Traduïm, ergo existeixen

Els traductors que conec són gent curiosa. Curiosa en el sentit de poc corrent, però sobretot perquè tenen curiositat. La primera i més cultivada, la que sol arribar al grau d’obsessió, és la llengua.

La majoria de traductors que conec són gent curiosa. Curiosa en el sentit de poc corrent, però sobretot perquè tenen curiositat. La primera i més cultivada, la que sol arribar al grau d’obsessió, és la llengua. La pròpia, és clar, però també totes les altres. Per qüestions pràctiques ens especialitzem en unes poques llengües que arribem a utilitzar amb fluïdesa, però si fos per vocació, molts voldríem estudiar-les totes. Perquè amb cada llengua, amb cada autor que desxifrem, hi ha un món nou, i a partir d’aquí tots els tòpics que heu sentit mil vegades sobre la traducció com a pont entre cultures, etcètera.

El cas és que de l’obsessió en poden sortir fruits molt dolços. Entre manual de mecànica i traducció jurídica, o entre novel·leta infumable i informe de lectura avorridíssim, de tant en tant cau una perla. És un llibre que t’apassiona i que hauries volgut escriure, un llibre que trobes que cal compartir amb el món. Els traductors tenim aquesta sort: podem reescriure en la nostra llengua les obres mestres dels altres.

Però, com diu Verdcel, «on seria la part deliciosa i cruixent, la part fresca i carnosa d’una fruita melosa sense un dur pinyol amarg?». En el cas dels traductors literaris, el pinyol amarg són les condicions en què treballem. Mal pagats i poc reconeguts, fins i tot maltractats, com si la nostra feina no tingués cap importància. I, fins no fa gaire, la solitud d’una feina que vol silenci i concentració.

La revolució de la traducció va arribar amb Internet. Els cercadors i els diccionaris que ens estalvien temps i ens permeten fer cerques més aprofundides, però també les llistes de correu i les xarxes socials en què es pot plantejar un dubte a altres companys o compartir un acudit que ens fa somriure.

Internet també ha fet més fàcil associar-nos i, un cop dins les associacions, treballar plegats per objectius comuns. Sembla mentida que un dels àmbits en què esmercem més esforços les associacions de traductors sigui l’afirmació que els traductors, efectivament, existim. En aquest sentit, el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris, on treballo en representació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha engegat diverses campanyes, com ara un concurs de vídeos sobre els traductors literaris i unes targetes de felicitació (aquí en català en pdf  i aquí en 28 llengües per a enviar des de la web.)

Però el més rellevant no és que existim nosaltres sinó que, sense els traductors literaris, no existirien per a la gran majoria els autors que els conformen com a persones. És només perquè hi ha traductors que passen hores davant d’un text que jo puc llegir Akhmàtova o Yoshimoto. És només perquè els traductors traduïm que els autors existeixen fora de l’àmbit de la llengua en què escriuen. Així que pensem-hi i, sobretot, fem saber a les editorials que ens molesta quan una traducció no és prou fina i que ens omple de joia quan està ben feta. A veure si així, a més d’existir, arriba el dia que podem viure dignament sense treballar catorze hores al dia.

Twitter @belolid

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació