TTIP i cultura. Disculpeu l’absència

La Generalitat de Catalunya ha organitzat una jornada sobre TTIP (Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió) i cultura. Que no us tiri enrere el nom: probablement és un dels actes més interessants al que pot assistir algú preocupat pel futur que s’apropa.

Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

La Generalitat de Catalunya ha organitzat una jornada sobre TTIP (Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió) i cultura (vegeu vídeo aquí). Que no us tiri enrere el nom: probablement és un dels actes més interessants al que pot assistir algú preocupat pel futur que s’apropa. Sobretot gràcies als ponents que hi han participat: professionals, crítics i clars. Així, sí.

La llibreria Robafaves de Mataró | Foto de Pere Virgili

Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió. Uf. Sona complicada, la cosa. Agafeu aire. Acord-trans-at-làn-tic-pel-Co-merç-i-la-In-ver-sió. Dit d’una altra forma: TTIP. Ah! El TTIP! Diuen que és allò que… Sí, el pacte entre… entre Europa i Estats Units que… Bé, millor que ho busqui a Google. “Ambició de voler renovar, harmonitzar o convergir les barreres protectores que dificulten els interessos de comerç amb l’Atlàntic nord”, expliquen al 20 Minutos. Carai. Quina manera més agradable de dir-ho, no? “El Tractat de Lliure Comerç entre Europa i Estats Units destruiria 600.000 llocs de treball i donaria lloc a una pèrdua d’ingressos de fins a 5.000€ per persona a l’any”, podem llegir en un estudi independent sobre l’impacte del TTIP elaborat per la Universitat de Massachusetts, Estats Units. Tela. Molta tela. Però i a la cultura? Com hi afectarà, el TTIP?

L’auditori de la Facultat de Comunicació de la Blanquerna acull una jornada sobre TTIP i cultura organitzat pel departament de cultura de la Generalitat. Un dels temes que tracta és l’impacte del TTIP en el sector editorial. Compta amb cinc ponents. L’acte es preveu interessant i, sobretot, crític. Molt crític. “Ens proposeu que fem un debat sobre el diable i que en diguem avantatges”, diu Cécile Déniard, membre de la Junta Directiva del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL); que pel seu caràcter la podríem definir com una Bel Olid à la française, i que justament està asseguda al costat d’aquesta. Els ponents troben bastants inconvenients en el TTIP; sobretot pel tema de l’excepció cultural. Excepció cultural? Ai, que em torno a perdre.

Tothom tranquil. L’Associació d’Escriptors per la Llengua Catalana (AELC) ens ho explica a la seva pàgina web: “Durant algun temps s’ha cregut que, a instàncies del govern francès, el TTIP asseguraria la protecció actual del sector cultural”, és a dir, una excepció cultural; “Tanmateix, aquesta protecció s’ha negociat únicament per al sector audiovisual i la resta de sectors queden totalment desprotegits”. Però no cal que mirem internet perquè a l’auditori de la Facultat de Comunicació, Bel Olid, Presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ja expressa aquesta inquietud. “Per què el sector audiovisual està protegit i la resta del sector no? Per què parlem d’excepció cultural si és una excepció audiovisual? No deixem de pensar que aquí hi ha gat amagat”, diu la presidenta. Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, es fa la mateixa pregunta, i Pierre Dutilleul, president de la Federació Europea d’Editors (FEE), tampoc no entén per què no se’ls atorga aquesta excepció. “Potser no ho tenim perquè no ho hem demanat prou?”, diu Cécile Déniard.

Ara ho estan demanant. Ho poden dir més alt però no més clar. Entre el públic, i com a representant de la Unió Europea, hi trobem el Sr. Fernando Perreau de Pinnick. Bel Olid li pregunta clarament: Senyor Perreau, qui ha negociat l’excepció cultural i l’ha convertit en excepció audiovisual? “La Unió Europea”, respon. Bam. Somriures irònics entre els assistents. Perreau ho intenta arreglar: “La nostra porta és oberta a discutir amb els ponents per aconseguir els mateixos objectius sense fer una excepció”. Per tant, es pot arribar al mateix fi, però no sota el nom “excepció cultural”. No ens volen fer contents, en fa mofa Bel Olid.

Llibreria amb bicileta

Però de totes formes, què passaria si el sector editorial no entrés dins de l’excepció cultural? “Ens preocupen els drets morals”, explica Bel Olid; “Si a les distribucions se li treuen les barreres, què es farà amb les nostres obres?”. Patrici Tixis contextualitza el problema: “Estats Units i la Unió Europea tenen dos models diferents d’encarar el desenvolupament econòmic. A la Unió Europea no podem comprar i vendre els drets d’autors, podem gestionar-los”. Així doncs, seria possible que Estats Units adoptés les polítiques de protecció dels autors de la Unió Europea, i no al revés? Lui Simpson, de l’Associació Americana d’Editors, no s’ho pensa gaire: “No”, riu -Els autors no riurien, no-. “La intenció és la de mantenir els estàndards actuals més que homogeneïtzar. Entenem el valor que doneu a la protecció, però Estats Units no s’adaptarà a la Unió Europea”, diu Simpson, educada i respectuosa, des de la posició educada i respectuosa d’aquell que sap que el seu grandiloqüent país no ha de donar massa arguments per seguir portant les negociacions cap a on interessa.

A Pierre Dutilleul, de la Federació Europea d’Editors, li preocupa que amb el TTIP els llibres no estiguin protegits, cosa que la Unió Europea aconsegueix a partir del preu fix que té el llibre en cada país. “No ens agradaria que canviés, és un risc”, afirma el president de la FEE. Però per què és un risc? Bel Olid explica aquesta vessant econòmica dels drets d’autor: “Els guanys que té un autor són el 10% de cada llibre venut. Si el preu únic dicta que una obra val 17€, cada autor rep 1,7€ per llibre. Si no hi ha preu únic, cada peça es pot vendre a, per exemple, 5€. Aleshores els autors només guanyarien 0,5€ per llibre venut”. I és que tal com afirma Patrici Tixi, l’existència del preu fix permet la diversitat cultural.

La conclusió general és que el sector editorial és molt crític amb el TTIP. Però el summum de la crítica encara ha d’arribar. Prové d’una dona del públic, que porta tot l’acte esbufegant, rient irònicament i deixant anar ais i uis. Posa l’exemple de Mèxic, on es va aplicar un tractat similar al TTIP però anomenat NAFTA (Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, entre Estats Units, Canadà i Mèxic). A Mèxic ha provocat desregulació laboral, privatització, i altres paraules lletges que no ens agrada gaire sentir. “El TTIP és un perill”, diu, indignada i tremolant dels nervis; “Quina és la idea de cultura que pretén una excepció dins d’un tractat que no va bé en cap àmbit?”. Pum. Aquí rebem tots. Excepció cultural o egoisme cultural? Cécile Déniard intenta respondre: “M’agradaria frenar-ho, però… Creiem en els contractes més enllà de les fronteres per unir el nostre sector”.

Sigui com sigui, la situació és la que és, i el sector editorial està preocupat. Bel Olid ja ho ha dit: “No és una cosa partidista, tant editors com autors estem d’acord en això”. Malgrat tot, no deixa de cridar l’atenció un fet que Cécile Déniard destaca: “És significatiu que quan parlem del TTIP i volem posar els negociadors un davant de l’altre, vingui la Comissió Europea per una banda, i les empreses Americanes per l’altra”. I tant, si és significatiu. De fet, no fa falta dir res més. La jornada sobre TTIP i cultura pretenia versar sobre riscos i oportunitats. Les oportunitats, però, no han pogut assistir a l’acte. Disculpeu l’absència. Per algun motiu serà.

Podeu veure els vídeos de la jornada aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació