Manel diu adeu a l’ukelele

Els Manel feia exactament quatre mesos que no tocaven en directe, des que el 7 de març van fer el darrer concert de gira a l’Auditori de Cornellà. Guillem Gisbert va donar la benvinguda als assistents que ahir s’aplegaven al Grec anunciant que no seria un concert catàrtic (“totes les cançons que cantarem aquesta nit les vam fer sense ni saber què era el coronavirus), però sí que va ser un concert reparador, i com remarcava el mateix Gibert, “un petit miracle”, veient com van les coses en la indústria musical.

Els Manel van reprendre davant un amfiteatre clapejat de persones i plantes la gira del seu cinquè disc, Per a la bona gent, que marca un canvi de rumb cap a una sonoritat més tecno i electrònica. El més interessant va ser comprovar com la nova sonoritat d’aquest disc impactava en el seu repertori. Van alternar els temes del nou àlbum amb cançons de sempre, però passant-les pel sedàs d’aquest nou registre, amb el qual se senten tan còmodes que els permet revisar i revolucionar els seus temes anteriors. Dues cançons es van salvar d’aquesta frenètica electrificació, ‘La cançó del soldadet’ i ‘Ai, Dolors’ un parèntesi de calma enmig del concert, i més encara perquè Guillem Gisbert va tenir un petit incident tècnic i va haver de tornar a afinar la guitarra.

La maquinària d’aquest nou directe és potentíssima. El gran daminificat d’aquest nou Manel és sens dubte l’ukelele, que no té espai en un espectacle en què el ritme de llums i colors, precís i desbordant, feia que el fons de pedra calcària del teatre Grec semblés carn viva per moments. La posada en escena, amb alguns gags d’una teatralitat molt controlada, va ser un ingredient decisiu d’un espectacle que va arrossegar el públic a aixecar-se i ballar als últims bisos, ‘Boomerang’ i ‘Benvolgut’. Els Manel van seguir al peu de la lletra el setlist que ens havia passat l’organització del Grec, però Gisbert va fer creure a una fan espontània que va cridar ‘Benvolgut’ cap al final del concert, que tancarien la nit amb aquesta cançó només per complaure-la. I així va ser. Gisbert va cantar el ‘Benvolgut’ com un Dràcula que xucla la sang jove de les seves millors cançons, amb el públic dempeus i corejant la lletra com si fos un himne. Vam baixar de Montjuïc exultants, Barcelona als nostres peus, aprofitant la vista privilegiada de la ciutat.

Podeu consultar tota la programació del Grec en aquest enllaç.