertit”. Irònic,  i amb aquell punt despreocupadament esbojarrat marca de la casa.

I tot això, sense deixar de crear, compondre i construir els fonaments de la sardana actual. Viladesau es coneix pel seu caràcter contemplatiu i amic de la vida senzilla i la serenitat de la mar i la brisa. Com així ho il·lustra, per exemple, la lletra de La rosa dels vents. Ah, quina millor manera d’acomiadar-se:

“A la voreta del mar,
una nit clara i serena.
Tot jugant farem l’amor,
amor de mar i sirena.
I a la Rosa dels Vents,
que per nostres mars navega,
li cantarem la cançó.
La cançó que el mar ensenya.”

Enregistrament en directe de La Principal de la Bisbal

L’Any Viladesau ha començat amb la presentació del disc compacte enregistrat en directe a Calonge per La Principal de la Bisbal, cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, amb la qual el músic calongí va tenir una especial vinculació i en fou membre destacat durant vint anys (1950-1970).

El directe de La Principal de La Bisbal fou enregistrat al pati d’armes del castell de Calonge el dia 11 d’agost de l’any passat en el marc del cinquantè aniversari del Festival de Música de Calonge {Interludi}, i inclou 12 peces entre les quals hi ha tres composicions de Viladesau: La placeta dels llops, Esperit calongí i Va de vals.

El compacte enregistrat en directe també inclou peces d’altres compositors calongins com Enric Vilà Armengol i Ivan Joanals Ametller, així com sardanes dedicades a Calonge i interpretades en aquest compacte sota la direcció dels seus autors. És el cas de dues composicions estrenades per a l’ocasió: Calonge 50 anys, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà, una composició que commemora els 50 anys de la seva relació amb aquesta població, on resideix actualment, i Calonge vestida de notes, sota la direcció de Josep Cassú Serra, que evoca les nits d’estiu de concerts dels festivals de música al pati d’armes del castell.

Trobareu aquí el dossier d’activitats del Centenari Viladesau.