Art i reivindicació contra el racisme, el masclisme i l’homofòbia

L’art posat al servei de la denúncia del racisme, el masclisme il’homofòbia en tots els seus vessants.

Isaias Fanlo

Isaias Fanlo

Gestor cultural i escriptor. Doctorand per la Universitat de Chicago.

Pocs llocs al planeta devien reunir, la nit del 27 de desembre, tant talent per metre quadrat com l’espai performatiu de La Rubia (l’antic bar Horiginal, que tantes nits de glòria i poesia ens va donar sota la mà de Josep Pedrals). En aquell espai del carrer Ferlandina s’hi van agrupar públic, artistes i curiosos per presenciar la primera de les SeyPey Nights. Es tracta d’un esdeveniment produït per Gràcia Camps i organitzat per les germanes Sey (Kathy i Yolanda) i les germanes Peya (Ariadna i Clara), que tindrà lloc en diversos moments de l’any, i en diversos espais de la ciutat. Caldrà estar atents, perquè les dates i els llocs es comunicaran de manera privada i gairebé clandestina – una estratègia molt adient amb l’aire underground de la cosa.

La nit va reunir molta de la gent que darrerament ha aixecat la veu davant les injustícies de la nostra societat. Veus crítiques amb el sistema, que han denunciat situacions com la invisibilització racial viscuda al Lliure amb Àngels a Amèrica o amb els affaires Lluís PasqualAndrea Ros i Jan Fabre. La idea de la trobada era precisament aquesta, aixecar la veu, i fer-ho de la manera que aquesta colla d’artistes sap fer més bé: amb cançons, amb dansa, amb poesia i performance. La cosa va començar forta: Kathy i Yolanda Sey van fer una versió memorable del tema “Amor sagaç”, segurament un dels millors temes de Clara Peya –qui, per cert, celebrava el guardó al millor disc de l’any que la prestigiosa revista Enderrock ha atorgat al seu darrer treball, Estómac. La sala, cada cop més plena, va ovacionar, també, els poemes i textos de Silvia Albert Sopale, primer, i després Sònia Moll, i els dos temes que la cantautora del Guinardó Lidia Uve va tocar a la guitarra. Va arribar la mitja part, temps de cigarret amb vistes al MACBA, d’apropar-se a la barra a demanar cerveses, i de donar un cop d’ull a les il·lustracions que Montserrat Anguiano presentava especialment per a l’ocasió. Cares conegudes: actrius i actors com Vanessa Segura, Ramon Pujol i Iñaki Mur; dramaturgs com Denise Duncan i Marc Rosich; artistes (més o menys) polivalents i (definitivament) underground com Marta Bernal de Las Glorias Cabareteras… i podria passar-me la resta de la crònica dient noms.

La segona part es va iniciar amb Marc Vilajoana i Elena Tarrats, que van presentar el primer tema del seu nou projecte (estigueu atents, per cert: en sentirem a parlar, d’aquest duo!). A continuació, un altre moment àlgid: el duet improvisat de dansa entre Ariadna Peya i Camilo, amb Clara Peya arribant a un estat gairebé d’èxtasi al teclat. Ovació prolongada al final de l’actuació, i torn per a Meritxell Neddermann al teclat i Paula Grande, que ens van fer volar amb improvisacions fetes de música i de paraules. Per tancar l’acte, poesia activista de la bona, amb el poema “Manifiesto (hablo por mi diferencia)” de Pedro Lemebel, recitat per servidora de vostès amb Clara Peya al teclat dialogant amb les paraules de l’escriptor i artista plàstic xilè.

A la SeyPey Night vam veure música, paraula i moviment de nivell. De nivell, i també amb un fort compromís social: l’art posat al servei de la denúncia del racisme, el masclisme il’homofòbia en tots els seus vessants. Una iniciativa magnífica i necessària que esperem que es repeteixi ben aviat!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació