Bremen: el primer concert de gira sense debutar

Granollers és una petita ciutat estranya, encara no prou habituada a les interessants propostes de la sala NauB1. El grup de pop-rock Bremen hi van estrenar el seu disc, Les cançons que vindran, divendres passat.

El grup de pop-rock Bremen van estrenar disc, Les cançons que vindran, a la NauB1 de Granollers divendres passat. Núria Maynou va tenir la sort de ser-hi i diu que val la pena.

Granollers és una petita ciutat estranya, encara no prou habituada a les interessants propostes de la sala NauB1. Tant és així que, a l’hora en punt del concert dels Bremen, la sala era buida. Per la tranquil·litat de tots i els ànims dels músics, finalment va venir, amb retard, un nombre de gent respectable. Llavors cinc nois van donar la cara per començar a suar sota els focus de l’escenari i demostrar que el directe del seu nou disc, Les cançons que vindran (Fina Estampa, 2013), val la pena.

Al titular us deia que aquest ha estat el primer concert de la gira, però el cert és que Bremen és un grup de certa experiència. Finalistes del Premi Èxit del Sona 9 2011, Bremen han estat teloners de Mishima al Festival Jardins de Cap Roig, també d’Antònia Font, trepitjant escenaris com L’Auditori o l’Artèria Paral·lel. Podríem dir que ha estat un grup amb sort, ja que enceten la faceta de Fina Estampa com a segell discogràfic. I és una sort formar part d’aquesta empresa, perquè és la que porta el management dels grups catalans més consagrats: Antònia Font, Manel i Mishima, per exemple. Per sort, Bremen és un grup jove i no els podem exigir el nivell i experiència dels seus companys. Ara bé, les expectatives no eren baixes.

A Granollers els hem vist molt cordials i correctes, però sense l’eufòria necessària per aixecar una festa o brillar musicalment. Potser el petit caliu que vam poder fer des del públic ho posava difícil, però el concert va anar in crescendo i van aconseguir animar-nos prou per cantar alguna uh-uh-uuuh i picar de mans. El caràcter de la seva música balla entre el pop-rock i, sovint, melodies i acompanyaments de country –molt evident quan toquen l’harmònica. Les composicions se les reparteixen dos perfils essencials del grup: Gracià Pedro (veu i guitarra elèctrica) i Toni Terrades (veu i guitarra acústica). L’un més dylanià que l’altre, respectivament, fan que aquest disc tingui dos línies i que, a més, cada tema tingui una pauta o estructura diferent. Amb referents més aviat americans, potser és la mà del productor Arnau Vallvé (bateria de Manel) el que fa que alguns fragments i fins i tot lletres facin olor de Manel. Però els Bremen sorprenen i creixen amb més grandiositat, deixant de banda el folk al què estem tan acostumats. Pel que fa al directe a la NauB1, sentíem la veu de Gracià Pedro – clara i atractiva com la del músic Joan Masdéu- molt més afinada que la de Toni Terrades, i fins i tot més vital i energètica. La resta de músics, de qui no tinc res a dir si no és per felicitar-los, són Guillem Rodríguez (guitarra elèctrica i lap-steel), Joan Villarroya (baix i violí) i Miguel Ballester (bateria).

Llàstima que van deixar l’únic tema on hi apareix el violí (elèctric) com a bis, ja que la veritat és que podrien treure més profit de l’encaix d’aquest instrument a la seva música. Ah, encara no he parlat de les lletres, però són tan aptes que molt probablement us les sentireu properes. L’amor i les parelles són tot un món que els Bremen no ens fan avorrir ni deprimir, sinó que hi busquen el somriure. Escolteu Liliana, aquells portamentos de la guitarra. Sou a l’oest.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació