Trieste, Giotti: poesia i memòria

Si algú li preguntava per què normalment no feia servir el triestí, responia: “Com vol que per a les coses de cada dia faci servir la llengua de la poesia?”

Qui recordi l’exposició sobre “La Trieste de Magris” que el CCCB va organitzar el 2011, potser també recordarà que un dels autors triestins que s’hi destacaven, entre els més famosos Svevo, Joyce i Saba, era el poeta Virgilio Giotti (Trieste 1885-1957).

Agafant aquest camí vaig arribar a conèixer els Appunti inutili, el llibre que Giotti va escriure atuït pel dolor d’haver perdut dos fills al front de Rússia. Aquesta tragèdia el va empènyer a fer uns apunts que, segons ell mateix diu, “m’haurien d’ajudar a continuar vivint”. És un text curt, concentrat, senzill i intens, sense exclamacions, despullat, commovedor, carregat de força sota un vestit d’aparent simplicitat, que immediatament em va captivar i vaig voler traduir, amb ganes d’ensenyar a tothom.

Perquè malauradament Virgilio Giotti és un autor que, malgrat haver rebut entre altres honors el Premi Feltrinelli de l’Acadèmina nacional italiana “dei Lincei” (un premi que també van rebre, per exemple, Pratolini i Gadda), és poc conegut fins i tot a Itàlia, potser perquè va ser contemporani del seu conciutadà Saba, amb qui només es duia dos anys?, o potser també perquè va escriure la seva poesia en triestí?

Sobre aquest fet Claudio Magris justament comenta que Giotti va escriure: “Poesia en dialecte, no dialectal […]; poesia que no té res a veure amb el color vernacle i folklòric dels lligams edípics amb un món petit i un cercle limitat i per tant amb el seu llenguatge pintoresc, sinó poesia que transcendeix aquesta dimensió i la universalitza en un llenguatge líric que és dialecte igual com era dialecte jònic el llenguatge de Safo.”

Això Claudio Magris ho diu en el postfaci que acompanya l’edició d’aquests Apunts inútils que finalment sortirà ara en català, gràcies a les Edicions Cal·lígraf. Els Apunts, a diferència dels poemes, van ser escrits en italià, però, igual que els poemes, utilitzen exclusivament un llenguatge planer, proper, que rebutja qualsevol floritura.

Aquest dissabte 20 de setembre l’associació LiberPress li ha retut homenatge amb un acte, discret com el mateix Giotti, al voltant de la seva tomba al cementiri de Trieste. Ho ha fet en ocasió de l’atorgament del “Memorial LiberPress”, una distinció que en anys anteriors va ser concedida a Gerda Taro, José Alfonso, els civils caiguts a Marjayún (Líban), les 17 roses de Guillena (dones de republicans i anarquistes afusellades el 1936) o als nens morts al camp d’Argelés.

El nét del poeta, Fulvio Quarantotto (antic oficial de la marina mercant com tants triestins, quan el mar i el port feien viure la ciutat), que va assistir i participar emocionat a l’homenatge plujós al seu avi, va explicar que el poeta escrivia en triestí però parlava en un italià culte i que, si algú li preguntava per què normalment no feia servir el triestí, responia: “Com vol que per a les coses de cada dia faci servir la llengua de la poesia?”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació