Un dia d’estiu

La bogeria és objecte de tabú en la nostra societat des de sempre. I deu ser universal

Enmig d’un llarg insomni, un dia d’estiu, jo dret al llit, tot se’m congregà. El meu amor al sexe femení s’havia eixamplat fins a esdevenir estimació per tota cosa. Les idees particulars sobre cada tema concret es fongueren en pensaments que, rutilants de simplicitat, de justesa, abastaven la realitat sencera. Sentia gran pau, gran plaer i gran alegria: “No tinguis por; no dipositis fe: viu en el dolor diari i troba gust en les coses gustoses. És només això”. Era més que feliç; era poderós. “Puc fer el que vulgui”, vaig pensar.

Era una pujada.

En vindrien d’altres, però aquella va ser la més bonica i la més instructiva. També vindrien baixades. I així vaig saber què em passava. Els metges es començaren a posar d’acord. A partir d’ara, s’havia de conviure amb el trastorn i amb la medicació prescrita.

La bogeria és objecte de tabú en la nostra societat des de sempre. I deu ser universal: A la Universitat em van ensenyar que els grecs antics tenien per sortosos els bojos perquè aquests estaven “tocats per Déu”, però això deu ser més una nota presa per algú damunt de circumstàncies no generals que no una altra cosa; i no conec cap societat on als bojos no se’ls temi o no se’ls menyspreï.

Però un pot tenir un trastorn mental i no ser boig. Pot coordinar mentalment i fins pot fer vida normal. Llavors la societat no rebutja estrictament, sinó que solament aplica l’etiqueta de raret.

En aquest sentit, tenir un trastorn mental condiciona la vida, però pot molar. En el meu cas, mola quan puges. En altres casos pot molar si la persona destaca molt en un àmbit i la seva etiqueta de malalt se li ajunta d’una manera així com a “exòtica”, com si fos un component més de la seva genialitat.

Parlant en termes generals, sense baixar a la concreció de cada cas, a la societat li molen menys els pobres que no pas els sonats. Això vol dir que—com que el que s’odia i es tem és la diferència—ens diferencia més el nostre nivell adquisitiu que no la nostra salut. Fa pensar si no som materialistes per naturalesa.

La psiquiatria fa anar cinc tipus de medicació, mentre que només per al cor hi ha deu tipus de medicació. És, doncs, una ciència a les beceroles. Però, com demostra la vida diària i la psicoteràpia, un mateix té poder curatiu. Si un deixa de fer el ploricó, s’arregla, s’espavila i procura de fer-se un lloc al món, gent que hi hagi per allà li farà lloc, i podrà molar i no ser rebutjat.

La ment és complexa. Més que complexa, fonda. És un objecte d’estudi molt ambiciós per a algú que només té la ment per estudiar-lo. L’esperança és poca que hi hagi un canvi qualitatiu en psiquiatria que permeti que les medicacions siguin més efectives, menys invasives i, sobretot, que curin i no es limitin a pal·liar. Per això un mateix pren molta rellevància per a la curació o el fet de comportar amb elegància la malaltia. Hi ha darrerament algunes campanyes mediàtiques que venen a dir: “Hola. Reconec que estic malalt. Tracta’m bé”. Aquesta mena de confessions públiques estan bé però no són indispensables. El que és indispensable és tractar-se bé un mateix. I amb això s’haurà guanyat gran part del bon tracte dels altres. Hi ha una força poderosíssima: l’alegria. Qui en té té un tresor i és molt més ben acceptat que aquell qui no en té. De fet, els únics mals de l’esperit que agafen consistència pròpia com a mals de l’esperit són la tristesa i la hipocresia.

No podrem convèncer mai un malalt que pendre’s una pastilla concreta li va bé, perquè li evita mals pensaments per exemple, si aquella pastilla concreta el fa estar malament; perquè és més important en el dia a dia la comoditat que la seguretat. Per això, els malalts haurien de demanar als metges alegria com a recepta: que les medicacions—hi ha moltes combinacions que es poden fer i és en molts casos possible—no facin estar malament.

Coses com aquestes i d’altres d’altra mena són les que vaig apendre un dia d’estiu.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació