Carol Duran: “Hem de treballar en xarxa i buscar complicitats arreu”

Carol Duran és la nova directora del festival Tradicionàrius, que inaugura la seva 34a edició aquest dissabte amb un concert d’Eliseo Parra.

Ferran Riera

Ferran Riera

Periodista especialitzat en música d’arrel

El festival Tradicionàrius desafia les restriccions imposades pel coronavirus i inicia dissabte 16 la seva 34 edició amb l’estrena absoluta del nou disc d’Eliseo Parra, Cantar y batir. La nova directora del festival, Carol Duran, ens explica algunes de les particularitats d’aquesta singular i excepcional convocatòria.

Carol Duran
Carol Duran. | © Josep Tomas.

“Encomanem-nos a San Rorro perquè ja sabem que resistir és vèncer. Salut, alegria i molta música!”. Així d’optimista conclou Duran la carta de presentació de la 34a edició del Tradicionàrius. La nova directora artística i, per extensió, de totes les iniciatives que s’ofereixen al llarg de l’any al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, és violinista i va ser membre dels grups La Carrau i Les Violines. Actualment, després d’haver tocat amb Las Migas, a banda d’altres projectes, milita a la formació rumbera Sabor de Gràcia. Té també el títol de grau superior de música tradicional de l’ESMUC i a més, paral·lelament, ha desenvolupat una carrera com a gestora d’activitats musicals. Aquesta doble faceta de música i gestora l’ha convertit en la persona ideal per substituir el veterà Jordi Fàbregas, que s’ha jubilat després d’estar al capdavant del centre de del 1988.

Duran insisteix en els dos aspectes clau de l’esperit que l’ha animat a encarar aquesta nova etapa: la tossuderia i les ganes de tirar endavant. La nova directora comença amb una edició marcada pels efectes de la pandèmia, que es fan palesos en la reducció de la programació, la limitació de l’aforament de la sala –150 localitats– i el canvi d’horari dels concerts –a les 20 h del vespre–. Per això s’encomana a Sant Rorro, patró oficiós del festival (i també dels beguts).

“A començaments de l’any passat em van proposar d’entrar a la junta del CAT i agafar el relleu del Jordi Fàbregas –explica Duran– i al setembre em vaig incorporar com a directora del festival per organitzar-ne aquesta edició. Per mi és un honor i un repte molt gran substituir el Jordi, que ho ha fet molt bé durant tots aquests anys. Ara, el problema serà saber estar a la seva altura. Hem d’intentar fer créixer més el festival, però aquest no és un objectiu nou, és un signe de continuïtat, com voler arribar a més públic. Es tracta de mantenir aquests objectius i d’eixamplar-los, així com de continuar amb l’obertura del festival a nivell internacional. Vull que el Tradicionàrius sigui conegut fora de Catalunya i alhora portar més grups forans cap aquí i d’aquí cap a l’estranger. Per això crec que és molt interessant treballar en xarxa amb altres festivals i buscar complicitats arreu”.

Parlem, finalment, d’aquesta edició. “En primer lloc, com que m’hi vaig incorporar al setembre, ja sabia que no tindria massa temps per organitzar-me i que per tant el Tradicionàrius del 2021 seria un festival de transició, encara més amb el condicionant de la pandèmia. El plantejament ha estat fer una convocatòria que no fos de mínims, per poder donar feina a uns músics que aquests mesos ho han estat passant molt malament. Per això hem agafat moltes propostes d’aquí, perquè cal reconèixer que a casa nostra s’estan fent coses molt bones i hem confeccionat un bon gruix de la programació basant-nos aquests concerts de proximitat. Però també hem inclòs espectacles de Castella, Astúries, Galícia, el País Basc i Occitània, a més de les Illes Balears i el País Valencià, evidentment. En el futur m’agradaria poder compaginar aquestes dos vessants, com també voldria ampliar la col·laboració amb altres festivals, com ara el BarnaSants; cada cop hi ha més projectes a mig camí entre la cançó d’autor i la música d’arrel. I també és important el treball conjunt amb el Palau de la Música”.

Entre els concerts destacats de la present edició del Tradicionàrius cal esmentar els del mallorquí Biel Majoral (29 de gener), el grup femení Les Violines, que celebren el 25è aniversari (7 de febrer), els valencians Urbàlia Rurana, que commemoren les tres dècades d’existència (19 de febrer) i un altre valencià, Pep Gimeno “Botifarra” (21 de març). La cloenda del festival estarà protagonitzada per Joan Garriga & El Mariatxi Galàctic (26 de març). I l’endemà encara hi haurà una actuació més, de propina, amb els gallecs Luar Na Lubre.

Fora del CAT, hi haurà dos concerts al Palau de la Música, amb la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra (14 de març) i l’asturià Rodrigo Cuevas (19 de març). I finalment, entre la programació organitzada conjuntament amb el festival de cançó d’autor BarnaSants criden l’atenció les cites amb Maria Arnal & Marcel Bagés (Teatre Joventut, 20 de febrer), la Companyia Elèctrica Dharma, que es presentarà per primer cop al Tradicionàrius (26 de febrer), el projecte Vega, de recuperació del cançoner popular femení (7 de març), i un veterà que no falla mai, Jaume Arnella (20 de març).

Podeu consultar la programació del Tradicionàrius en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació