Càntut, la llavor arrela i farà fruit

Crònica del festival de cançons de tradició popular

La imatge d’un poble com Cassà de la Selva, a mig matí, reporta certa sensació de soledat, aïllament i quotidianitat. Avui som partícips d’aquests passejos lents de gent gran, dels intercanvis de salutacions contingudes i de llarga coneixença, perquè travessem els carrers de persianes abaixades per arribar a l’encreuament on el Cor Maimons recull l’atenció plena dels passejants més curiosos. Són les 11.30 h d’un diumenge de novembre i som al Càntut, festival de cançons de tradició popular.

Dinar dels cantadors
Dinar de cantadors – © Festival Càntut / DQ Foto

La primera proposta del dia ve de la mà d’una desena de nenes i nens, d’entre 7 i 14 anys, que de manera enjogassada ens retornen algunes de les lletres més nostrades de la tradició popular catalana. L’havanera de Josep Lluís Ortega Monasterio, El canó de Palamós, o el poema de Maria Mercè Marçal, Cançó de fer camí, una tria altament significativa que ha obert una jornada del Càntut que podríem qualificar d’altament marcada per la figura de la dona. La parròquia de Sant Martí toca les 12 h i aquests vailets que ens han pres l’alè entomen el sol del migdia amb el poema Els bancs, de Miquel Martí i Pol. Com podeu veure, rere la mirada innocent del Cor Maimons hi ha la solidesa de la cultura d’arrel que no pot estar en mans millors.

L’avís de les campanes ens ha recordat que s’acosta el moment per gaudir del cant envoltant de Tarta Relena, que continuen presentant el disc Ora pro nobis. Aquest grup, que s’autodefineix com a ‘folk tronadet’ o ‘gregorià progressiu’, ja va explicar a Núvol que entre els seus referents hi podem trobar artistes tan distants com Maria del Mar Bonet o Björk. Així, el públic està impacient i predisposat —com ha de ser— per deixar-se portar per aquestes veus un punt eclesiàstiques però, sobretot, espirituals, que ofereixen polifonies que reforcen i teixeixen la totalitat del relat popular mediterrani. Amb Tarta Relena viatgem per tot el Mare nostrum, des de casa, passem per les illes Balears, Còrsega i fins a Grècia. La delicadesa absoluta típica del recital lent caracteritza aquest cant, acompanyat de bases electròniques, que accelera els ritmes vitals dels assistents que, en aquest moment, som fills absoluts de la puixança maternal que és la tradició popular.

Tarta Relena al Festival Càntut
Tarta Relena – © Festival Càntut / DQ Foto

Parem a dinar, observem al nostre voltant i ens deixem endur pel tarannà dels locals del poble, on abunden els vinets d’abans de dinar i les partides de cartes de després. Ulleres arran de nas, que no s’escapi cap jugada, perquè “carta a terra no fa guerra”. Això és el Càntut: ritual, tradició, record, identitat i, sobretot, consciència de la responsabilitat sobre la nostra cultura popular. Els cantadors dinen junts, i tant com el menjar, que els nodreix, aprofiten per compartir cançons, l’ànima que els atorga l’existència. Les gloses, composicions imprescindibles en l’art de la improvisació poeticomusical als Països Catalans, acompanyen cants orals vinguts d’arreu i que algunes veus, potser rovellades, s’esforcen per consolidar com a relat històric.

Entomem el començament de la tarda, amb la panxa i el cor plens, amb Paula Grande i Anna Ferrer, que presenten l’espectacle Vega, especialment ideat per al Festival. Recullen, a través de cançons populars de les comarques gironines de caràcter més aviat infantil, lletres contradictòriament carregades de simbolisme i significat al voltant del rol de les dones els darrers dos segles. Una proposta rítmica, fresca i àmplia en textures que demostra que la cultura popular és, també, de les dones.

Aquest diumenge, a Cassà de la Selva, la veu ha estat la gran companyia d’un públic transgeneracional implicat i compromès amb el Càntut. La necessitat de recuperació del símbol, de la imatge del nostre relat, ara emmalaltit, ens obliga a mirar enrere, a fer pedagogia, a tornar al carrer. Per això hem d’estar profundament agraïts a aquesta trobada, cuinada a foc molt lent, com les millors receptes de la nostra cuina popular. Són les 19 h i estem contents perquè hi ha una nova onada, un canvi generacional que mescla tradició oral i modernitat. Hi ha llavors, arrels molt fortes, i farem grans fruits per seguir alimentant-nos.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació