L’editorial Adesiara està a prop dels dos-cents volums publicats i de la celebració de quinze anys d’història. Enguany continua fent créixer la col·lecció «De cor a pensa», un vertader exercici de memòria i d’arqueologia, que rescata textos contemporanis interessants i de qualitat, però que es van publicar precàriament, van quedar inèdits o han caigut en l’oblit. Són textos republicans, del tombant de segle o de la postguerra, assaigs, ficcions o testimonis, que tenen l’oportunitat de tornar ben acompanyats, sempre amb l’atenta edició, revisió i introducció d’un especialista. Aquest desembre, Adesiara va publicar Una nit (1935), de Domènec Guansé Salesas, i De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius (1941) de Josep Maria Poblet Guarro.

Domènec Guansé fou un important crític i periodista tarragoní (1894-1978), sobretot durant la dècada dels anys vint i trenta. Explorà el camp de la narrativa i el teatre, amb diverses novel·les i reculls de contes coneguts abans de la guerra com La Veus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930) o Les cadenes d’Eva (1932). Es tracta d’un dels molts intel·lectuals marcats per l’experiència de l’exili: va haver d’anar-se’n el 1939, primer a França, i després, a Santiago de Xile. És conegut sobretot pels retrats de personalitats literàries a Retrats d’exili (1947), que es pot dir que feien una significativa competència als de Josep Pla.

L’especialista i estudiós de Guansé, el professor Antoni Isarch, s’ha fixat en un text de l’autor d’abans del conflicte. Tot i haver conegut i conreat el decadentisme (que s’estilava abans de la guerra), Una nit és un text que fa un pas més, i té un plantejament clarament modern. És una novel·la psicologista que s’endinsa en la consciència i les cavil·lacions de Maurici Pomerola, quan li és anunciada la mort de la persona que estimava. Escrita el 1934, quedà finalista al premi Crexells de narrativa, i es troba dins la mateixa estela que altres autors contemporanis més reconeguts de l’època com Miquel Llor o Carles Soldevila. Segueix la línia dels corrents europeus que, des de 1928, havien arribat a Catalunya en forma de traduccions d’Stefan Zweig, Virginia Woolf o Aldous Huxley.

• 

  Crítica

  En una nit, tota una vida

  Teresa Costa-Gramunt

De Josep Maria Poblet (1897-1980), per la seva banda, es recupera un text amb un to ben diferent: De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius és una col·lecció de disset cròniques, que parlen del perible a l’exili. El periodista i escriptor montblanquí escriu un text memorialista, des del compromís catalanista, per deixar constància de la convulsa història d’un anorreament i disseminació forçada. És a dir, per donar una dimensió col·lectiva a l’experiència personal. Ho fa de manera heterodoxa, gairebé estoica, sense nostàlgia ni tristor. Poblet, amb un to afable i bonhomiós explica el trajecte que el portà de Barcelona a Cuba i s’aproxima a la història dels exiliats i els xocs culturals amb què es van trobar. El dia 20 de gener farà vuitanta-un anys de la publicació d’una de les primeres obres en català que es van publicar a Mèxic, l’any 1942.

L’edició i la introducció són a cura de l’especialista Jaume Ferrer Puig, que ha convertit la publicació en un veritable document historiogràfic, que contextualitza i persegueix les arestes de la història a través d’unes notes completíssimes. També ha hagut de fer front a un exhaustiu, però respectuós, procés de correcció i adaptació del text, atesa la precarietat de l’autoedició dels anys quaranta. A l’exili, Poblet guanyà uns Jocs Florals i publicà altres textos com Records vells i històries noves (1941). Entre els anys quaranta i setanta fou un dels autors més prolífics de les lletres catalans, va escriure novel·les de viatges, comèdies i adaptacions teatrals. Tant Guansé com Poblet són exemples de fins a quin punt la guerra va estroncar una cultura que encara s’està reconstruint.