Arxipèlags i illes desertes

El Museu de Sant Cugat acull la poesia de les Illes Balears i l’Alguer. |

L’entrada del Museu de Sant Cugat va esdevenir el matí del passat dissabte 27 d’octubre una mar Mediterrània improvisada per poder acollir la poesia de les Illes Balears i la ciutat de l’Alguer, a Sardenya.

Un matí molt ric malgrat la pluja, tal com va afirmar Joan-Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes, en la seva presentació per tal d’iniciar l’acte. Per ordre alfabètic, Adell -després de recitar Un dijous a l’Alguer de Damià Huguet– va anar cridant els diferents poetes vinguts de diversos indrets de les Balears i de l’Alguer gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Josep Lluís Aguiló ens va oferir el poema Illa, inclòs al seu llibre Banderes dins la mar; Antoni Canu, esplèndid, va recitar Somiador de versos; Carles Fabregat, al seu torn, va llegir Nadala; Maria Teresa Ferrer va enlairar tot de versos propis dedicats a la terra; Pere Gomila ens va explicar les diferents geografies del vent a través de diversos poemes inclosos en el llibre que duu el mateix títol; Franca Masu, amb la seva veu magnífica, va recitar i cantar un poema dedicat a la seva filla Chiara; i Maria Victòria Secall va finalitzar la primera ronda tot recitant el seu poema Crònica. I va haver-hi una segona ronda, i una tercera on vam sentir més poemes dels poetes que anaven omplint aquella mar de dissabte amb versos i cançons dedicats a la Mediterrània, a la terra, als refugiats que fugen, als presos polítics i als exiliats, i al blau que ho amara tot. Maria Victòria Secall va alçar la veu, rotunda, per posar el punt final a l’acte amb un desig alat: “Per instint, alcem el vol!”. Joan-Elies Adell va tancar Les illes recordades amb un poema del poeta alguerès Rafael Caria. “Sento / la mar endins / i el desig de / salpar altra vegada”. Endins un regust de sal i onada, malgrat la pluja.

I si el matí de dissabte es va tacar d’arxipèlag, el vespre es va erigir en un sol home, en illa deserta. A la sala El Siglo Mercantic ens esperava Martí Sales per oferir-nos l’espectacle La cremallera, basat en l’obra homònima escrita pel mateix Sales. Amb l’ajuda d’una simple làmpada, d’un sol llum al qual dota del moviment necessari per recrear un escenari o situació mínima, Sales ocupa l’escenari per anar desgranant amb un ritme exacte els gairebé set-cents versos de La cremallera, un poema que narra una Barcelona que batega i els personatges que la viuen pell enfora, pell endins a través de la nit, del temps, d’històries tèxtils, d’amors primerencs i subterranis. La cremallera són octosíl·labs el pes dels quals es recolza íntegrament en Martí Sales que, àgil, loquaç, elàstic, els transforma en jocs malabars per enlluernar el públic i mantenir l’atenció sempre en el punt més alt. La cremallera és un espectacle senzill la grandesa del qual radica en l’aposta –arriscada però reeixida- que fa per atorgar el protagonisme a la paraula i al seu interlocutor. Una illa deserta a la qual no ens importaria tornar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació