Bob Dylan, Leonard Cohen i Lou Reed són poetes

Els poetes i novel·listes David Castillo, Benjamín Prado i Manuel Vilas reflexionen, en el marc del cicle Barcelona Poesia, sobre la incidència que les lletres i l’obra de Leonard Cohen, Bob Dylan i Lou Reed han tingut sobre la historia del rock and roll i de la literatura.

A la setmana de la poesia no hi podia faltar un recital que combini poesia i rock. Si l’any passat era Nacho Vegas qui omplia de música i paraules el Verger del Museu Frederic Marès i, fa dos anys, es retia homenatge a Lou Reed amb una vetllada memorable a Gràcia, enguany són Leonard Cohen, Lou Reed i Bob Dylan els tres artistes que han articulat un diàleg entre Manuel Vilas, David Castillo i Benjamín Prado.

“Sens dubte són tres artistes influents en l’àmbit poètic. Ells consideren el text de la cançó com el més important, a diferència de la majoria que simplement consideren la lletra com un suport, una barricada on bramar”, va explicar David Castillo. Aquest poeta, escriptor i crític literari ha escrit tres biografies de Bob Dylan i confessa que té “pràcticament tot el que ha fet, per mi sempre ha estat estimulant…”; no obstant això, Castillo considera que hi ha milers d’escriptors que haurien d’haver estat per davant de Dylan a l’hora de guanyar el premi Nobel de Literatura… “ell mateix n’és conscient, suposo que per aquest motiu va fer tots aquells numerets.” En canvi, Benjamín Prado sempre utilitza la cita de Leonard Cohen per opinar sobre la decisió de donar el Nobel a Bob Dylan: “Donar el Nobel a Dylan és com donar una medalla a l’Everest per ser la muntanya més alta”.

Benjamín Prado va conèixer Leonard Cohen l’any 2001, en un hotel de Madrid on l’anava a entrevistar per un encàrrec d’una revista musical. “A Cohen li van agradar tres coses de mi: que la meva cançó preferida fos “Alexandra Leaving”; que li regalés un CD amb dues interpretacions en directe que Bob Dylan havia fet de la seva cançó “Hallelujah” i que en lloc de portar-li algun dels seus àlbums perquè me’ls dediqués li portés un dels seus llibres de poemes, La caixa de espècies de la terra, i la seva novel·la Los hermosos vencidos.” Leonard Cohen és escriptor amb o sense guitarra en mà, en prosa o en vers, perquè la línia de sortida de tot el que fa està en la poesia, opina Prado. “Per a qualsevol que intenti escriure una cançó que es pugui llegir, Cohen no és una influència, és una obligació”, va afirmar Benjamín Prado, coescriptor amb el cantant Joaquín Sabina de vàries cançons, entre elles de totes les del disc “Vinagre y Rosas” (2009).

Prado va explicar que quan ell i en Sabina estaven a Praga escrivint les cançons del disc “Vinagre y Rosas”, Joaquín Sabina va llegir en un diari uns versos de la cançó de Cohen “Everybody Knows”, i es va desanimar, va dir: “Quememos todo lo que hemos escrito, porque jamás vamos a llegar a esto.”

L’escriptor Maneu Vilas va ser posseït per aquella Veu, la veu de Lou Reed… així l’anomena, en majúscules, al seu llibre Lou Reed era espanyol. En efecte, va ser la misteriosa veu de Reed que se li va ficar dins “com una finestra a mons desconeguts”, ja que ni l’autor ni gairebé ningú a Espanya en aquella època no tenia ni idea d’anglès. Va ser més tard quan Vilas va conèixer la poesia que habitava en les lletres de les cançons de Reed. “Tenia una habilitat fascinant per incorporar el llenguatge del carrer a la poesia. Dylan també ho feia, apropava la poesia a la gent del carrer, però Lou Reed ho brodava; dibuixava allò que els americans anomenen short stories basades en situacions reals, amb aquell llenguatge argot, metàfores i el·lipsis exquisides, a l’estil d’escriptors com Carver”, diu Manuel Vilas.

L’autor explica que per a ell Lou Reed ha sigut molt més important que Cernuda, per això, quan van donar el Nobel a Bob Dylan, Vilas ho va trobar plenament justificat: “per a mi les lletres de Dylan, de Reed i de Cohen, entre altres, tenen cabuda perfectament dins la literatura, no veig cap ruptura entre ells i Flaubert”.