Arrel gallega a la Fira Mediterrània

La Fira Mediterrània d’enguany torna a respirar vida després d’una edició pandèmica  bastant apagada i sense ambient al carrer. Això es nota en la gent: el centre de Manresa és ple d’activitat i a les terrasses del Passeig Pere III no els falta feina. Es respira una barreja d’alegria i relaxació, aquell sentiment que un experimenta després d’estar en tensió una temporada i pot, finalment, descansar. Avui jo tinc una cita amb Galícia, actuen les Tanxugueiras i el duo Caamaño & Ameixeiras.

Al pati de l’antic Casino hi ha instal·lada una carpa on, aquesta vesprada, podrem  veure a les gallegues Tanxugueiras. L’interior de l’espai dista bastant de la imatge que oferien fins ara els concerts post pandèmia, per primera vegada en molt temps veig les cadires col·locades una al costat de l’altra, sense que la gent hagi de guardar tanta distància de seguretat, l’aforament torna a ser complet.

Amb una sorprenent puntualitat, les Tanxugueiras comencen amb molta potència i una energia que contagien des del primer moment. Olaia Maneiro, Aida Tarrío i Sabela Maneiro surten a l’escenari amb l’actitud de donar-ho tot i oferir un concert memorable. Són joves, decidides i porten una alegria i una passió que en tot moment aconsegueixen omplir la carpa. Tarrío afirma que “és un somni poder ser dalt d’aquest escenari i portar la cultura gallega, que estimen i adoren” a la Fira Mediterrània.

És un dels últims concerts de la gira Contrapunto. Canten tan acompanyades de la banda com a capella, però l’element que més destaca de la seva proposta són les panderetes, un instrument que té molt pes en la música d’arrel gallega. Amb el seu ús també volen reivindicar les pandereteiras, dones que tocaven a les festes del poble i que, malgrat tenir-hi un paper clau, no se les ha tingut mai gaire en compte.

Quan ja queda poc perquè finalitzi el concert avisen: “Fins ara hem fet una música tradicional bastant pura, però a nosaltres a part del que és tradicional també ens agrada el contemporani i l’urbà i no ens agrada acomodar-nos, així que us deixem un trosset del proper disc”. Això marca un canvi tant en la música com en la presentació de dalt l’escenari. Les tres cantareiras abandonen els peus dels micròfons, que fins aleshores marcaven les seves posicions a l’escenari i la posada en escena esdevé més lliure. Sense renunciar a l’arrel, l’estil musical canvia molt i la música més electrònica fa notar el seu pes.

Caamaño & Ameixeiras

Una hora més tard, a Plana de l’Om, és el torn de Caamaño & Ameixeiras. Són vingudes de la mateixa terra que les Tanxugueiras, però la seva proposta és radicalment diferent. El duo està format per Sabela Caamaño a l’acordió cromàtic i Antía Ameixeiras al violí i a la veu (i a la pandereta). Ens presenten el seu primer disc Aire!.

Una curiositat lingüística: Ameixeiras sap parlar català, però Caamaño comenta que no té aquesta sort i que, per tant, és parlar en castellà o en gallec. El públic es posa d’acord instantàniament per demanar-li que s’expressi en gallec. I jo, que em fascina l’idioma, contenta.

La seva música és principalment instrumental, violí i acordió s’uneixen per dur-nos aire fresc i transportar-nos a un món més festiu, alegre i, per què no dir-ho, més bonic, on també hi ha lloc per la reivindicació, la intensitat, i el bailar pegados. Amb la tradició gallega com a punt de partida, barregen músiques d’arrel balcànica, argentina o brasilera.

En el concert hi ha molt bona connexió, tant entre les dues intèrprets com amb el públic, que s’hi lliura agraït. La gent s’entusiasma amb Caamaño & Ameixeiras i està més que disposada a participar en l’espectacle, a aplaudir fins que els facin mal les mans i a riure amb elles.