50 anys de pop català: música de masses, grafisme i escena

Resumir mig segle de pop català no és una tasca fàcil. La música ens transporta a èpoques diverses i connecta amb les emocions més pregones. El viatge que ens proposa l’exposició Popcèntric, de la mà del grup Enderrock i Bankrobber, ens acosta als inicis del pop català des de múltiples vessants: les lletres censurades pel franquisme, el grafisme que servia per promocionar els artistes, el vestuari amb què sortien a escena els músics, i tota una selecció de cançons que han marcat diverses etapes de les nostres vides, tenint com a punt de partida el segell Concèntric: un dels primers promotors del pop com a fenomen de masses a casa nostra.  Es podrà veure fins el 12 d’abril a l’Arts Santa Mònica.

La discogràfica Concèntric va néixer l’any 1965 a Barcelona i fou una de les impulsores i propagadores del moviment del pop en català. “El segell irromp al mercat amb un disc de Guillem d’Efak, músic mallorquí de mare guineana que fa blues i que imprimeix una manera de fer revolucionària”, explica el comissari de l’exposició Lluís Gendrau. Concèntric va tenir una vida curta però molt intensa, al cap de 9 anys tancava per falta de recursos. Va deixar un llegat, això sí: va publicar els primers discos de Maria del Mar Bonet, de Lluís Llach, de Pau Riba -que a més va col·laborar amb la discogràfica com a grafista- i va ser la primera discogràfica que va publicar el primer disc de llarga durada. “Segurament gràcies a Concèntric, altres discogràfiques més antigues com Edigsa es van afanyar a publicar molts més discos de pop”, diu Gendrau.

El pop com a fenomen de masses

“Volem que el pop se l’escoltin les classes populars, que les dones de fer feines se’l facin seu, que soni als celoberts”, aquestes eren les paraules d’un dels creadors del segell discogràfic Concèntric, Ermengol Passola. “En contrast amb altres tipus de música que eren més elitistes, el moviment del pop volia arribar a les masses”, afegeix Gendrau. “I com fer-ho? Reunint el públic, tenint locals com la Cova del Drac on fer concerts”. “Concèntric va publicar prop de 150 títols entre els quals alguns dels Setze Jutges (Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Guillermina Motta, Rafel Subirachs), però també del moviment de la Nova Cançó (Maria Dolors Laffitte, Joan Isaac) i, sobretot, es va dedicar a amplificar i difondre les cançons i hits dels primers grups de pop rock català, a més de versionar grans cançons franceses i anglòfones”, destaca Gendrau.

“La generació d’artistes que tenim avui no seria el que és sense aquest passat comú: referents dels anys 60, els Beatles, els Rolling Stones, però també en Pau Riba, en Jaume Sisa i tants d’altres”.

L’Arts Santa Mònica acollirà, a més, a part de l’exposició Popcèntric una sèrie de concerts d’artistes de pop contemporani cada divendres a les 21h, amb artistes com Renaldo&Clara, The Mamzelles, Nico Roig, Lost Fills, Senior i el Cor Brutal, Esperit!, Coriolà, Trau, Miquel Serra, The Free Fall Band, Copa Lotus o Zeidun, combinats  amb els pioners Pau Riba i Francesc Burrull.

El work-in-progress de Mazoni

Jaume Pla (Mazoni) també se suma a l’exposició Popcèntric no només com a artista que apareix en fotografies i a l’hemeroteca musical, sinó perquè està a punt d’assumir un repte creatiu singular: passar un mes a l’Arts Santa Mònica i dedicar-se a compondre cançons diàriament. Cada setmana farà una petita audició-showcase de 30 minuts per a un grup reduït on explicarà com van els seus progressos creatius, quins camins ha descartat i quines decisions ha anat prenent en tot el procés compositiu. “Serà com un taller-master class per a compositors, amants de la música o persones interessades en el procés creatiu d’un artista”, diu Mazoni. Un dels paràmetres establerts és que cada cançó ha de ser interpretada i pensada per a un instrument diferent. El punt de partida, però, serà el piano vermell que l’Arts Santa Mònica ha deixat al músic.

Els showcases tindran lloc els dies 10, 17 i 24 de març i s’hi podrà accedir sol·licitant-ho via Twitter a la discografica Bankrobber, i el concert final serà el dia 31 de març al claustre de l’Arts Santa Mònica.

Un recorregut emocional pel mig segle de pop català

L’exposició és un viatge a través del temps i l’espai on grafisme (grans cartells, banderoles, portades de discos); de vestuari (hi ha un espai que recrea els camerinos dels artistes amb la roba que el cantant de N’gai N’gai comprava als mercats londinencs, amb els vestits dissenyats per a l’Anna Roig, amb referències sobre els sastres que van vestir als Gossos (la sastreria Señor de Manresa), o la indumentària hippie del Gerard Quintana quan actuava amb Sopa de Cabra, entre molts d’altres); d’espai sonor (on l’espectador en qualsevol moment pot, mitjançant uns auriculars, sintonitzar algunes de les cançons dels grups històrics del pop català).

També hi ha un audiovisual de 10 minuts de duració que signa Isona Passola, dedicat a la figura d’Ermengol Passola (pare de la cineasta) cofundador del segell Concèntric juntament amb Josep Maria Espinàs i Francesc Burrull. Una altra de les sorpreses audiovisuals serà el film documental Dioptria 37+1, dirigit per Nolasc Riba i amb guió de Pau Riba. Aquest documental radiografia l’àlbum Dioptria de Pau Riba, considerat el millor disc del rock català de la història.

L’espai es divideix en 4 grans seccions: pop rock, pop folk, pop d’autor i pop psicodèlic i entre influències musicals, gràfiques i històriques, anem recordant i descobrint cançons singulars. Anem des de Guillem d’Efak, Pau Riba, Oriol Tramvia, Jaume Sisa, Guillermina Motta o Maria del Mar Bonet fins a La Iaia, Mourn, El Petit de Cal Eril, Núria Graham, Coriolà, Anímic, Renaldo & Clara i Joan Colomo, entre molts d’altres.

L’exposició inclourà diferents performances de músics i altres sorpreses que els visitants podran gaudir fins el 12 d’abril a l’Arts Santa Mònica.