Un Nobel per a una vida

Alice Munro aprofitava les migdiades de les seves filles per escriure. Cada conte de l'escriptora és un món. I podria ser una novel·la.

A l’escriptora Alice Munro li acaben de concedir el Premi Nobel. Té 82 anys i va publicar el seu últim llibre “Estimada vida” l’any passat. Amb tot, ja fa temps que diu que es vol jubilar i que no tornarà a escriure més. El premi, doncs, sembla que tanca, molt ben tancada, una obra espectacular.

No calia que li concedissin el Nobel per saber-ho, per dir-ho o per fer-ho evident. Però tots els seus lectors ens n’hem alegrat moltíssim. Perquè de bons escriptors n’hi ha uns quants. D’escriptors genials molt pocs.

Alice Munro és una artista. És a dir, una dona amb una dèria: escriure. A les persones que els passa això, que neixen així, podríem dir que la vida se’ls configura d’una altra manera. Perquè siguin quins siguin els camins que emprenguin, siguin quines siguin les feines que assumeixin o les obligacions que contreguin, l’ànsia d’escriure se’ls ficarà per les escletxes de l’entramat vital. I escriuran.

Per això és tan fàcil de veure-la –tal com ella explica que feia– escrivint durant la migdiada de les seves filles. I imaginar-la aprofitant qualsevol altra estona lliure que l’atzar dels horaris posés a la seva disposició per, llavors, celebrar-ho de veritat. Celebrar-ho escrivint.

D’aquesta dèria, que no coneix vacances ni la necessitat de fer-ne, n’ha sorgit una obra que defuig grans tragèdies, grans catàstrofes i altres estridències. Una obra que desplega i ressegueix el mapa complex de la vida diària i en mostra, subtilment, les fissures i els abismes.

Cada conte de l’escriptora és un món. I podria ser una novel·la. Però ella prefereix aquella  elegància, tan difícil!, de qui sap desenvolupar uns aspectes i tot just mostrar-ne uns altres. En resulta una obra –el seu món– on allò que és pesa tant com allò que podia haver estat i on allò que no s’arriba a dir té tantes o més conseqüències que el que es diu.

És la vida això. És allò que els artistes aspiren a expressar amb les seves creacions. I alguns han de recórrer la Terra per trobar-la. Alice Munro, en canvi, aprofitava les migdiades de les seves filles.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació