10 imperdibles del Mercat de Música Viva de Vic

Del 18 al 21 de setembre, a la capital osonenca, se celebrarà la 31a edició del Mercat de Música Viva de Vic.

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

Del 18 al 21 de setembre, a la capital osonenca, se celebrarà la 31a edició del Mercat de Música Viva de Vic. El nostre Liverpool veurà places i sales ocupades per solistes, músics i espectadors. Per fer-vos més còmoda la selecció de concerts hem escollit els 10 artistes que creiem que són ineludibles. Teniu tres setmanes per anar assaborint-los. Per a qui vulgui un petit tast previ de la programació, el Mercat organitza un acte de presentació a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm el 10 de setembre a les 20h. Es presentarà el cartell i tindran lloc les actuacions d’ Espaldamaceta, Side Chick, Xavier Calvet, Mazoni, A Contra Blues, Aiala, Ferran Palau, Hijos del Trueno i Bakanoa.

Núvol sorteja 10 entrades per l’acte de presentació. Si voleu participar, envieu un correu a info@nuvol.com amb l’Assumpte “Sorteig MMVV”.

El Petit de Cal Eril. “¿On deu anar tota l’aigua del mar?”, es demana Joan Pons a Sento, tema inclòs al seu últim disc, Energia fosca. Pons, que acostuma a llançar més preguntes que respostes, ens serveix en cada disc una conclusió clara i sòlida: val la pena escoltar-lo, llegir-lo, veure’l, seguir-ne les passes. Energia fosca ens ha afermat aquesta evidència. El disc té la precisió de l’espai i el misteri de la gravetat. Tot funciona. Des de l’expansió de Pols a la simplicitat de L’energia fosca. El de Guissona tocarà el dia 21 a la Plaça Major (21.45 h).

Lidia Damunt. L’esperem amb neguit. El nou disc de Lidia Damunt arriba aquesta tardor i el podrem escoltar el dia 18 a la Jazz Cava (21.30 h). De Nacer en Marte en coneixem –de moment– un parell d’avançaments: Tu presencia i Felicidad. Els dos temes ens fan preveure un disc impregnat de la torrencial personalitat de Damunt. S’acosta un àlbum exultant, amb aquella veu descordada, curull de plantejaments vitals, amb el punt just de cinisme. La continuació de Telepatía s’endevina com una passa endavant elemental.

María Rodés. Les bruixes inspiren. Han estimulat, per exemple, els escriptors Irene Solà i David Marín, i ara són l’empenta de Rodés, que serà a Vic amb un espectacle (Lilith) de poder i sortilegi. Les bruixes de Burriac han esperonat la cantant i ella s’ha lliurat a la investigació per acabar topant amb la pionera Lilith, la primera dona del paradís, del qual en va ser expulsada per díscola. Per Rodés, la tria de les bruixes té un sentit més profund que la simple atracció de la llegenda: amb elles, la de Cabrera de Mar homenatja a “les dones lliures que s’han atrevit a mostrar la seva intel·ligència, curiositat i inconformisme”. Dones que estripen les costures del cànon i la norma. Amb l’espectacle, que ja ha presentat en alguna sala (al Museo del Prado o al Tros del Marcel·lí, a Horta), l’autora d’Eclíptica diu que vol “desmuntar el mite d’Eva”. Aquests i altres motors inspiradors han empès Rodés a la creació de noves cançons i a la recuperació de vells temes. 20 de setembre a l’Auditori Atlàntida (22.15 h).

Da Souza. Els mallorquins passaran per Vic per desplegar avançaments del seu nou disc, que es publicarà durant el primer trimestre del 2020. Nosaltres haurem de ser hàbils i detectar què és novetat, què és rebuig o què és pur divertimento. Entre cant i cant, cauran, és clar, clàssics. El seu últim disc és Futbol d’avantguarda (2018), on trobem les magnífiques Migracions de salmons i El rei és mort: “El rei és mort / i amb ell també sa meva sort”. Més enrere encara hi ha Gran Salt Endavant (2016) o el remot Flors i violència (2013), del qual en volem reivindicar Cap blanc. 19 de setembre a la Jazz Cava (22 h).

