Un brindis pel Vinyoli editor (amb Carlos Barral i Philipe Marlowe)

L'Any Vinyoli pot ser una ocasió idònia per impulsar l´estudi i la difusió d´alguns aspectes molt poc coneguts de Joan Vinyoli: la seva enorme tasca com a gran editor i la seva relació amb Carlos Barral i, de retruc, les seves traduccions d'alguns clàssics de novel·la negra.

L’Any Vinyoli pot ser una ocasió idònia per impulsar l´estudi i la difusió d´alguns aspectes molt poc coneguts de la trajectòria i la personalitat de l´homenot que va ser Joan Vinyoli. Alguns exemples en poden ser els seus inicis literaris, la seva enorme tasca com a gran editor i la seva relació amb Carlos Barral i, de retruc, les seves traduccions d’alguns clàssics de novel·la negra.

A les bibliografies de Joan Vinyoli més a l´abast ni tan sols es mencionen les seves col·laboracions a Juventus, una interesantísima revista que va acollir entre 1930 i 1932 les primeres temptatives d´autors després tan importants com Tomàs Lamarca, Josep Maria Camps, Josep Maria Boix i Selva, Ignasi Agustí o Martí de Riquer. Vinyoli hi va publicar poemes tan poc llegits i analitzats fins ara com “Rimes blaves” (març de 1931), les cançons “El Rossinyol”, Neguit de març”, “Inici primaveral” i “L´Estel” (maig de 1931), el text en prosa “La ruta del dolor” (juliol de 1931) o els poemes “Noia amb un càntir” i “Noi en oració” (novembre de 1931), tots ells anteriors, doncs, anteriors a “De si una volta algú t’hagi amat”, versió d´un poema de Rilke que va donar a conèixer el 1935 a La Publicitat, i on es pot detectar ja l´interès de Vinyoli i els seus companys per la poesia de Rilke.

Una altra vessant pendent d’estudi i poc reconeguda de Vinyoli és sens dubte la seva importantísima tasca a la Editorial Labor, a la qual va entrar amb només setze anys i que no va deixar fins a jubilar-se el 1979. “Joan Vinyoli treballava amb passió i amb entusiasme –ha escrit Joan Guitart–, era un gran expert en edicions, negociava i s’entusiasmava amb els llibres de medicina, de veterinària, d’enginyeria”, però tot i així, es queixava sovint de manca de temps i energia per a dedicar-se a la seva obra de creació poètica. Se´n queixava, per exemple, a Carlos Barral, amb qui a principis dels anys setanta sovint prenia copes a La Pera a la sortida de la feina que compartien a la benemèrita editorial. Arran de la presa de control de Barral Editores per part de Labor, Barral s’havia vist abocat a compaginar els matins a la seva pròpia editorial amb les tardes a Labor, i allí es va retrobar amb Vinyoli, a qui coneixia de feia temps.

Al seus diaris, per exemple, hi figura datada el 13 de gener de 1958 l’anotació: “Lectura, ayer, de M[etropolitano) ante los Petit, Gomás, Vinyolis y Valentis”.

De l’any 1973, finalment, són un conjunt de traduccions de novel·les policíaques signades per “Juan Viñoly” (difícilment traduides de debò), a las Ediciones Barral: Tierra al asunto, de Jean Laborde;  Sinfonía para una masacre, de Alain Reynaud-Fourton; El traficante de cadáveres, de Dominique Fabre; Las princesas de Acapulco, de Giorgio Scerbanenco, i fins i tot la cinquena novel·la de la sèrie protagonitzada per Philip Marlowe, The little sister, de Raymond Chandler (La hermana pequeña). Aquest mateix “pseudònim” l·havia usat el poeta ja en l’edició que el 1941 havien fet Josep Janés i Félix Ros d’Aquí debieran florecer rosas, de l´escriptor danès Jens Peter Jacobsen (molt probablement a partir d´una edició francesa). En el cas de Chandler és més fàcilment demostrable que Vinyoli la versionà a partir de la traducció al francés que n´havien fet Simone Jacquemont i J. G. Marquet i que el 1950 s´havia publicat a la llavors prestigiosa col·lecció Serie Noire de Gallimard, que retallava els textos tant com calgués per encabir les novel·les a volums de 180 o 240 pàgines. Ras i curt, s’eliminava tot allò que era considerat “psicològic” o que no contribuïa a fer avançar l´acció. En una França que tot just sortia d’una guerra mundial, l’explicació a aquesta pràctica una mica desatralera cal buscar-la en les mancances de paper (sotmès a control) que dominaven en aquells anys. Però el més greu és que durant dècades, tant a França com aquí, hem estat llegint els clàssics de la novel·la negra mutilats (i a Espanya, durant molt de temps doblement mutilats, per efecte de la censura franquista). No dubto que l’exposició que, en el marc de BCNegra, s´ha programat a la Biblioteca La Bòbila ho posarà de manfiest (sovint n´hi ha prou amb contrastar la extensió de l’original amb la traducció per adonar-se de l’amputació).

És evident que ni Gallimard als anys cinquanta ni Barral als setanta demostraven tenir un gran respecte pel gènere negre (Daniel Linder se n’ha ocupat abastament i amb encert en diversos estudis), i per a Joan Vinyoli aquestes i moltes altres traduccions (de literatura eròtica, per exemple) no eren altra cosa que una manera d´arrodonir els magres ingresos que obtenia en una editorial on, a més d´un munt de llibres de referència per a diverses generacions d´estudiants, va deixar dos dels més grans bestsellers de la casa, el Diccionario de botánica (1953), que es reeditava cada any i que un cop desapareguda Labor va estar publicant Península, i Plantas medicinales: el Dioscórides renovado (1966), tots dos títols obra de l´eminent botànic Pius Font i Quer. Seria llàstima deixar passar l´any del seu centenari sense reconèixer a Vinyoli els seus mèrits com a editor. I també ho seria no aprofitar la BCNegra per investigar si, en castellà, hem llegit íntegres els clàssics de la novel·la negra.

Per saber-ne més:

Entre el 4 i el 28 de febrer es podrà veure a la Biblioteca La Bòbila de L´Hospitalet de Llobregat la exposició “El Philip Marlowe de Raymond Chandler”, mostra bibliogràfica a partir dels fons documentals sobre Chandler i el seu personatge de la biblioteca.

Carlos Barral, Cuando las horas veloces, Tusquets Editores, Barcelona, 1988.

Jérôme Dupuis, “Romans americains, la traduction était trop courte”, L´Express, 24 de octubre de 2012.

Joan Guitart, “Joan Vinyoli, el símbol demesurat de la vida” a  I cremo tot en cant. Actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2006, ps.47-49.

Joan Margarit, “El meu Vinyoli”, a I cremo tot en cant, ps. 15-36.

Daniel Linder, “Classic Chandler translations publshed by Barral Editores (Barcelona)”, 1611. Revista d´Història de la Traducció, núm. 5.

Daniel Linder, “The Censorship of Sex: A Study of Raymond Chandl er’sThe Big Sleep in Franco’s Spain” TTR (Traduction, terminologie, redaction) volum 17, numero 1 (1er semestre de 2004), ps. 155-182.

José Martínez de Sousa, “Mi paso por Editorial Labor”, Panacea, vol. VI, núm. 19, ps. 63-67.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació