Tots venim d’un mar secret

Quan ens banyem al mar, les ganes de notar l’aigua a la pell fan que hi enfonsem el cos sencer. Fins que traiem el cap i obrim els ulls, i la sal de l’aigua ens cau pestanyes avall, i notem que pica, que la sal pica, que l’aigua pica, que la felicitat pot desembocar en sentiments dolorosos. D’això tracta El nedador del mar secret de William Kotzwinkle, que l’editorial Navona publica en català.

Hi ha mars oberts a tothom, i també hi ha mars secrets. Com la panxa d’una dona embarassada. I per panxa la de la Diane, la mare d’El nedador del mar secret, un llibre de William Kotzwinkle que publica Navona Editorial en català, per fi. Per fi, perquè tots hem format part d’un mar alguna vegada. Per fi, perquè mereixem llegir aquests mars en la nostra llengua.

Diuen els entesos que El nedador del mar secret és un petit llibre que tracta els temes més grans: el naixement i la mort. I ho fa amb senzillesa, sense èpica, amb naturalitat. Perquè el fill que ha de néixer no arriba a ser nat. I aquesta és la història d’El nedador del mar secret: un naixement fallit. I el pare que no és pare, i la poesia que es fa llibre, i l’emoció que impregna al lector més dur.

Acceptar una realitat no desitjada no és fàcil. Escriure sobre una realitat no desitjada, tampoc. Però Kotzwinkle ho fa. I ho fa per instint, per supervivència, per necessitat: després de la mort del seu primer fill, l’autor es tanca a casa i escriu aquest llibre de cop. Que les paraules expressin el que el cor no admet. I que ho expressin de forma sòbria, no sentimentalista, no victimista. El nedador del mar secret no busca la llàgrima; surt d’ella. Però sí, no cal mentir: pot ser que desemboqui en llàgrima.

Faci plorar o no, l’obra de Kotzwinkle et deixa amb aquella sensació de buit que, per exemple, genera una bona pel·lícula després del The End. Però en aquest cas no cal esperar fins a l’últim punt del llibre per admetre que estàs llegint quelcom que ha sortit des d’un lloc molt profund. Des del fons d’un oceà. I tot des de la perspectiva d’un pare, en Laski, que es troba de sobte nadant contracorrent.

Però El nedador del mar secret no és un llibre acabat de néixer. Es va publicar per primer cop el 1975 a Amèrica, rebent un gran reconeixement i sent premiat, per exemple, amb el National Magazine Award. L’èxit va desaparèixer, tal com desapareixen les panxes rodones un cop la criatura ja és nata i reconeguda. Fins que el 2012, l’escriptor i guionista Ian McEwan va citar el llibre en la seva novel·la Operación dulce i va rescatar aquesta obra del fons del mar.

I ara és hora de gaudir d’El nedador del mar secret en la nostra llengua, en català, gràcies a la publicació de l’editorial Navona i a la traducció de Yannick Garcia. Però no és una obra d’aquelles que acabes i guardes en un prestatge i allà queda fins que algú te la demana. És un llibre que t’acompanya i que torna a la ment de tant en tant, quan veus una panxa, quan t’expliquen una mala notícia, quan algú t’anuncia que tindrà un mar secret.

L’experiència que retrata Kotzwinkle és colpidora i és necessària. Perquè quan ens banyem al mar, i fa bon temps, i traiem el cap de l’aigua i la sal pica, podem optar per tancar els ulls i no obrir-los més, o podem aixecar les parpelles i aguantar el dolor. I això és el que ens ensenya El nedador del mar secret. Submergiu-vos-hi.