Ferran Palau. Ferran Palau és el nostre home; el Premi Núvol 2018 de la secció Calàndria (música i poesia). Amb ell, l’any passat, vam descobrir què és això del ‘pop metafísic’, un gènere que també domina El Petit de Cal Eril. Blanc va ser un sòlid arrelament, però aquest poderós treball no serà l’ham que el durà fins a Vic. El de Collbató visitarà Osona per desplegar el contingut de Kevin, quart lliurament i un dels treballs més esperats del nou curs. El 19 de setembre, a les 21.30 h, les noves composicions sonaran a l’Atlàntida. Tenim les ungles consumides. Aquí, una pista.

Mazoni. L’any 2007 Mazoni va fer una versió admirable del Maggie’s farm de Dylan. En mans de Jaume Pla, aquella reivindicació de la dignitat va esdevenir La granja de la Paula, una bomba ben confiscada. Des d’aleshores no hem dubtat en què calia seguir-li la pista. Han passat un grapat de discos (Si els dits fossin xilòfons, Sacrifiqueu la princesa o Carn, os i tot inclòs) i aquest octubre veurà la llum Desig imbècil, del qual la setmana vinent en tindrem un primer avançament (estigueu alerta!). Ara bé, si voleu ser els primers a escoltar el disc íntegrament, només heu d’estar el dia 20 de setembre a l’Atlàntida (21.30 h). Tan fàcil.

Lorena Álvarez. Ai, Lorena, que ja ets aquí. Amb aquells oms alts, el sol mort i l’home que t’has d’espolsar. Colección de canciones sencillas (2019) no ens ha decebut. Està a l’altura del fantàstic Dinamita. Tornes amb el so de la terra (Astúries, en el teu cas) i els cors t’acompanyen amb aquella intensitat habitual. Una intensitat que trasbalsa. Les lletres són, com sempre, d’una senzillesa aparent. Ens parles de l’enveja, de la simplicitat de la vida, del funcionament lògic de la natura. I de la llibertat d’una dona que engega a dida l’home que li aixafa els dits. No vols rams de flors. És normal. Ets l’equilibri entre l’ahir i l’avui. 19 de setembre a la Carpa Negra (19.15 h).

Lina i Raül Refree. Productor de la primera Rosalía (Los Ángeles), Raül Refree és un músic incansable. Ara fa parella amb la portuguesa Lina, amb qui ha gravat un disc (Lina & Raül Refree) que sortirà el gener vinent. Han passat l’estiu de gira anticipada per la península. Una gira que ha sumat un tercer i descomunal nom: Amália Rodrigues. No es pot treballar el fado sense passar per ella. Una vegada i una altra. Avé Maria o Estranha forma de vida. Lina i Refree han transgredit la sonoritat de Rodrigues, que amb ells és una veu jove i sentida amb fons electrònic. La guitarra virtuosa de Refree ha desaparegut; ara, el productor seu al piano: Lina i Rodrigues així ho reclamen.

Espaldamaceta. Una portada refrescant i un treball honest. Juan José González, esperit del grup, ha decidit tornar a la serra per cantar en català a la concurrència. Ho fa després d’una carrera sostinguda i aixecada sobre la llengua d’Aute. Amb aquest canvi lingüístic també arriba un gir en el to. Millor que mai conté una celebració del glop de cervesa, de les petites coses. Petons als dits o Saber conviure són dos bons exemples d’aquest canvi. “Com m’agrada saber conviure amb tot el que ets tu”, canta exultant. “… cridant els teus dimonis que sols són al cap / que de tan bonic / ells s’haurien agenollat”, murmura a Petons als dits. Ah, tampoc us deixeu perdre Pili Pili. Esperem escoltar-la el dia 18 a la Carpa Vermella (23 h).

Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. A Joan Garriga l’hem vist aquest any sobre l’escenari del Teatre Nacional, arrodonint La bona persona de Sezuan. El músic, fundador de La Troba Kung-Fú i Dusminguet i figura clau de la música popular catalana del segle XXI, és l’inventor de la rúmbia (combinació de rumba i cúmbia). A Vic, Garriga ens traslladarà a Mèxic. Ho farà amb la interpretació de l’EP Nocturns de vetlla i revetlla (2019), acompanyat de la seva nova troupe galàctica. Llatinoamèrica, al cor i a l’acordió. 20 de setembre a la Plaça Major (23.15 h).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació