Una estilogràfica contra el feixisme

Quan Franco va instaurar l’autarquia i tot s’havia de fer dins d'Espanya, es va crear la primera estilogràfica

Divendres 23 de desembre em dirigeixo cap al despatx de l’Albert Verdaguer, autor del llibre Josep Vila Sivill (1904-1967). L’edita Rafael Dalmau, Editor. Seiem en una cambra petita i comencem a conversar sobre el seu avi, Josep Vila Sivill, catalanista, independentista, i creador del primer bolígraf d’Europa i de la primera ploma estilogràfica a Espanya. Entre moltes altres coses, també va ser membre de Nosaltres Sols! i membre fundador de l’Agrupació Cultural Atlàntida.

-Per vostè, qui era Josep Vila Sivill?

-Era el meu avi i el meu padrí. Sempre m’ha interessat molt la seva història i el seu compromís per Catalunya. Havia sentit a parlar a la meva mare i a la meva tia sobre el que havia fet, i vaig voler investigar el seu passat.

-El seu avi va ser el creador de la primera ploma estilogràfica a l’Estat Espanyol. Què va suposar l’estilogràfica?

-L’estilogràfica va sorgir tal com la coneixem avui dia a finals del segle XIX als Estats Units i es va donar a conèixer a Europa durant la Primera Guerra Mundial però com que la indústria espanyola duia un cert endarreriment respecte la resta d’Europa no va fabricar-se a Espanya fins després de la Guerra Civil. Aquest invent va suposar una millora en la manera d’escriure; abans la gent quan escrivia feia molts “borrones”.

-Com va sorgir la idea de crear la primera estilogràfica?

-Quan la dictadura franquista va instaurar l’autarquia, no es podien fer importacions i tot s’havia de fer dins l’Estat Espanyol. Les empreses es van veure en la necessitat de crear coses que no s’havien creat mai a Espanya i en els instruments d’escriptura va ser l’estilogràfica. A l’any 1940, principis de 1941, van fabricar la primera estilogràfica, l’Estilogràfica Regia, segurament l’estilogràfica de més qualitat que mai s’ha fabricat a tot Espanya. Portava una corona gravada al cos. Abans de la Guerra Civil hi havia gent que importava les seves peces de l’estranger, i es marcava aquí la seva pròpia marca.

-Per què van gravar una referència críptica a l’estilogràfica i al bolígraf?

-Tant el meu avi com el seu germà Pasqual van considerar oportú gravar una referència críptica de la Corona d’Aragó al cos de l’estilogràfica amb la finalitat de burlar el franquisme.

-Com és que el negoci de l’estilogràfica no va seguir?

-L’any 1940-1941 va sortir aquesta estilogràfica i a partir d’aleshores van sorgir altres empreses que també es van dedicar a fabricar-ne. L’any 1946 el meu avi va fabricar el primer bolígraf d’Europa, això va ser un boom i una revolució pel que fa als elements d’escriure en aquell moment. La gent va deixar d’interessar-se per les estilogràfiques i es va passar al bolígraf perquè s’escrivia molt més ràpid.

-El 14 de novembre de 1927 els germans Vila Sivill, juntament amb altres amics i companys del barri de Sant Martí constituïren l’Agrupació Cultural Atlàntida. Què representa l’Atlàntida?

-L’Atlàntida es va constituir al final de la dictadura de Primo de Rivera, es va crear per donar a conèixer la cultura catalana. Ens hem de situar en temps de la dictadura, on la nostra cultura i la nostra llengua eren perseguides i prohibides. A finals de la dictadura van sorgir molt poques entitats catalanistes que es van crear per donar a conèixer la nostra cultura i la nostra llengua, quan dic molt poques m’estic referint a menys de cinc, una d’aquestes entitats va ser l’Agrupació Cultural Atlàntida. Posteriorment, al 1930 es va crear l’entitat Palestra fundada per Josep Maria Batista i Roca.

-Josep Vila Sivill, com els seus coreligionaris, s’interessava per les ballades de sardanes, l’excursionisme i la cultura del cos a través de l’esport. És per això que va crear l’Agrupació Cultural Atlàntida, dedicada a fomentar l’excursionisme, el sardanisme, la formació intel·lectual i física, en general, en l’àmbit de la cultura catalana. Aquesta entitat esdevé un exemple més del teixit associatiu. Quines eren les tasques que volia dur a terme aquesta agrupació?

-Amb la creació de l’Agrupació Cultural Atlàntida, els germans Vila Sivill volien despertar l’ànima dels patriotes catalans, adormida després de llargs anys de dictadura. Calia fer una tasca constructiva de desvetllament nacional; per això promovien activitats d’excursionisme amb la finalitat de conèixer els paisatges i muntanyes de Catalunya i, d’aquesta manera, estimar-los més plenament. Perquè la joventut assolís la plena consciència nacional era necessari donar a conèixer la vàlua de les doctrines patriòtiques i afirmar encara més aquests sentiment nacionalista. Raonaven que a través de la lectura i l’estudi de la història de Catalunya es descobreix la rebel·lia innata d’un poble que no vol ser esclau, orgullós de la seva llibertat.

-El sentiment d’admiració per la lluita irlandesa contra l’imperialisme britànic va fer que un sector del nacionalisme català trenqués amb el regionalisme de la Lliga; per això, el 26 de març de 1931 Daniel Cardona, Lluís Marsans, Lluís Escaler i Manuel Pagès, que havien col·laborat en la creació de l’Estat Català al 1922, van constituir l’agrupació Nosaltres Sols!. Què era?

-Era un partit polític que la seva única finalitat era fer tots els possibles per assolir la llibertat integral de Catalunya. Els seus militants incidien en la necessitat d’aprendre dels irlandesos: avançar, avançar sempre perquè les nacionalitats oprimides no poden recular mai. Nosaltres Sols! Afirmava que la llibertat integral de la pàtria no es podia aconseguir pactant, sinó que el que ens portaria a la victòria havia de ser l’esforç constant dels catalans.

-Expliqui’ns una mica la figura de Daniel Cardona.

-Cardona fou un patriota català que va lluitar per la llibertat del nostre país. Va ser un líder separatista que el 1919 va participar amb Macià en la fundació de la Federació Democràtica Nacionalista i l’any 1922 va col·laborar en la creació del partit Estat Català. El mateix any també va ser alcalde de Sant Just Desvern. El 1923 signà el Pacte de Triple Aliança o Galeusca, pacte que signaren els independentistes gallecs, bascos i catalans.

A les pàgines 46-47 hi ha el següent fragment: “Els militants de Nosaltres Sols! duien a terme campanyes perquè els comerciants retolessin els seus comerços en català, i també denunciaven que els carrers de Barcelona eren retolats únicament en espanyol; promovien la inscripció a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana per col·laborar a salvaguardar la llengua catalana; denunciaven les obres teatrals que ignoraven el nostre idioma; alertaven que l’alumne que volia parlar català es trobava en una situació d’inferioritat perquè molts professors eren castellans.” Creu que s’ha avançat gaire d’aleshores ençà amb el català, o seguim sotmesos a la llengua castellana?

-Considero que encara continuem sotmesos a les directrius que indica el govern espanyol i hauria de ser la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya els òrgans que decidissin en quina llengua s’ha de parlar al nostre país.

-També editaren un diari setmanal amb el mateix nom de l’organització. Quin va ser el recorregut del diari Nosaltres Sols!?

-Aparegué des del març de 1931 fins a l’octubre de 1934. Era una publicació pels afiliats d’aquest partit; en aquest diari donaven a conèixer la cultura catalana, les seves conviccions nacionalistes i separatistes, incidien molt en la necessitat de fomentar la cultura i la llengua catalana. També hi publicaven articles d’història de Catalunya.

-Creu que avui dia podem veure la recompensa de tots aquests esforços, o que tot allò que es va aconseguir també s’ha anat perdent pel camí?

-Considero que hem millorat, però si mirem la nostra història cent anys enrere… tornem a estar igual moltes vegades que cent anys enrere. Aleshores, considero que hem millorat, però tal com he dit abans hauríem d’incidir molt més a l’estimació de la nostra cultura i la nostra llengua.

-Des del Memorial Democràtic li dedicaran una exposició que anomenaran: “Plomes al front”…

-Aprofitant que aquest any 2016 s’han complert 80 anys de la Guerra Civil donarem a conèixer que el feixisme es va combatre també des de la cultura, mitjançant les estilogràfiques. Hi podrem trobar diverses estilogràfiques que portaven els soldats de la Generalitat durant la Guerra Civil, així com també la primera ploma estilogràfica en l’estat Espanyol anomenada ‘Regia’ i el primer bolígraf fabricat a Europa sota el nom de ‘Regia Continua’. A més, els primers llapis de colors que es van comercialitzar a Espanya fabricats pel senyor Masats, el qual posteriorment, va fundar l’empresa Alpino. També fou dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’exposició serà a la seu del Memorial Democràtic, l’entrada serà gratuïta i tot i que encara no se sap del cert, tot apunta que ja la podrem visitar el maig de 2017.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació