Viure sense arrels

Quaderns Crema publica 'L’expedició al baobab' de Wilma Stockenström, un clàssic de la literatura sudafricana

Anna Rossell

Anna Rossell

Filòloga, escriptora, crítica literària i gestora cultural.

On és el llindar entre somni i realitat? I, sobre tot, té aquesta distinció, sovint, alguna rellevància? L’expedició al baobab de Wilma Stockenström ens obliga a plantejar-nos la pregunta. La lectura ens obre la porta a un món on aquesta diferència es fa, en molts moments, supèrflua, perquè l’imaginari i la realitat de la vida estan tan estretament lligats que no som capaços de destriar-los. Com diu la protagonista d’aquesta novel·la, sovint cal «[…] callar per projectar els somnis cap enfora, perquè el setè sentit és el son» […]. Si em permeto dormir tan sovint, ja no és per atzar, i des de fa molt temps tampoc no és una evasió. És l’únic moment en què visc, em dic».

Wilma Stockenström

No és que l’autora empri un estil narratiu en clau onírica a la manera de Kafka. Stockenström (Napier, Sud-Àfrica, 1933) no fa ús de la pseudoabsurditat del llenguatge del somni com l’autor de Praga. El seu registre no recorre a la macrometàfora, sinó al lirisme i a la petita metàfora, i aquest llibre en va ple. Es percep que l’autora és també poeta i que participa vivament d’una tradició literària immersa en cultures africanes. Per bé que allunyada de la tradició ioruba a la que pertanyia Amos Tutuola (Nigèria), alguns passatges del text de Stockenström recorden El bevedor de vi de palma, de l’autor nigerià. La capacitat de descriure situacions en un llenguatge d’imatges universal que escapa a la condició prosaïca de la raó és indiscutible.

Tanmateix, el que narra en primera persona la protagonista té més a veure amb tragèdia i desafecció que amb idil·li i amor. La matèria narrativa la conformen el pensament i les reflexions d’una dona que rememora la seva vida des de la seva nova condició i el lloc que ara l’acull, el ventre del gran baobab, l’arbre que li ha donat protecció des que ha aconseguit viure per si mateixa. L’anirem coneixent a través dels seus records i de la descripció que fa d’allò que veu i passa al seu entorn. I és en aquestes descripcions on es concentra més la càrrega metafòrica i el lirisme. Perquè el relat de la vida que li ha tocat de viure a ella, com un destí inapel·lable, no hi ha dubte que no pertany a l’esfera del somni. Llavors la narració adopta un registre concret i taxatiu.

La novel·la, escrita originàriament en afrikaans, fou traduïda a l’anglès per J. M. Coetzee.

La protagonista, capturada quan era petita després del salvatge assassinat de la seva família i la destrucció del seu poble per part de capturadors d’esclaus, ha passat per diversos amos, com una esclava, sempre propietat d’altri. Mancada de llibertat i sotmesa al caprici del senyor de torn, ha experimentat la maternitat, el dolor de veure’s separada dels seus fills tan bon punt els ha deslletat, el sexe com a amant o concubina, també l’enamorament, però mai, fins que ha trobat recer a l’arbre, ha disposat de la seva persona i del seu temps. I no hi ha lament en les seves paraules, únicament constatacions; i en aquest laconisme, d’emoció estrictament continguda, rau justament la dimensió de la crueltat dels fets que narra relatius a la seva vida i la d’altres esclaus que comparteixen el mateix fat.

Només ara, en la seva soledat i desarrelament, enmig de la natura, en algun lloc d’un país africà que podrien ser molts, l’antiga esclava esdevé persona i se sap persona. Des d’aquest entorn ella conforma la naturalesa; hi està immersa com un element més i en depèn. Les descripcions de la natura constitueixen la major part de la matèria narrativa, sovint esplendorosa, amarada d’aigua («l’esperit d’aigua» i «el meu esperit d’aigua» són leitmotiv de la novel·la), en altres moments eixuta i erma. En aquest sentit, el mitjà natural se’ns presenta com el lloc que, lluny de cap idealització pseudoromàntica —ben al contrari, ella és testimoni de violència, mort i destrucció al seu entorn— , és l’únic capaç d’acollir l’ésser humà com a ésser natural que és.  

L’acció està ubicada en un moment indeterminat del temps. Els fets es poden haver esdevingut segles enrere i fins la segona meitat del segle XX. Stockenström tracta una temàtica que, lamentablement, la Història s’ha encarregat de convertir en clàssica.

La novel·la, escrita originàriament en afrikaans, fou traduïda a l’anglès per J. M. Coetzee. I és des de l’anglès que Dolors Udina l’ha traduïda al català. El segell Siruela la va publicar el 2019 en versió espanyola de Lorenzo Luengo.   

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació