Un Sant Jordi romanès a Bucarest

El 17 i el 18 d’abril tindrà lloc a la Universitat de Bucarest el primer col·loqui internacional de catalanística i traducció Llengües i cultures en contacte. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries organitzats pel Centre de Lingüística Comparada i Cognotivisme de la Universitat.

El 17 i el 18 d’abril tindrà lloc a la Universitat de Bucarest el primer col·loqui internacional de catalanística i traducció Llengües i cultures en contacte: el català i l’Europa d’avui. Diàlegs culturals mitjançant traduccions literàries que s’organitza des del Centre de Lingüística Comparada i Cognotivisme de la Universitat, amb partenariat amb l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes i els segells editorials romanesos Meronia i Meteor.

Un Sant Jordi a Bucarest

El col·loqui de Bucarest ofereix dues sessions plenàries protagonitzades per la catalanòfila i traductora Jana Balacciu Matei que dictarà la lliçó inaugural: La traducció: una invasió subtil que arrela ben endins. El cas català; la segona plenària anirà a càrrec del crític i traductor D. Sam Abrams que conferenciarà sobre El cas de Joan Sales: com la recepció internacional implosiona sobre el seu sistema literari, coincidint amb la publicació de les traduccions estrangeres d’Incerta glòria, la darrere apareguda al romanès l’any passat.

La història de la catalanística romanesa és relativa recent, i els ensenyaments reglats a nivell universitari a Bucarest van començar l’any 1992. Des de l’any 2005 el departament de Lingüística Romànica, Llengües i Literatures Iberoromàniques i Italià ofereix el grau de Filologia Catalana.

Amb anterioritat, durant la dècada dels anys vint, intel·lectuals romanesos com Nicolae Iorga (1871-1940) i Constantin Marinescu (1891-1970) –membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona- s’havien interessat i havien estudiat alguns episodis de la nostra cultura: Ramon Muntaner, Alfons el Magnànim, la Companyia catalana i la novel·la Tirant lo Blanch. En el cas català, Pin i Soler primer i ja més endavant Josep Pla o Puig i Cadafalch van fer escala a Bucarest. Precisament, Puig i Cadafalch, coneixedor del primer romànic català, va voler visitar les esglésies de Moldàvia arran del seu viatge a Romania per participar al primer Col·loqui Internacional de Bizantologia organitzat per Nicolae Iorga l’any 1924 a Bucarest, on també havia d’assistir-hi Antoni Rubió i Lluch.

Segurament, el Col·loqui de catalanística que té lloc aquesta setmana a Bucarest és l’esglaó acadèmic i immediat necessari a aquelles Jornades universitàries de cultura romanesa que va acollir la Universitat Rovira i Virgili la tardor passada i l’inici d’altres futurs encontres acadèmics a Bucarest. Confiem que altres centres universitaris catalans amb aquesta obertura de mires vulguin apostar per acollir propostes acadèmiques dedicades a difondre la llengua i la cultura romaneses com ho fa ara la de Bucarest amb la catalana.

Per festejar anticipadament la diada de Sant Jordi a Bucarest, dos actes complementen el Col·loqui.

Miniatura de Picu Pătruţ (segle XIX)

Per una banda, la llibreria Humanitas de Bucarest acollirà la taula rodona sobre literatura catalana en romanès en la qual hi participaran, a més de Jana Matei i D. Sam Abrams, també la crítica romanesa lectora de literatura catalana i admiradora de Jaume Cabré, Elisabeta Lăsconi i l’escriptor Lluís-Anton Baulenas, l’autor català amb quatre novel·les traduïdes al romanès: Firul de argint (2009), Nasul lui Mussolini (2010), Pentru un sac de oase (2011) i Fericirea (2014)

I per altra banda, i per cloure el col·loqui, des del Conservatori de Música de Bucarest, la pianista i traductora del català, Lavinia Coman, s’ha preparat un programa musical amb peces romaneses i catalanes. S’interpretaran peces de Montsalvatge, Rodoreda, Granados, entre d’altres i també lieds de Nicolae Coman a partir de les traduccions de poesia de Miquel Martí i Pol i lieds compostos per George Draga, a partir de poemes de Carles Duarte. Núria Busquet llegirà els poemes en català.

És així com els participants procedents d’universitats catalanes i estrangeres, més d’una trentena, podran festejar la Diada anticipadament, amb literatura i música la qual cosa no fa sinó satisfer el desig que tenen les cultures de completar-se per ser.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació