Les cendres censurades d’Aurora Bertrana

Escrita a principis dels anys 60, la novel·la Cendres de l’escriptora i violoncel·lista Aurora Bertrana (1892-1974) ara veu la llum gràcies a Edicions de la Ela Geminada i a Adriana Bàrcia, especialista en l’escriptora gironina, que l’ha rescatat del fons Bertrana de la Universitat de Girona i s’ha encarregat del treball d’edició. El volum publicat parteix de dos mecanoscrits del fons Bertrana de la UdG: d’un n’ha agafat el títol i de l’altre, batejat per l’autora com L’inefable Philip, en pren el text. Es tracta, explica Bàrcia, d’una «versió depurada» del primer que l’escriptora va presentar al premi Sant Jordi de novel·la l’any 1967, que es publica coincidint amb el 130è aniversari del seu naixement. Cal recuperar la figura d’una autora de la qual Salvador Espriu, en el pròleg a Cendres, en diu que es caracteritza per «una activitat constant, indefallent, a prova d’incomprensions i de silencis».

Aurora Bertrana, filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar, és una de les figures més singulars de la literatura catalana del segle XX. El seu esperit aventurer i la seva personalitat independent la van convertir en una gran coneixedora d’altres cultures i, sobretot, en una ferma defensora dels drets de la dona. Especialment coneguts són els seus llibres de viatges, els quals van propulsar la construcció de la imatge literària d’una escriptora que es caracteritza per l’inconformisme, la curiositat i la perseverança. Malgrat el seu interès pel món literari, Bertrana va rebre una educació essencialment musical i, sota la protecció de l’escriptora Carme Karr, va viatjar a Barcelona i a Ginebra per consolidar aquests coneixements. Durant l’estada a Suïssa, publica els seus primers textos a La Veu de Catalunya i és precisament al llarg d’aquesta etapa que viu el cúmul d’experiències que l’aniran convertint en la dona cosmopolita que es reflecteix en les seves obres.

En el moment en què fou escrita Cendres, la censura franquista no va permetre que es publiqués perquè, oh pecat!, l’autora parla d’homosexualitat, de bisexualitat, de suïcidi i d’adulteri, i això podia suposar un escàndol en la moral trastornada de l’època. Ambientada entre Barcelona, la Costa Brava, l’Alta Savoia i Ginebra, Bertrana se centra en la bohèmia suïssa que ella mateixa va viure en els seus primers anys d’exili, bandejada per la família i acollida pels artistes. La novel·la gira al voltant d’un matrimoni burgès que ratlla les convencions i que precisament per això està abocat al fracàs: l’Anna Valls, una noia d’uns vint anys enamorada del seu marit, un anglosaxó inquietant i atractiu, tèrbol i infeliç, s’estavella contra l’amor idealitzat i la hipocresia de la societat benpensant. En paraules d’Espriu, «Cendres és un llibre escrit en una nerviosa i correcta prosa […], amb un savi joc de diàlegs i de breus paràgrafs descriptius i indicatius de les moltes matisades situacions psicològiques que Aurora Bertrana va introduint». 

Cendres és una novel·la que va fracassar per qüestions no literàries. El fet de tractar l’amor i el sexe en temps convulsos, els de l’abans i el després de la Guerra Civil, no va passar censura. Bertrana apostava per casar-se per amor i no per conveniència. I com que l’amor pur i abnegat no té lloc, Bertrana, sense concessions ni morals falses, desplega una pluralitat sexual que va de la promiscuïtat, al divorci, a la intersexualitat o a la perversió de menors. Finalment, podem ser «testimonis de la particular joie de vivre dels artistes ginebrins en cafès de mala mort», en paraules d’Adriana Bàrcia. Finalment s’ha publicat Cendres en un moment en què la lliure expressió tampoc no es troba en el seu punt més galdós.