Víctor Català i la memòria salpebrada

Club Editor publica la primera part de 'Mosaic', un trencadís d’imatges en què sembla que Víctor Català ens parla de la vida en primera persona

En aquell temps dolcíssim en què les figues comencen a badar-se i els magraners esclaten pels marges, de tant en tant, a les lleixes de les llibreries catalanes, hi cau un llibre capvespral, daurat, llanós. I llavors, si el trobes, sents l’esclat minúscul i fugaç de certesa menudament revelada: les estacions, cadascuna amb les seves dèries, també passen per les llibreries. I amb cada estació, una collita. Club Editor, aquesta tardor, ens taca els capcirons, les mans senceres, regalims pels canells, de suc de Víctor; amb un llibre que Víctor Català va escriure, precisament i sobretot, a la tardor. Si més no, la primera part. 

Víctor Català
Víctor Català. |

Mosaic és un trencadís d’imatges d’aparença autobiogràfica retallades, sovint de caire anecdòtic; enaltides, justament, en la precisió del retall i en la complicitat de l’anècdota a mitja veu explicada. Català ens hi parla de la pròpia vida, d’impressions de coses esparses, d’animals i d’homes, de tresors casolans. I diríem, d’entrada, que ho fa en primera persona, que són pàgines viscudes i que ens diu, doncs, tota la veritat en una invocació esgotadora de la memòria. Però si esmolem una mica la lectura, ens adonarem que si Rodoreda estirava els records personals cap al magma literari, i els hi deixava caure com àncores de versemblança, potser, Català, fent servir un procés igual però a la inversa, fa vessar el magma literari a damunt dels records vers, i tot ho remena i magreja i ho deixa eixarreir fent una pasta perfecta, on record i literatura, on certesa i engany esdevenen, per què no?, una mateixa cosa. Una cosa que envesca. I que, de tant en tant, a més, pren un aire dogmàtic, de res murmurat, que embriaga. “Tinc un niuet meu sota una teulada, com les orenetes, un niuet solament, i amb ell tinc totes les riqueses; totes aquelles riqueses que no es compten per milions i que, potser per això, els que tenen milions no poden contar-les.” O bé: “Jo tinc una bella cambra blanca… He dit bella i el cert és que no té altra bellesa positiva que sa blancor.” I més encara, des de l’endreça: “A tu, l’esperit elemental que sentis la grandesa immensa de les coses petites que els homes deprecien i a ella t’entreguis amb amor de nen.” I vet aquí l’ham que tot lector disposat a rentar l’ànima de vanitats i presses, disposat a badar amb les menudalles del món, mossega.

Aprofitant el sentit estricte del títol original, Mosaic, s’hi han fet, en aquesta edició, afegitons i censures, pedaços i cises. Com si el llibre fos un vestit de núvia antic que, tot passant de mare a filla una vegada i una altra, hagués anat mudant segons el gust de cadascuna, segons la moda del moment. I ric, ric, ric… És el mateix i és un altre. Així, el Mosaic que Club Editor ens posa a les mans és, fet i fet, un espectre entelat del Mosaic primer, que es va publicar durant els anys quaranta. La primera secció del llibre, “Fòssils”, és un recull de textos inèdits que l’autora va escriure a setanta anys llargs, i que s’ha cosit fent sobrefil a les dues parts que ja havien estat publicades; i que ara, amb aquest afegit, han passat a ser la segona part, “Facècies i coses”, i la tercera, “Amics i parents”. I aquest mosaic avui tríptic és, de fet, Mosaic III, especificat al llom del llibre però no ben bé en la coberta. I els dos volums que, per tant, per força el precedeixen, seran publicats, a poc a poc, en ordre invers, a Club Editor. On, ja se sap, tenen la tossuderia beneïda d’encaboriar-se amb autors tocats per mà divina, i d’editar-los, o de reeditar-los, de cap a peus. Fugint dels títols-bandera solitaris, que esbiaixen noms, obres i èpoques. Fent, doncs, edicions que duren anys, que duren tota la vida literària de cada autor. Edicions de mirada horitzontal. En què les obres d’un mateix escriptor, senceres i desplegades, s’apuntalen i s’expliquen les unes a les altres, badades igualment sota el raig més dreturer, més franc, que sap fer el sol.

No és gens vana la companyia de Blanca Llum Vidal, al pròleg, i d’Agnès Prats, a l’epíleg, que, fent de curadores, ensenyen amb paciència les bastes i costures d’aquest anar amalgamant fragments que és el llibre, en què no només hi ha el criteri primer de l’autora, sinó que s’hi han sobreposat el de les curadores i el de l’editorial. Que, com deia, ha optat per afegir “Fòssils” al principi, sense tenir la certesa de si havia estat escrit per anar en aquest recull; i que ha eliminat, per exemple, “Girades”, la coda originària, que era feta de traduccions esbocinades traslladades al català per l’autora, i posada dintre el llibre d’acord amb la seva voluntat, “i que ens fa l’efecte que trenquen el sentit unitari del llibre”, diu Prats a l’epíleg. I si ara en parlo no és per provar d’estalviar a ningú la fredor de mans que fa, abans de llegir, provar d’entendre tant trencacaps de textos i criteris, i tant tisoreig, perquè malgrat l’esparracament i el recosit, la lectura, tal com es presenta finalment, cau a l’ànima com una ala de papallona a damunt d’un mirall d’aigua. Suau, lenta, divinal. En parlo per aquest “sentit unitari” que s’ha volgut donar al llibre que Club Editor presenta, i que potser no havia de tenir en la seva naturalesa inicial. I que em sembla que s’aixopluga, sobretot, en la creença a fe plena, a ultrança, que tot el que Català hi evoca és, segur, memòria i, per tant, veritat.

El Mosaic III de Club Editor es presenta com “l’únic llibre que Caterina Albert va escriure en primera persona. Aquesta vegada el camí no el fa la imaginació: són episodis d’infància, impresos tan vivament en la memòria que esclaten amb frescor quan l’autora, a prop de complir vuitanta anys, els rescata”, diu la veu en off de la contracoberta. “S’ha de tenir una retentiva molt esmolada per recordar, als setanta-set anys, que quan només en tenies dos vas fer un niu de llana dins una cistella per abrigar un pollet”, explica Vidal al pròleg. Per tant, es dóna per fet que Víctor Català s’aferra als records concrets i ferris que, a gairebé vuitanta anys, sotallençol i coronada per un capçal de llit tot filat de flors de fusta fent sanefa, devien revenir-li a la memòria una vegada i una altra, com solen treballar els records quan els homes envelleixen, amb tossuderia i nitidesa i embafats de flaire de codony. Però, no podria ser, per exemple, que Català, prenent un nucli de veritat, hi cabdellés el fil de la ficció al volt? No podria ser que hagués fet autoficció abans de l’autoficció? Que hi hagués posat, dit a l’engròs, més pa que formatge? Pa calent, pa dens, pa odorant… però més pa que formatge, més ficció que fets, al capdavall?

Goso dir que la lectura plena d’aquest Mosaic III, i la virtut que sigui fet a retalls afegits i omesos d’abans i d’ara, és de poder-lo llegir, precisament, amb una dent nerviosa d’incertesa clavada al llavi, amb els braços estesos fent l’avió, amb els palmells ben oberts i oferts, fent equilibri constant sobre el fil estretíssim d’aquest dubte. Feia de notari de records, Català, quan l’escrivia? Té un to memorialista, la seva veu? O feia, una mica velada sota el pseudònim des de la primera edició de 1946, un calidoscopi literari en què ella era el seu propi personatge? Feia un llibre que volia ser joc, i desori de calaixet, i laberint d’espills? La meravella d’aquesta obra tal com avui la trobarem a la llibreria del nostre barri rau, trobo, precisament, a poder transitar desacomplexadament aquest dubte. I que la clau del misteri sigui, és clar, introbable, si més no en aquesta vida. “Tot té la seva poesia en aquest món; tot, fins les teulades…”, hi escriurà. I si del dedins de les coses més eixutes se’n pot filtrar, tot d’una, com una anunciació latent, un gotim de poesia, vol dir que de cada record quotidià, d’aparença fada, se’n pot bastir, gotim a gotim, un paradís literari, de carn de pàgina, de pell de lletra. 

Hem donat, potser, un sentit massa confessional, i per tant de franquesa insubornable, a la memòria i a tot allò que se’n desprèn, especialment si està escrita. Però Víctor Català era, abans que cap altra cosa, una novel·lista. I és, potser, justament a través del novel·lar, de fer contes de la taula parada, del gat que passa, d’aquell no res d’un dia qualsevol, que les filtracions de veritat cristal·litzen, a poc a poc, per sempre, en la fantasia. “Sortosament, el sentiment de les coses no es regeix, com les coses mateixes que l’inspiren, per les lleis inflexibles de la lògica. Sovint sovint és salpebrat, amb major o menor intensitat, per polsims d’arbitrari i d’imprevist, que és lo que en fa son millor condiment, el saborós tast original que ens desvetlla mil gustos i ens els encasta definitivament en la memòria, perquè anem llepant-los i regustant-los a través del temps.”

Sigui com sigui, tothom hauria de tenir Mosaic a la vora: pel joc del dubte que deia, perquè és fruita llibresca de tardor i fa de bon collir, de bon menjar i de bon pair, perquè és Víctor Català i Víctor Català és meravella, i encara per una altra cosa: Mosaic és tothora una festa major lingüística, una proclama d’amor a les llengües vives, que vol dir, dit sense dir-ho, una proclama d’amor a la llengua catalana viva, terrosa i alada, indomable. Apta per fer memòria, i fetilleria literària. “Les llengües vives són un fenomen màgic, singularíssim, quelcom d’una flexibilitat tan extraordinària que sintetitza, emmarca i reflexa tot lo bo, tot lo dolent, tot lo bell, tot lo lleig, tot lo útil, tot lo balder de la vida; idees accions, sentiments, passions, fantasies […] Per això cada època té el seu diccionari, la seva llengua pròpia, diluïda o concentrada —com vulgueu!— en l’ancestral corrent circulatori; i resulta d’un efecte tràgic i còmic ensems als ulls de l’observador equànime el desfici que mostrem els homes de tots els temps […] per fixar lo infixable, per recloure en fórmules convencionals inamovibles lo que és, per natura i per essència, lliure i rebel a tota imposició calculada.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació