Canet Rock. Un sol escenari contra la censura

Cinc contra quatre. El Canet Rock del segle XXI ja supera les edicions de la primera etapa.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

“Els del segle XXI som més veterans”, diu Josep Maria Mainat. I així és. El Canet Rock del segle vigent porta cinc edicions –la cinquena, el juliol vinent– mentre que la primera etapa de festival en va tenir quatre (1975-1978). No és menys cert, però, que Mainat va ser-ne un dels impulsors. El Canet Rock renascut el 2014 gosa ja de certa entitat pròpia. El passat està per rememorar-lo però no pas per deixar-se guiar. Es té “segell propi”, segons Mainat. “La nostàlgia del Canet del segle XX està superada”. Tot això ve a tomb perquè aquesta setmana va presentar-se el cartell del festival, que se celebrarà el 7 de juliol al Pla d’en Sala de la localitat maresmenca.

En la roda de premsa de presentació a la Fàbrica Damm, la direcció del Canet Rock assenyalava el crèdit que el públic dóna al festival. “La gent confia en el Canet Rock. Compra l’entrada sabent només tres artistes”, deia Gemma Recoder, la directora. Al recinte hi caben unes 25.000 persones. L’any passat dues mil van haver de renunciar a entrar. Amb un límit de 23.000, apunten, es pot garantir “la comoditat i el bon servei”. En l’edició d’aquest any, es manté la política d’un sol escenari on passa tot. Les mateixes taules són trepitjades per diferents artistes durant “12 hores reals”. L’escenari únic és ja una marca. “Creiem en la fórmula Mainat”.

Mainat, precisament, recorda que el Canet Rock és “un espai de música i llibertat” i lamenta que l’ambient del festival “pot començar a assemblar-se al d’aquells anys”. Diu que munta la cita per fer “explotar la llibertat” i precisa que encara va haver-hi un precedent del qual se’n parla poc: les Sis Hores de la Cançó, també a Canet (1971-1973). Durant la roda informativa, va aparèixer la qüestió de l’autocensura. Miquel del Roig, un dels artistes convidats, admetia que es mira “un cop o dos” el que escriu. “Si parles sobre el rei, has d’anar amb peus de ploms”. Alguer Miquel de Txarango apunta la necessitat d’una “comunitat que ens suporti” d’atacs i censors. Justament, en les últimes hores s’ha conegut la inclusió –ja veurem si possible o no– del raper Valtonyc al cartell.

A falta de veus internacionals –que algun any havien estat prou bones–, aquesta vegada s’ha volgut “internacionalitzar amb bandes de casa”, si és que això es pot fer. Bandes –poques– que tenen carrera més enllà de les fronteres autonòmiques. “Pensem que no necessitem personatges internacionals per omplir el Pla d’en Sala”, assenyala Recoder. Aquesta vegada la novetat és una apertura musical cap a nous gèneres. El Canet Rock obre el ventall. Aquest ventall desplegat presenta clàssics consolidats de l’escena catalana contemporània com ara Els Amics de les Arts, MacacoTxarango o Els Catarres, que asseguren un “directe explosiu i bèstia” per a presentar un nou disc, del qual ja es pot escoltar l’avançament Fins que arribi l’alba. També s’escoltarà el còctel de pop, folk i electrònica dels Sense Sal, que, com diu el cantant Martí Cabanes, garantiran la “presència femenina a l’escenari”. Doctor Prats, considerats cosins germans d’aquests últims, actuaran per segona vegada. Preparen nou disc i creuen que també podran presentar-lo. Marc Riera, líder, parla d’un festival “vibrant; comunió de país”.

Més artistes: la world-music de Sra. Tomasa (sense gaire cabuda al panorama català), el matrimoni artístic entre la Soul Machine i els Brodas Bros (espectacle inèdit de música i ball; “ritme, energia i passió”), Animal compareixeran amb el treball nat Melodia de foc i els valencians Pupil·les duran Les silenciades (un disc esplèndid) fins a la costa del Maresme. Miquel del Roig insuflarà “alegria i humor” amb temes com ara La farola, la farola o La mosca saballonera. I alguna versió també farà caure, “potser versiono Els Catarres i tot”. Un últim artista –que sona gros– serà anunciat el pròxim abril. Així apunta, com diu “la festa major de Catalunya”, és a dir, el Canet Rock segons el considera Dani Alegret d’Els Amics de les Arts.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació