Cases de la Música. Primers passos a l’escenari (i a l’estudi)

Catalunya gaudeix des de fa dotze anys d’un projecte destinat a potenciar la música en viu.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

La desatenció creixent que pateix la cultura afecta molt notablement a les aspiracions dels qui volen dedicar-se a la música, la pintura o la interpretació. Per als qui són ambiciosos musicalment, Catalunya gaudeix des de fa dotze anys d’un projecte destinat a potenciar la música en viu en totes les seves vessants: formació, creació i exhibició. Es tracta de les Cases de la Música, amb seus a Mataró, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Manresa. A la pàgina web del projecte, per entendre’l, se’ns proposa una explicació per equivalència: “Si féssim un símil empresarial, podríem dir que serien l’apartat de R+D+I del sector musical”.

El projecte és ara notícia per la imminent signatura d’un nou conveni marc impulsat per l’Institut Català de les Empreses Cultural (ICEC). Aquest conveni col·lectiu dotarà les Cases de la Música de més cos, més estabilitat. Els signants són la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, els ajuntaments de l’Hospitalet, Manresa i Terrassa i la mateixa Associació Xarxa de Cases de la Música.

L’estabilitat que doni la signatura a les Cases ha de ser servir, sobretot, per a possibilitar el principal objectiu del projecte: ajudar als grups emergents a fer el pas cap a la professionalització. Altres finalitats són dinamitzar la formació musical no reglada i vincular-se amb els mitjans públics de comunicació per tal de promoure la feina dels creadors. “Mai havia existit un document on digués que tots som un sol projecte”, fa veure Jordi Planagumà, coordinador de la Xarxa.

Val a dir també que Cases de la Música funciona com una Xarxa des del moment en què ja va haver-hi dues seus. “Cada casa de la Música té unes especificitats que són inherents al territori en el qual es troben, però hi ha activitats i problemàtiques que tenen molts punts en comú”, explica Planagumà. Iniciatives semblants a la de Cases de la Música les podem trobar a arreu d’Europa, especialment en ciutats mitjanes com ara Århus o Lieja. L’existència, però, d’una malla que reculli parcialment les activitats de cada seu només es dóna aquí.

El projecte, a banda d’estar impulsat per institucions públiques, també està participat per empreses privades que tenen una llarga experiència en el sector musical. Entre elles, la Sala Salamandra, sala on ahir va anunciar-se la signatura del conveni marc i, de passada, fer un balanç dels dotze anys de les Cases de la Música. Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, va recalcar durant l’acte la importància que les Cases han tingut en “democratitzar la cultura i fer de la ciutat [l’Hospitalet] un referent cultural”. Per la seva part, Juanjo Puigcorbé, titular de Cultura de la Diputació, va voler fer notar com les Cases de la Música són “una nova forma d’articular l’oferta musical del territori”, a la qual “caldria sumar-hi més municipis mitjans, bandejat i menyspreats els últims temps”. “La música és un excel·lent vehicle d’educació i socialització”, afegia el diputat, que proposa sumar “projectes de residència” al programa de les Cases. Xavi Díaz, president de l’ICEC, tancava dient que “calia considerar el projecte d’una altra manera, i ara s’ha fet amb aquesta signatura”. Recordava, finalment, una de les persones que més ha cregut en les Cases de la Música: el fins fa poques hores conseller Lluís Puig.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació